Llegir per viure bé

No sé si m’entristeixen més els resultats del darrer informe PISA o el fet que hàgim deixat definitivament enrere la cèlebre denominació amb què una vegada el va batiar Joana Maria Camps, consellera d’Educació en temps de José Ramón Bauzá. Sigui com sigui, i bromes de banda, pareix que els nostres infants i joves estan ben ‘trepitjats’, si comparam els resultats de casa nostra amb la mitjana europea en àmbits com la lectura, les matemàtiques i les ciències.

Com a escriptor i traductor, però sobretot com a persona que no es podria concebre mai a si mateixa si no fos a partir de la conversa amb els altres i el món que és la lectura, em preocupa especialment que l’informe assenyali que les noves generacions no tenen cap problema a l’hora de llegir paràgrafs curts, però que troben dificultats importants quan han d’entendre i processar textos complexos o més llargs. És a dir, que ‘poden’ llegir, però no ‘saben’ llegir de bon de veres, ras i curt.

Davant això, pens que és important no oblidar que llegir pot ser un gran entreteniment, però també moltes altres coses. Llegir és una competència essencial per viure al món en què vivim: accions tan bàsiques com entendre bé i signar un contracte, seguir l’actualitat política i els principals debats socials o bé defensar els propis drets amb arguments complexos i alhora contundents són difícils d’imaginar, sense tenir un bagatge mínim en lectura i escriptura. Perquè llegir s’assembla tant a entendre com escriure s’assembla a pensar, a formular, i quan sabem fer bé les dues coses, tenim més eines per habitar el món d’una manera digna i més conscient.

I fer-ho, a més, al llarg de tota la vida. Sovint, quan parlam de lectoescriptura pensam sobretot en aquells anys en què les persones sabem llegir per nosaltres mateixes i ho podem compartir amb les altres, però són nombrosos els estudis que assenyalen que llegir (o que ens llegeixin en veu alta, és a dir, que ens parlin) és essencial també en els anomenats mil dies d’or. Són aquells primers tres anys en què el cervell dels nadons té més plasticitat, en què es desenvolupa més, en què els contes que ens expliquen, les cançons de falda que sentim, el vocabulari que ens envolta, com un saborosíssim brou de cultiu, ens comencen a fer persones. D’aquí a la lectura autònoma, és clar, i d’aquesta a la socialització i als clubs de lectura per a joves i adults. Passant, també, per la importància del paper d’acompanyament que pot tenir la lectura a les etapes finals de la vida, sigui per combatre la soledat no desitjada (malaltia crònica del present) o bé per acompanyar un procés de dol.

Fer ciutadans lectors vol dir propiciar que en el futur també siguin lliures. Que tendran al seu abast més eines per al pensament crític, que processaran millor la complexitat i que, en un context de cada vegada més convuls, sabran trobar o cercar la pau, aturar-se, reflexionar.

Ens equivocaríem si, com a societat, no en féssim una prioritat: per viure bé, cal tornar als llibres.