“Què carai hi fan en aquest port pedres de l’altra banda del Mediterrani?”
Construït el 1918, el 'Santa Eulàlia' és un dels darrers vaixells de mercaderies que anaven a vela. El Museu Marítim de Barcelona el va restaurar i, si no està “fent bolos”, es pot visitar al Moll de la Fusta
Encara avui, en determinades zones portuàries hi ha algunes pedres que no són autòctones, sinó de terres llunyanes. Són pedres transportades fa temps per vaixells de mercaderies que duien la càrrega d’un port a un altre, i, en tornar a l’origen, si no tenien res a dur, buscaven alguna càrrega per no perdre estabilitat: el llast era imprescindible, i el més normal era fer-lo amb pedres o sacs de sorra. Això explica, per exemple, el fet que les muralles de Sitges siguin de pedra de Montjuïc i no pas del Garraf: els vaixells traginaven vi del Garraf i del Penedès cap a Barcelona, i, de tornada, esclar, tot i ser aquest un viatge curt, no anaven buits, sinó carregats de pedra de la gran ciutat.
El pailebot Santa Eulàlia, construït el 1918 a Torrevella, transportava sal, taronges, ciment, fruits secs (encara en quedaven entre les quadernes fa uns anys) cap a França i el nord d’Àfrica. Les taronges abarrotaven la bodega i la coberta, i si l’embarcació s'escorava, la mar s’omplia de puntets de color taronja. Solia dur una càrrega superior a les 100 tones. Avui, perquè pugui navegar ben dret, duu unes 48 tones de material de fosa. Aquest és un dels últims grans vaixells de mercaderies del litoral del Mediterrani peninsular que anaven només a vela. De 34 metres d’eslora, va ser motoritzat el 1930. Quan depenia de la vela, tan aviat podia fer el recorregut en unes quantes jornades com en un tancar i obrir d'ulls (té dotze veles!; ara no s’hissen totes, ja que els mariners són molts menys que els que hi havia a la tripulació original, i quedarien exhausts).
Restaurat a les Drassanes Reials
"L’operació de restauració –quatre anys de feina!– es va fer al Museu Marítim, és a dir, a les Drassanes Reials de Barcelona", em diu el capità i expescador Francisco Pacheco mentre passegem per coberta, sota un sol de justícia. "Està tal com era fa cent anys: és de fusta i té tres pals".
Entrem a la bodega i de seguida ens arriba un xivarri esmorteït que creix de volum. Són una colla de nois i noies uniformats, d’una escola, que baixen a les entranyes del vaixell. Disciplinats però mogudets, tots fan uns ulls com unes taronges. "Aquí és on hi ha el rom", imagina en veu alta un noi. De seguida ataquen en Francisco amb una bateria de preguntes. "Quin és el lloc més lluny on heu anat?" "A Eslovènia", respon. "No sortim del Mediterrani. Ah, no!", es corregeix ell mateix: "Una vegada vam anar fins a Lisboa".
El capità els explica que aquest vaixell va anar a Cuba en dues ocasions, als anys 20. "I ara podria anar-hi?", li pregunta una noia. "Hauríem d’augmentar les mesures de seguretat, tot i que les té totes per navegar pel Mediterrani. Tenim uns bidons que contenen unes llanxes inflables amb aigua, medicaments, menjar i un mirall (per fer senyals). Us animaríeu a navegar-hi uns quants dies?", els repta. "Jo em marejo de seguida". "Has de conviure les 24 hores". "No sabria estar sense cobertura de mòbil", fan, interrompent-se.
Clavo la mirada a una àncora i abans que digui res, en Francisco explica: "És l’àncora de misericòrdia. Tenim dues àncores a proa, una a babord i l’altra a estribord. Aquesta és l’última esperança per aturar el vaixell". El Santa Eulàlia està catalogat com a bé cultural d'interès nacional. "Cada vegada que movem el vaixell, ho hem de comunicar a la Generalitat, i per sortir d’Espanya ho hem de demanar a Madrid", diu en Francisco. Com quan han d’anar a una exposició a l’estranger un Picasso o un Velázquez.
[NOTA: Aquest mes d’agost el Santa Eulàlia no el trobareu al Moll de la Fusta, ja que s’hi fan tasques de manteniment. Hi tornarà a principis de setembre].
DOS FILLS, DOS VAIXELLS. L’armador Pascual Flores va tenir dos fills i va fer construir dos vaixells de mercaderies, que va batejar amb els seus noms: Pascual Flores i Carmen Flores (l’actual Santa Eulàlia). Els dos vaixells continuen actius.
ELS DISSABTES SURT A NAVEGAR. El pailebot Santa Eulàlia es pot visitar gratuïtament amb l’entrada del Museu Marítim (3 € si es visita només el vaixell). Cada dissabte al matí (10 h) surt a navegar (12 € els adults i 7 € els infants).
