Condemna de 14 anys de presó per al responsable de la macroestafa immobiliària Lujo Casa

PalmaLa Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Balears ha condemnat el principal acusat de l'estafa immobiliària de Lujo Casa de catorze anys i nou mesos de presó a pagar durant 45 mesos sis euros al dia i 457.872 euros. El Tribunal considera que C.G.R. és autor responsable d'un delicte continuat d'estafa agreujada, pertinença a grup criminal, insolvència punible i blanqueig de capitals. La Sala considera provat que oferien de manera massiva habitatges futurs sense disposar de sòl, sense llicències, sense finançament, sense garanties i sense compte especial, ocultant-ho tot als compradors.

Les magistrades condemnen també el seu soci M.P. com a coautor continuat d'estafa agreujada, pertinença a grup criminal i coautor d'un delicte de blanqueig de capitals a la pena de nou anys de presó; multa a pagar sis euros al dia durant 18 mesos; i 64.000 euros. D'acord amb la sentència, M.P. va contribuir de manera estable a l'estratègia de captació de clients aportant infraestructura comercial i aparença de solvència. L'Audiència ha condemnat J.A.M.P., per pertinença a grup criminal, delicte continuat d'estafa agreujada i blanqueig de capitals a quatre anys de presó; a pagar durant sis mesos, sis euros al dia; i 9.690,83 euros. Segons les jutgesses, J.A.M.P. va reforçar des d'un pla tècnic i de suport presencial per la seva condició de professional del sector de la construcció, la credibilitat del projecte davant els compradors i la persistència de la confiança una vegada signats els contractes.

El Tribunal ha condemnat B.V.R.A. i S.R.P. a nou mesos de presó pel delicte de blanqueig de capitals; més una multa de 30.170,13 euros i 21.970,75 euros respectivament; com ja varen acordar de conformitat amb l'acusació pública a l'inici del judici. D'altra banda, les magistrades absolen J.A.B.C., P.L.S.G. i J.C.S.G. dels delictes que eren acusats. Segons la resolució, els condemnats hauran de respondre de la totalitat dels danys causats a 115 perjudicats, de les quantitats estipulades que van de 123.670 euros als 700 euros, més de dos milions d'euros en total.

“Lujo Casa va néixer amb una clara infracapitalització, amb un patrimoni net negatiu ja el 2016, afrontant un número molt elevat de promocions, entorn de la trentena, el volum econòmic global de la qual resulta absolutament desproporcionat respecte dels recursos propis i del finançament efectivament disponible”, assenyalen les magistrades. El Tribunal aprecia una captació massiva de fons de compradors sense la infraestructura jurídica ni econòmica necessària per atendre els compromisos assumits i, per tant, “amb coneixement ple des de l'inici que no es compliria amb els contractes amb els compradors”.

D'acord amb la sentència, en moltes ocasions Lujo Casa no era ni titular del sòl de les promocions que oferien als perjudicats. Ni tampoc disposaven de “llicències d'obra nova ni consten tramitacions administratives en estat avançat que permetessin sostenir, amb un mínim de veritat, les afirmacions realitzades als compradors sobre l'imminent començament de les obres o la ràpida concessió de les llicències”.

Les jutgesses apunten que cap de les sumes lliurades dels perjudicats, que globalment ascendeixen a més de tres milions d'euros, va ser ingressada en un compte especial separat, ni va ser assegurada mitjançant aval bancari o assegurança de caució, malgrat tractar-se d'habitatges sobre pla destinades en molts casos a habitatge habitual.

En definitiva, la Sala apunta que els fets constitueixen un delicte d'estafa continuada. “Al llarg d'un període prolongat, es va repetir un mateix patró de conducta: oferir habitatges sobre pla en diferents promocions, amb el mateix discurs publicitari i comercial i anàloga ocultació de la inviabilitat dels projectes, captant lliuraments a compte d'un nombre elevat d'adquirents”, destaquen. El Tribunal assenyala que “la pluralitat de perjudicats i la quantia total defraudada, que supera àmpliament els tres milions d'euros, confereixen al fet una entitat i rellevància que excedeix en molt la de l'estafa simple, i es compleix amb l'agreujant per la notòria gravetat del perjudici econòmic”. La sentència no és ferma i es pot recórrer.