Les famílies del bloc 8 de Corea es manifesten dilluns per evitar-ne l'esbucament

PalmaLes catorze famílies que ocupen el bloc 8 del barri de Corea es manifestaran dilluns davant l'Ajuntament de Palma. La plataforma Stop Desnonaments els dona suport i reclama una solució per a aquestes persones que no són propietàries i que, per tant, no han entrat dins el programa d'expropiacions de Cort. Els veïns asseguren que no volen viure 'per la cara', però reclamen a l'Ajuntament lloguers socials per poder continuar vivint a la barriada.

Pel que fa a la resta de famílies, que sí són propietàries, l'Ajuntament ha informat que els acords ja estan a la fase final i que moltes d'elles ja tenen les claus del nou habitatge. En total, són vuit famílies les que han participat al programa d'expropiació de Cort que han gestionat les àrees d'Urbanisme i de Benestar Social amb la col·laboració de l'Associació Veïns de Camp Redó i la Plataforma Salvem Camp Redó.

La vida al Bloc 8

És un pis senzill, amb una cuina estreta i ombradissa, una sala menjador conquerida per un sofà i una televisió adherida a la paret on apareixen Pedro Sánchez i Pablo Iglesias somrients i encaixant les mans. Les persianes verdes que donen al carrer es tanquen amb un pany rovellat de ferreteria i, en obrir-se, deixen entrar una llum invasiva que convida a xerrar.

Des de fa cinc mesos aproximadament aquesta és la llar provisional de Jessica Silva i José Carlos Rodríguez, una parella amb dues filles. En el seu cas, la paraula provisional és tan eloqüent que amoïna. El Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma va anunciar a principi de legislatura l’esbucament d’aquest edifici de Corea conegut com el bloc 8. I sembla que ara la decisió es precipita perquè fa just una setmana un arquitecte municipal hi feia cales per comprovar l’estat de l’edifici. Almanco vint famílies viuen encara en aquest bloc, que és en bona part propietat de l’Ajuntament. Un total de 14 ocupen els pisos de manera il·legal.

Jessica i José Carlos fa tretze i quaranta anys que viuen a Corea, respectivament. Han canviat de pis diverses vegades i ara, per primer pic, ocupen aquest que varen trobar buit però completament tapiat. “Ens vàrem veure amb la necessitat i vàrem tirar-ho tot per venir-hi a viure”, explica José Carlos.

Des de llavors viuen amb el cos tibat perquè desconeixen fins quan podran quedar-hi. L’Ajuntament negocia expropiacions amb les vuit famílies que encara són propietàries, però en casos com el seu no hi ha una solució pactada. “No venen a parlar amb nosaltres i, pel que fa a les solucions que proposen, com la d’anar a viure al centre de Servei d’Acollida Municipal, ens n’hem d’assabentar a través dels mitjans”, assenyalen.

El fet és que ells es neguen a anar a cap refugi municipal. “Molta gent de Son Banya ha anat al centre de Son Rapinya i jo no vull viure amb ells. He de pensar en les meves filles”, comenta Jessica.

José Carlos és un dels portaveus de les catorze famílies que ocupen pisos. Diu que està fart dels mitjans perquè només publiquen el que els interessa; que només demanen a l’Ajuntament una solució, un lloguer social, una alternativa; que no entenen per què, mentre l’Ibavi rehabilita alguns dels blocs, l’Ajuntament en vol esbucar uns altres, i que no entenen res.

“Saps què vol fer l’Ajuntament amb Corea?”, demana Jessica amb la mirada clarivident, “jo t’ho diré: tomar-ho tot. Ja em diràs on anirem a viure”.

Fins ara totes les famílies que han estat expropiades han anat a viure a altres blocs de Corea. Però, tot i que des de l’Ajuntament asseguren que ja estan pactades totes les expropiacions, quan s’entra a l’edifici es troben casos com el de Biel, que, malgrat ser propietari, fa més d’un any que espera una permuta d’habitatge.

El testimoni de Biel Guardiola

Biel fa cinquanta anys que és “coreà”. Treballava de xofer i ara està jubilat amb una bona pensió. Té setanta-dos anys i viu amb qui diu que és com el seu net però que no l’és.

