Societat 10/05/2022

El TSJC dona 15 dies al govern català per implantar el 25% de castellà a totes les escoles

La Generalitat anuncia un recurs mentre els jutges habiliten els inspectors del ministeri per "verificar" el compliment de la sentència

4 min
El Palau de Justícia de Barcelona, que acull la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) ha ordenat l'execució forçosa del 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya. En una interlocutòria, els magistrats obliguen el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a "dictar les instruccions i establir les garanties de control" que siguin necessàries perquè en un període de quinze dies "tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata" un 25% de castellà a l'escola. Els jutges consideren que per garantir "la utilització vehicular normal" de les dues llengües, els alumnes han de fer castellà "i una altra assignatura o matèria de caràcter troncal" en aquest idioma.

De res han servit, doncs, les mesures anunciades per fer front a la sentència del 25%. Ni el decret que està preparant Educació , ni la reforma de la llei de política lingüística al Parlament, ni tampoc l'enquesta que s'ha de fer als centres catalans per conèixer si els seus usos lingüístics són suficients, a ulls dels jutges: "Les iniciatives desplegades per la Generalitat no tenen un resultat concret que es projecti ara per ara en l'activitat dels centres escolars", diu la interlocutòria, que recalca que el Govern ha de garantir exactament el que diu la sentència: "Que els alumnes rebin de manera efectiva i immediata" l'ensenyament en català i en castellà. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha comparegut d'urgència per explicar que el Govern recorrerà el que considera una interlocutòria "aberrant" i per demanar "tranquil·litat" als centres educatius i dir-los que "no canviïn res" dels seus projectes lingüístics.

Al text –escrit en català i farcit d'errors lingüístics –, els jutges no citen en cap moment els directors de les escoles i instituts, i traslladen la responsabilitat de fer complir la sentència a "l'alta inspecció educativa", un cos que depèn del ministeri d'Educació espanyol, que és qui ha de "verificar el compliment" de la sentència i ha d'informar el TSJC dels passos que fa la Generalitat. Segons ha confirmat el ministeri a l'ARA, hi ha dues persones de l'alta inspecció destinades a Catalunya que hauran de controlar el que passa als 5.459 centres educatius catalans.

El professor de dret administratiu de la UdG Josep Maria Aguirre assegura que això posa "al centre del conflicte" el govern espanyol. Fins ara l'Advocacia de l'Estat s'havia posat de perfil en el procediment i, malgrat haver estat l'executiu espanyol qui havia impulsat la demanda judicial –en època del PP–, el govern del PSOE i Unides Podem no ha demanat l'execució de la sentència. De fet, en l'últim escrit al TSJC, els advocats de l'Estat instaven el tribunal a avaluar "el grau de compliment" de les mesures anunciades pel Govern abans de demanar-ne l'execució.

Ara seran els mateixos inspectors del ministeri els que hauran de fer un informe mullant-se sobre el compliment. Malgrat tot, Aguirre adverteix que la resolució del TSJC dona entrada a un tercer actor, l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, a qui legitima per formar part del procediment. En cas que uns o altres detectessin que la Generalitat no està aplicant el mandat judicial, el tribunal podria ordenar a la Fiscalia obrir la via penal per desobediència. "Anem directes al conflicte", pronostica Aguirre.

"Llibertat" per com ordenar el 25%

En la seva resolució, els magistrats ja avancen que la Generalitat no està complint la sentència dictada per la mateixa sala el 16 de desembre del 2020. I malgrat que afirmen que la Generalitat té "llibertat" per decidir tant "la manera d'ordenar" com "el contingut" de les instruccions als centres, el TSJC deixa molt clar que vol evidències que la conselleria compleix la sentència: "L'elecció del mitjà per garantir el resultat de la sentència és facultat de la Generalitat, però no té llibertat per no actuar i permetre una situació contrària al mandat constitucional". "El que és determinant en la sentència no és el mitjà, sinó el resultat", diuen els jutges, que insisteixen: "El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d'aplicació que siguin necessaris".

Aguirre explica que la sentència del 2020 ja era molt "precisa" en aquest sentit i donava poc "marge" de maniobra a la Generalitat, que com a molt hauria pogut "discutir" el percentatge i fixar-ne "un d'alternatiu", valora el professor de la UdG. Ara el tribunal insisteix que el mandat s'ha de complir, tot i que deixi a criteri de la conselleria d'Educació la via per materialitzar-lo, sigui a través d'un decret o d'una ordre directa de Cambray. De fet, els magistrats ja avancen que no calen grans modificacions legals d'entrada i consideren que n'hi ha prou amb començar donant "instruccions internes de servei" a les escoles i, a partir d'aquí, plantejar les "innovacions" o els canvis normatius que el Parlament decideixi. El conseller considera que el TSJC s'ha "sobrepassat i extralimitat en les seves funcions" perquè, al parlar d'una "instrucció" als centres, no només diu que la sentència s'ha de complir sinó que concreta com s'ha de fer. "Els serveis jurídics de la Generalitat no s'havien trobat mai amb un cas així", ha dit.

Dos vots particulars

El tribunal ha forçat l'execució de la sentència perquè així ho va demanar l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, qui els jutges han reconegut ara com a part afectada. En canvi, el TSJC desestima la mateixa petició que havien fet alguns diputats del Parlament i el partit d'ultradreta Vox per "falta de legitimitat". Tot i això, la resolució inclou un vot particular que subscriuen dos dels cinc magistrats que han redactat la interlocutòria perquè discrepen amb el fet d'admetre qualsevol alumne com a part legitimada per demanar l'execució forçosa. Segons aquests dos jutges, com que la sentència no afecta una escola en concret sinó tot el sistema educatiu, no es pot acceptar com a part personada alumnes individuals.

Per a Aguirre, el vot particular dels dos magistrats planteja una qüestió "secundària" com és la legitimitat de tercers, però no qüestiona que la Generalitat ha de complir amb la sentència i aplicar el 25%. En canvi, Cambray considera que els vots particulars posen en dubte que l'Asamblea por una Escuela Bilingüe està legitimada per formar part del cas i ha dit que això, juntament amb el fet que els jutges s'han "extralimitat" de les seves funcions, és el que al·legarà el Govern en el recurs de reposició. Si el TSJC el tomba, el Govern encara tindria una última bala, en forma de recurs de cassació al Suprem. La batalla judicial, doncs, serà llarga, i estarà molt condicionada pels moviments polítics. Què manarà el govern espanyol als inspectors destinats a Catalunya? ¿L'ultimàtum judicial facilitarà l'acord per modificar la llei de política lingüística? Mentrestant, als centres educatius hi ha molta inquietud: la Fundació Escola Cristiana, una de les patronals de la concertada, ha insistit en reformar ja la normativa perquè davant la nova interlocutòria les direccions estan "totalment desprotegides".

stats