Preparats d'ametla

PalmaLes cadires aplegadisses i els balancins s’arremolinaven per grups de cap a cap de carrer. Les meves padrines, la tia Magdalena i madò Juanaina seien en el nostre redol. Més enllà hi havia madò Panerera i madò Verda, i a l’altre cantó romanien na Xisca de Can Feliu, na Bet i na Tonina de Can Sastre. Començaven a prendre la fresca abans de sopar, quan la calor afluixava i feia més bon cosir a fora que a dins les cases. Quan arribava l’hora de posar peu davall taula, les cadires eren a fora, soles, com si un cataclisme hagués fet desaparèixer la gent que fins llavors les ocupava. A mesura que el carrer s’omplia de fosca, els veïns tornaven a fer-se seu el carrer i reprenia el brunzit de les converses i les rialles. Els al·lots anàvem i veníem d’una banda a l’altra, de grup en grup; a estones jugàvem, en altres sèiem i escoltàvem coverbos per passar l’estona. Alguna vegada algú treia gelat que havia fet amb un preparat d’ametla. Preníem la fresca. El carrer era nostre.

Aquells preparats d’ametla per fer gelat varen marcar els estius de moltes famílies mallorquines, especialment entre les dècades del 1970 i el 1990. Permetien elaborar un gelat casolà de manera senzilla, sense necessitat de disposar d’una geladora en una època en què l’oferta de gelats comercials i maquinària era molt més reduïda que avui.

Els preparats consistien en un concentrat d’ametla molta, sucre i aromes, sovint llimona o canyella. Algunes marques hi afegien midó o altres espessidors per aconseguir una textura més fina i homogènia. Només calia mesclar el preparat amb llet calenta o, segons la recepta, amb una combinació de llet i nata i deixar-lo al congelador. Durant el procés era habitual remenar-lo un parell de vegades o passar-hi la batedora de mà per rompre els cristalls de gel i obtenir així una textura més cremosa.

L’ametla és un dels ingredients més emblemàtics de la gastronomia mallorquina. A la cuina ha estat un producte extraordinàriament versàtil, present tant en plats salats com en elaboracions dolces. La seva presència també ha deixat empremta en les postres d’estiu. El gelat d’ametla, hereu de la tradicional llet d’ametla, és un dels sabors més característics de Mallorca i explica, en bona part, l’èxit d’aquests preparats.

Durant els anys setanta i vuitanta, els supermercats i les botigues d’alimentació comercialitzaven diversos preparats per elaborar gelat a casa, principalment d’ametla, però també d’avellana. Alguns eren fabricats per empreses especialitzades en gelats i en derivats dels fruits secs. Encara avui se’n poden trobar gràcies a algun elaborador que ha mantingut viva aquesta tradició.

També es posaren de moda els motlles de plàstic per fer polos individuals, que s’omplien amb refrescs o sucs de fruita i que acabaven ocupant un racó del congelador. Aquella manera senzilla i casolana de combatre la calor es va fer molt popular en la mateixa època que a casa empràvem el preparat d’ametla.

El declivi d’aquests preparats arribà durant la dècada dels noranta. La generalització dels congeladors i l’expansió de l’oferta de gelats industrials, amb una gran diversitat de sabors i formats, els varen anar relegant a un paper cada vegada més testimonial. Tanmateix les nits d’estiu al carrer em retornen a aquell primer gelat d’ametla fet a casa que anunciava que les vacances ja havien començat.

La recepta d’avui no la farem amb un concentrat, sinó que és una interpretació del gelat d’ametla de can Joan de s’Aigo publicada en el Llibre de gelats i quemullars (Ed. Olañeta, 2000).