Quan va venir a viure en aquest pis del bloc 8, pagava només cinc-centes pessetes fins que va ser seu. “Això era una barriada de treballadors, però ara és un desastre; no s’hi pot viure, fan renou a qualsevol hora de la nit”, explica. Segons Biel, els pisos d’aquest bloc no estan “tan malament”. Que el fet que n’hi hagi algun d’apuntalat no vol dir que “estigui en ruïna”. Considera que es podrien arreglar i habilitar com a pisos de protecció oficial. “Aquest barri ha estat abandonat durant massa anys i, si ara li fan cas, és perquè deuen tenir qualque negoci entre mans”, subratlla.

L’Ajuntament va oferir-li un pis a un altre bloc del mateix barri. Com que té dotze metres quadrats més que el seu, Biel ha de pagar vint-i-un mil euros de compensació, però la negociació fa un any que està paralitzada. “Jo crec que estan esperant que pugi el valor de l’habitatge per després demanar-me’n més”, declara Biel.

Una de les propietàries que ja ha signat un pacte d'expropiació amb el Consistori és Pilar Rodríguez. Explica que Cort l’ha tractada “massa bé” i que està satisfeta amb la permuta, perquè tindrà un pis més gran per al qual només ha hagut de pagar sis mil euros.

Sola amb dos fills

El cas de Sara Amador és similar al de Jessica i José Carlos. Fa mig any que ocupa de manera il·legal un pis del bloc vuit amb els seus dos fills. Va separar-se i va haver de cercar-se un lloc on viure, i va saber que en aquest edifici hi havia habitatges “tapiats perquè eren buits”. “Vaig néixer aquí, aquest és el meu barri i ara no m’hi deixen viure”, afirma.

Sara ha viscut en quatre pisos diferents dels blocs de Corea i per a la majoria ha hagut de pagar un lloguer baix, al voltant de cent cinquanta euros. “Jo vull tenir un pis de lloguer, amb un contracte i els papers en regla, perquè tenc dos infants a càrrec meu, però no puc pagar set-cents o vuit-cents euros de lloguer, no m’arriben”, assegura. Sara diu que no li agrada haver d’ocupar il·legalment ni “viure per la cara”, però que l’Ajuntament no els dona cap alternativa. “Jo no entenc que havent-hi habitatges buits haguem de partir al carrer”, declara.

Un arquitecte municipal ha d’elaborar un informe que determinarà si l’edifici està en estat de ruïna. D’això dependrà avançar o no la data d’esbucament. D’això i de la voluntat del Consistori.

Els diferents prismes de Corea

Víctor Blázquez, portaveu de l'Associació Veïns de Camp Redó

Víctor Blázquez no és conegut precisament per la seva complaença davant les decisions de l’Ajuntament de Palma. De fet, la seva visió ha estat fins ara força crítica i ha denunciat en nombroses ocasions la negligència consistorial a l’hora de vetllar per la seguretat i el manteniment de la seva barriada.

Tot i això explica que fa un any aproximadament que l’Associació de Veïns del Camp Redó i la Federació de Veïns Ciutat de Palma mantenen acords amb l’equip d’Urbanisme per pactar tot el procés expropiatori del bloc 8. Assegura que es varen convidar als veïns a assistir a unes reunions informatives per oferir diferents alternatives, però que molts d’ells no varen anar-hi.

És per aquest motiu que des de l'associació han preferit no sumar-se a les denúncies d’Stop Desnonaments, perquè no vol que es trunquin les negociacions. “El acords expropiatoris estan a punt de concloure. La majoria dels propietaris que quedaven al bloc ja han signat les permutes i molts ja tenen les claus del seu nou pis”, subratlla.

En aquest sentit, l’Associació de Veïns del Camp Redó es mostra esperançada i confia que el projecte promès per l’Ajuntament sigui beneficiós per a les famílies.

Tanmateix, considera que aquesta ha estat una legislatura “terrible” perquè han hagut de veure la gent “sofrir molt” i “persones majors caminant a les fosques pel barri”. Critiquen la deixadesa municipal i que el regidor d’Urbanisme, José Hila, no hagi assistit a cap reunió de l’Assemblea de Veïns.

