Mirant la lluna

EnòlegVoldria parlar de la influència de la lluna, dels planetes que tenim més a prop i de les constel·lacions que il·luminen el nostre cel, però se’m fa difícil trobar les paraules adients perquè no ho associeu als horòscops de televisió de matinada, a esoterisme o a un bruixot amb bolla de vidre. A la pagesia encara hi ha molta gent que treballa mirant el cel, no només de dia, com és obvi, sinó també observant la lluna i les constel·lacions per decidir quin és el moment de fer feines tan importants com podar, empeltar, sembrar, recollir, llaurar i un llarg etcètera. Sabem del cert que en lluna plena no apareixen homes llop, però la ciència ha demostrat que el nostre satèl·lit va tenir un paper important en la vida terrestre, que marca el ritme i l’estabilitat del món i que té una gran influència en les marees, ja que és capaç de moure grans masses d’aigua a causa de les forces gravitatòries combinades que exerceix amb el sol. Per això no és estrany pensar que la lluna pot actuar en els líquids i en tots els éssers que estiguin compostos per una quantitat important d’aigua.

En parlo perquè cada vegada hi ha més enòlegs, vinyòvols i pagesos en general que fullegen i llegeixen detingudament els diferents calendaris lunars que es poden trobar al mercat; ja hi ha un bon nombre de cellers que, fins i tot, decideixen quins dies fan els tastos amb clients en funció de la lluna -recordo quan en una fira, la RAW de Londres, un celler vingut de França va decidir no donar a tastar els seus vins durant un dels dos dies de l’acte perquè coincidia amb un dia desfavorable per tastar. Molts pensareu que només ho fan aquells tocats per la lluna que segueixen les normes de l’agricultura biodinàmica o de l’ecològica, però us enduríeu una sorpresa si sabéssiu la quantitat de gent vinculada a la terra que cultiva en harmonia amb la lluna i continua amb mentalitat de l’agroquímica convencional. Diuen que la ciència no és més que un sistema estructurat que estudia, investiga i interpreta els fenòmens naturals mitjançant observacions i experimentacions. És ben cert que no hi ha certesa científica concloent sobre la influència de la lluna a les plantes o als vins, però la creença llunàtica és antiga i es basa en l’experimentació acumulada de centenars o milers d’anys que ha anat passant de pares a fills i que avui podem trobar publicat a nombrosos documents i llibres. Són multituds els pagesos que parlen d’experiències personals de feines reeixides quan s’han fet amb la lluna correcta i petits fracassos quan no ho han tingut en compte. El que sempre m’ha costat entendre és per què alguns homes i dones de ciència han menyspreat, denigrat i ridiculitzat aquests plantejaments, sobretot quan no fa mal pensar que de debò existeix aquest influx i que cultivar i elaborar en harmonia amb la lluna ens pot proporcionar uns resultats més bons i aliments millors. La ciència és un dels pilars de la nostra societat avançada, però alguns científics es passegen amb una supèrbia i deïficació digna d’altres èpoques. L’única contradicció que un pot plantejar és veure que alguna d’aquesta gent que tan fulleja els llunaris i ho explica als quatre vents perquè les correnties del màrqueting en són favorables després no dedica ni dos segons a alçar la mirada i contemplar el cel estrellat.

Els llunàtics no només observen la revolució sinòdica, les conegudes fases de lluna nova i lluna vella, que provoca un augment o disminució de la il·luminació nocturna i, per tant, influeix en el creixement o decreixement de la vitalitat de la planta, sinó també amb la revolució sideral, quan la lluna ascendeix i descendeix respecte de l’horitzó, que té una influència amb la major o menor activitat de la saba; amb els nodus lunars, que són els dies negatius a causa d’una petita pertorbació electromagnètica; el pas de la lluna per davant de les 12 constel·lacions que influeixen pel seu diferent dinamisme i altres aspectes que no hi ha temps d’explicar.

Si hi teniu interès, us recoman un llibre senzill i ben instructiu titulat Cultivar en harmonia amb la lluna i el cel, de Xavier Florin, i també teniu dos calendaris lunars imprescindibles que podeu trobar a moltes llibreries i estancs: El calendari Biodinàmic de Maria-Thun i el ‘Llunari’ de Michel Gros.

Vi recomanat

Terna de Son Vinater 2017 Celler Mesquida Mora

Encara no ha sortit al mercat, però he tingut la fortuna de tastar-ne la nova anyada i us recoman que estigueu ben atents quan surti al mercat, ja que n’hi ha molt poques botelles. El projecte surt dels tres caps de l’etiqueta, en Joan, en Joan Carles i en Guillem, que volgueren fer una rialla i experimentar amb diferents elaboracions amb premsal i giró procedent de Son Vinater. Amb el saber i l’experiència de Bàrbara Mesquida Mora han fet un brisat de premsal que després passà en bota i al final li aportaren unes llàgrimes de giró ros. En nas apareixen les sensacions de pells de fruites d’os com l’any anterior però amb la incorporació d’unes sensacions de llepolies molt agradables. En boca és de tacte elegant, fresc i molt afruitat.