“No hi ha, ni de bon tros, una situació problemàtica general de transport públic ni de caos”. Aquestes paraules del conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, em fan arribar a la conclusió que aquest senyor no ha agafat un bus ni un tren en tota la legislatura, excepte quan es tracta de ficar una delegació del Govern dins un vagó buit per fer algun discurs que encaixa dins el mateix qualificatiu: buit.
Aquests dies hem patit més que mai les carències del servei públic que pagam entre tots. Vivim una situació distòpica i patim una odissea per arribar a la feina o tornar a casa. Si Homer fos viu, Odisseu viuria una agonia per tornar a casa en un tren de SFM o un bus del TIB. El creador grec tindria material de sobra, perquè tenim un transport públic propi d’una ciutadania de tercera.
Si pegau un bot per la Intermodal per agafar un tren o un bus, el primer que notareu és que aquesta infraestructura no està en absolut preparada per a l’estiu a una regió de la Mediterrània. La temperatura és insuportable. A les persones sanes ens resulta molt molesta, però per a la gent gran, els infants, els malalts i les embarassades és perillosa. De fet, em sorprèn que encara no hi hagi hagut cap ensurt dins aquell forn. Per no parlar de treballadors com les dones de la neteja, la jornada laboral de les quals adquireix la dimensió d’un càstig diví. Si l’infern existeix, deu ser un lloc molt semblant.
Si agafau un bus, veureu com el vehicle enfila el camí amb el passadís ple de gent que no ha pogut seure, agafada com pot i resistint-ne els sotracs. I no penseu que a la fi us refrescareu. Les sardines en llauna no senten passar l’aire al seu voltant.
Exactament el mateix als trens. Basta que mireu al voltant i contempleu les cares de resignació. Els governants no mereixen una ciutadania com la nostra, que aguanta situacions humiliants. Sí, no m’he equivocat de paraula: anar en transport públic avui dia a Mallorca és humiliant.
Parlam de treballadors, de joves que han quedat amb els seus amics, de turistes conscienciats que no han llogat un cotxe i s’estimen més fer servir el transport públic, de senyors i senyores grans que intenten arribar al metge, de persones que tenen la necessitat d’arreglar algun paper... Tots humiliats per la desídia dels governants, propagandistes que lloen les seves fites imaginàries i que es desplacen per l’illa en vehicle oficial.