“Tots els polítics venen en campanya electoral a fer-se la foto i després abandonen els projectes i totes les bones intencions”, declara.

José Hila, regidor d'Urbanisme

El bloc 8 s’esbucarà sí o sí”. Amb aquesta contundència parlava aquesta setmana el regidor d’Urbanisme, José Hila, quan va ser preguntat pel futur de l’edifici. “Ells ja sabien que es tomaria”, assegurava l’edil, qui va donar a entendre que es tracta d’una decisió anunciada a principi de legislatura, les conseqüències de la qual els veïns haurien d’haver previst.

Des d’Urbanisme expliquen que s’ha fet feina cas per cas i família per família per donar una solució a tots els propietaris del bloc. “S’han donat diferents solucions als propietaris”, comenten des del departament de premsa de l’Ajuntament. “S’ha valorat el preu de cada habitatge i a partir d’aquí s’han pres diferents mesures, entre les quals hi ha la permuta d’habitatges a través d’un preu just o alternatives com el lloguer social”.

Afirmen que hi havia vuit propietaris amb els quals es tramitava tot el procés expropiatori i amb cinc els tràmits s’han alentit perquè tenien càrregues i deutes bancaris pendents.

Pel que fa les persones que ocupen il·legament aquest edifici, el batle, Antoni Noguera, ha apuntat que l’Ajuntament no deixarà ningú al carrer i que les famílies podran acollir-se als programes d’ajuda o anar als centres d’acollida municipal. Però sembla que cap d’aquestes solucions no són ben rebudes pels veïns.

Fins ara l’única informació que ha oferit l’Ajuntament de Palma amb relació als plans urbanístics a la barriada és que amb l’enderrocament del bloc 8 es vol convertir el solar en una gran zona verda. Però l’escepticisme dels veïns de la zona es fa palesa sobretot després d’haver sentit la mateixa promesa respecte del ja extingit bloc 13, esbucat l’any 2012. El solar on s’ubicava aquest edifici està completament buit i, segons diuen els veïns, completament abandonat. Tampoc no ha estat tancat, tot i que ho estipula l’ordenança municipal.

Anna Moilanen, la Defensora de la Ciutadania

Des de 2016 Anna Moilanen és Defensora de la Ciutadania. Quan va assumir el càrrec, va descobrir un expedient de 2008 sobre la situació de degradació de Camp Redó. Es tractava d’un informe exhaustiu que feia referència a l’aspecte socioeconòmic, estructural i d’integració d’aquesta barriada. “Quan vaig llegir aquest informe, vaig adonar-me que el barri estava ben igual i que no s’hi havia fet absolutament res durant tots aquests anys”, afirma Moilanen.

Per aquest motiu, va recuperar l’expedient i va elaborar un document de tretze propostes en què assenyalava tots els aspectes a millorar-hi. Entre aquestes, hi havia la manca de neteja i de seguretat, voravies en mal estat, deficiències en la il·luminació...

Quant al projecte que inclou l’esbucament del bloc 8, Moilanen “no entra a valorar les decisions polítiques”, però creu que si es decideix prendre una mesura així, “s’ha de respectar tot el procés i el dret dels veïns”.

D’altra banda, la Defensora de la Ciutadania té una opinió molt positiva sobre la feina feta fins ara pel Patronat de l’Habitatge. “Han actuat de manera exquisita, han obert expedients tenint en compte el cas particular i la situació socioeconòmica de cada família”, declara.

No obstant això, Moilanen pensa que el procés d’esbucament s’està dilatant massa i que si l’Ajuntament no disposa de prou habitatges socials, hauria d’haver pensat en alternatives realistes per als ocupes de l’edifici.

“A Corea hi ha 528 famílies en una superfície total de 35.000 m2. És una barriada hiperpoblada i no hi ha xifres exactes de quants residents hi ha, quanta gent hi està empadronada. Moltes vegades els habitatges es canvien i es traspassen sense fer cap tràmit, només de paraula”, indica. En definitiva, Moilanen troba que és una situació molt complicada que requereix veure’s des de tots els prismes.