Societat 07/10/2021

Un dels violadors de la Manada demana perdó a la víctima... perquè consti en el seu expedient

José Ángel Prenda admet "a títol individual" i per primer cop haver comès l'agressió als Sanfermines del 2016

G.G.G. / M.R.
3 min
José Ángel Prenda, un dels cinc membres de La Manada condemnats a quinze anys de presó per violar en grup una jove madrilenya als Sanfermines del 2016, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaJosé Ángel Prenda, un dels cinc membres de la Manada condemnats a quinze anys de presó per violar en grup una jove madrilenya als Sanfermines del 2016, ha reconegut per primera vegada haver comès l'agressió, que sempre havia negat durant el judici, i ha demanat perdó amb una carta escrita des de la presó de Puerto III, a Cadis. El sevillà assegura en l'inici de la missiva –que en un principi sembla dirigida a la víctima– que aquest pas el fa "a títol individual" per mostrar el seu "total penediment pel delicte" pel qual compleix condemna i per demanar personalment perdó a la víctima i als seus familiars "pels danys causats". Amb tot, immediatament després, a la mateixa carta, el Prenda es dirigeix als jutges de l'Audiència de Navarra i els sol·licita expressament que aquesta mostra de penediment consti en el seu expedient penitenciari. L'assumpció dels fets i el penediment públic és un element que es valora positivament per les juntes de tractament de presons a l'hora de concedir beneficis penitenciaris, com ara els permisos o la progressió de grau als interns.

La carta, que ha transcendit aquest dijous a diversos mitjans de Prensa Ibérica, va ser escrita a mà pel condemnat el 22 de juliol i remesa a l'Audiència Provincial de Navarra, segons ha confirmat a Efe el seu advocat, Agustín Martínez. En l'escrit, el Prenda assegura que lamenta "profundament" el dany causat a la víctima de la violació i als seus familiars, que, diu, treballarà "incansablement" per reparar. El Prenda ha complert ja una quarta part de la seva condemna a presó, de manera que la carta s'envia en un moment penitenciari en què l'intern pot començar a sol·licitar i gaudir de permisos per sortir. "Que se'm doni còpia de la mateixa [carta]", afegeix al final de la missiva. De moment, és l'únic dels cinc condemnats que ha admès les violacions.

Tot i així, a l'hora de valorar la concessió de permisos, la progressió de grau o altres beneficis penitenciaris, l'informe de la junta de tractament de la presó no és l'únic requisit. La Fiscalia també s'ha de pronunciar sobre la proposta i, en aquest tipus de casos, també pot demanar opinió a la víctima. L'última paraula la té el jutge de vigilància penitenciària que avaluï el cas i, en última instància, el tribunal que va dictar sentència.

Un punt d'inflexió en la violència sexual

El cas de la Manada va suposar un punt d'inflexió, tant en l'opinió pública –es van convocar actes multitudinaris arreu d'Espanya per donar suport a la víctima i per rebutjar les sentències que deien que no era una violació– com en la jurisprudència del Tribunal Suprem. El tribunal va condemnar per unanimitat els cinc membres de la Manada al considerar que els fets que van tenir lloc durant els Sanfermines del 2016 són un delicte continuat de violació i no un abús sexual, com havien considerat l'Audiència Provincial de Navarra i el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN). El tribunal va resoldre que la víctima va descriure un "autèntic escenari intimidatori" en què ella "en cap moment dona consentiment als actes sexuals duts a terme pels acusats" i adopta una actitud de sotmetiment per por i angoixa.

De fet, els cinc magistrats del Suprem (tres homes i dues dones) van aplicar dos agreujants que van fer elevar les penes contra els acusats de 9 a 15 anys de presó: el tracte vexatori a què els agressors van sotmetre la noia i l'actuació conjunta de dues o més persones, és a dir, que la violació es va cometre en grup. El tribunal va concloure que aquests dos elements van exercir "intimidació ambiental" sobre la víctima: els condemnats van aprofitar-se que els fets passaven al racó d'una escala d'un bloc de pisos, on van vexar-la i degradar-la, i que eren superiors numèricament (cinc contra una) per aconseguir "més impunitat i assegurament del delicte comès".

stats