La veritat s’amaga, i molt, darrere els titulars

Confés que, quan a mitjan matí he llegit centenars de tuits, articles en paper i a la pantalla, tenc una saturació que em desespera. Flaixos que m'entren de pertot i que em fan tenir una constant sensació que em perd alguna cosa. No m'acostum a tanta informació i tanta cursa per ficar a les xarxes comentaris originals i enginyosos. S'ha dit que la tecnologia ha revolucionat la comunicació. Cada passa que ha fet la humanitat en aquest sentit ha significat canvis prodigiosos, que han escampat la lletra i la cultura i que han trencat barreres. Es pot pensar que està tot fet. I no manquen arguments per defensar-ho. Des del sofà, se'ns serveix un menú informatiu que desborda qualsevol per molt de temps i entusiasme que hi posi. Ho tenim tot tan a l'abast que la pregunta que cal fer-se és com podem navegar enmig de tanta informació i no ofegar-nos. I què de tot el que ens entra és el retrat més fidel i analític del que succeeix. Mai no havíem somiat que la informació vindria d'una manera tan immediata i tampoc que seria tan esgotador i complicat entendre el que passa. L'ARA Balears va néixer amb l'ingenu i atrevit propòsit d'entrar a fons en la realitat. El diari, principalment el cap de setmana, es demana quin és el model econòmic que hi ha darrere les decisions del Govern, o quins són els veritables perills de les retallades, i posa cara i ulls a les víctimes de la crisi. Reportatges, cròniques i opinió per fugir de la superficialitat. No sempre som capaços de prendre distància de l'ensordidor renou informatiu. Però el que sí que tenim clar és que val la pena proposar-se com a repte l'anàlisi. La bogeria informativa pot provocar una embafada gens convenient entre el públic, que, cansat de rebre inputs, posi el pilot automàtic i se'n desentengui. Cal més que mai que facem l'esforç per junts saber què passa.