Criar un infant a... (1)

Grècia: el país on l'escola acaba a les 13 hores

La canalla acaba l'horari lectiu a la una, cosa que comporta molts problemes de conciliació a la majoria de famílies gregues

4 min
Una escola de primària a Atenes, Grècia.

AtenesSi hi ha una paraula que sempre apareix a la conversa quan es parla de criatures a Grècia és conciliació. Conciliar la criança dels fills i filles i les activitats professionals dels progenitors resulta complicat en un país on els infants surten a la una del migdia de l'escola, tant a la pública com a la privada. Si bé s'ofereix a les famílies la possibilitat que es puguin quedar fins a les quatre o cinc (depenent del centre escolar), molts dels progenitors opten per endur-se'ls a casa i intentar gestionar com poden el temps.

L'Anthina Moriadou viu a Holargos, un barri perifèric d'Atenes, i té 47 anys. Té un fill de 9, l'Aris. El porta a l'escola pública i d'ençà que va començar la primària va decidir anar-lo a recollir a la una per una raó molt senzilla: "Hi ha la possibilitat de deixar-lo fins a les cinc i no s'ha de pagar res extra, però el recullo a la una perquè ha d'estudiar i fer els deures. Si el deixo fins a les cinc, quan torna a casa està massa cansat. Aquelles hores a l'escola, d'una a cinc, estan destinades a preparar les classes de l'endemà i fer deures, però el cert és que les criatures no fan gens de feina i només juguen, per això prefereixo que torni a casa", explica. Tot i la possibilitat de poder deixar-lo fins a la tarda, la conciliació és complicada.

El mateix problema s'ha trobat la Mirto Likopoulou, que té dos fills a primària. Els porta a la privada, però l'horari és el mateix. A diferència de l'Anthina, la Mirto els deixa a dinar i els recull a les cinc. "Ni boja me'ls emporto a dinar a casa. Què faig amb ells? No podria fer res!", diu entre rialles. Tot i que no se'ls emporta, sí que els fa el dinar: "A l'escola hi ha la possibilitat que mengin de càtering o que se n'emportin el menjar de casa. Com que el meu marit i jo preparem dinar per a nosaltres, no costa res fer-ne una mica més”, diu. No tenen aquesta opció les famílies que porten els fills a la pública: com que l'escola teòricament s'acaba a la una, no hi ha opció de menjador i els infants que es queden fins a les cinc han de menjar de carmanyola: “Se l'han de menjar fred perquè no hi ha com escalfar-lo”, es queixa la Marta Cañete. És de Madrid, però fa quinze anys que viu a Grècia, on ha tingut els seus dos fills.

Classes plenes

Tret dels horaris, entre el sistema educatiu català i el sistema educatiu grec no hi ha gaires diferències. Les criatures treballen per assignatures, tot i que a Catalunya cada cop es treballa més per projectes. Un dels problemes a les escoles públiques gregues, tal com també passa a casa nostra, són les classes superpoblades: "Aquí hi ha 25 criatures per classe i és massa. Els nens que necessiten més atenció, no la reben; però estic contenta perquè, a poc a poc, les coses canvien: hi ha més contingut adaptat i més atenció a la diversitat. Ja no es parla del mal estudiant o del mandrós, com quan era petita", explica l'Anthina, que assegura que porta el seu fill a la pública perquè vol que faci comunitat amb els infants del barri. També hi ha aspectes de l'escola pública que no la convencen: "A la majoria dels infants no els agrada anar a l'escola perquè s'hi avorreixen. La manera com es desenvolupen les classes no sol ser interessant i els llibres tampoc estan gaire bé. Això no ha canviat gaire els últims anys". Tampoc li agrada que es doni més importància a unes matèries que a unes altres i es queixa que a l'escola de l'Aris, tot i que som a mitjans d'octubre, encara no hi ha mestres ni de música ni d'arts. "No m'agrada que se subestimin assignatures com l'educació física, el teatre o la música", conclou.

Potser la diferència més destacable amb l'educació a Catalunya i a l'estat espanyol és el component religiós: Grècia és un estat confessional i el poder de l'Església ortodoxa és considerable, així com els seus privilegis. Per aquest motiu, quan comença el curs, les escoles públiques gregues són beneïdes i es fa una missa (Agiasmos). A molts dels infants que assisteixen a aquestes escoles, se'ls obliga a fer una pregària cada matí. Depèn una mica del professor. Si hi ha infants que practiquen altres religions o que són ateus, poden abstenir-se. A tercer de primària, l'assignatura de religió esdevé obligatòria i són les famílies les que han de decidir si volen que els seus infants hi assisteixin: “Nosaltres som ateus i no volem que hi vagin, però durant l'estona que dura l'assignatura de religió no se'ls dona cap altra opció. Les criatures se'n van al pati o a la biblioteca”, explica Cañete. Si bé ella està contenta en general, pensa que hi ha coses que han de millorar, com l'atenció a infants amb necessitats especials, les instal·lacions o els continguts del període d'educació infantil, que va dels 4 als 6 anys.

Pel que fa a la vida familiar, els dies transcorren com transcorren en una família radicada a Barcelona o qualsevol ciutat catalana. En el temps lliure la canalla fa activitats extraescolars i durant els caps de setmana o bé es queden a Atenes o bé fan alguna excursió a fora. Durant les vacances, la Mirto sol optar per anar de càmping vora la platja perquè diu que no li agrada gaire anar al poble. "Les vacances vinents? Me'n vaig a Londres a passar el Cap d'Any!, diu contenta.

Els apunts
  • Inici escolar

    Com a Catalunya i a l'estat espanyol, el curs sol començar durant la primera quinzena de setembre. Un dels primers dies festius que tenen les criatures que assisteixen a les escoles gregues, tant públiques com privades, és el Dia del No (29 d'octubre), en què es commemora que el 1940, l'aleshores primer ministre del país, Ioannis Metaxas, es va negar a deixar passar les tropes feixistes italianes.

  • Vacances de Nadal

    Solen ser de dues setmanes i van des de finals de desembre fins a després de Reis.

  • Dia de la Independència grega

    El 25 de març és festiu perquè se celebra el Dia de la Independència Grega. Aquell dia, totes les famílies mengen el plat típic: bacallà fregit amb puré d'allioli i patata (bakaliaros skordalia). Les vacances de Setmana Santa, que per a les criatures també solen ser d'una setmana, funcionen una mica diferent de les nostres perquè a Grècia se celebra la Pasqua ortodoxa. Si bé és pràcticament el mateix, les dates poden variar.

  • Les eleccions

    Quan hi ha eleccions, les escoles tanquen tant divendres com dilluns, cosa que complica, un cop més, la conciliació familiar, perquè per als adults no és festiu.

stats