Gemma Geis: “Treballem un acord bilateral amb el Govern balear en recerca marina”

PalmaGemma Geis assegura que una de les prioritats del seu departament és enfortir els llaços entre la comunitat universitària i de la recerca en els territoris de parla catalana. Amb aquest objectiu en ment, la consellera catalana de Recerca i Universitats s’ha desplaçat aquesta setmana a les Illes Balears, on s’ha reunit amb el conseller de Fons Europeus, Universitats i Cultura, Miquel Company, i amb el rector de la UIB, Jaume Carot. En aquesta entrevista, desgrana algunes de les línies de treball conjuntes en què comencen a fer feina.

Han sortit propostes concretes de les reunions amb el conseller Company i amb el rector Carot?

— Estem treballant un acord bilateral amb el Govern balear en recerca i tecnologia marina. A banda d’això, tenim molts llaços culturals, de llengua amb les Illes, i és bo poder venir aquí i estrènyer aquestes relacions. A més, hi ha molts estudiants illencs a les universitats catalanes, uns 4.500 estudiants de grau i uns 500 de màsters. És una realitat que ens interpel·la a enfortir les relacions i potenciar les transferències.

La Xarxa Vives aglutina 22 universitats del territori catalanoparlant. Què es pot fer per impulsar més l’ens?

— Per enfortir les relacions amb les universitats de llengua i cultura catalanes per mi la Xarxa Vives és importantíssima. El primer que intentarem és incrementar el pressupost. A partir d’aquí, hem de treballar estratègies en els diferents àmbits, que els espais de cooperació estiguin més organitzats i més dirigits políticament. Crec que hi ha espai per poder fer treball conjunt en promoció de la llengua, la recerca i la mobilitat d’estudiants. 

Es pot avançar algun projecte?

— El Departament de Recerca i Universitats prepara un programa d’ajuts a la mobilitat entre les 22 universitats de la Xarxa Vives. Aquest programa interuniversitari, que presentarem pròximament, permetrà estades de la comunitat universitària a Catalunya, les Balears, el País Valencià, Andorra, la Catalunya Nord i l’Alguer. La finalitat és visibilitzar el domini lingüístic com a unitat territorial, reforçar la unitat de llengua i intensificar els fluxos relacionals entre la comunitat universitària de les institucions d’educació superior que integren la Xarxa.

A qui anirà dirigit aquest programa?

— A estudiants de grau i postgrau, i tindria una durada màxima de 6 mesos. També inclourà el personal docent i investigador (PDI) i el personal d’administració i serveis (PAS) de les 22 universitats.

En la qüestió lingüística, com es pot reforçar el català en l’àmbit universitari? Per exemple, a la UIB, malgrat que la llengua vehicular és el català, el castellà és el més emprat en la docència.

— A Catalunya, el 70% dels graus a les universitats es fan en català, i en l’àmbit dels màsters baixa al 40%. El que estem fent és un pla d’enfortiment de la llengua catalana, amb el consens com a base. Treballarem diferents vessants, com garantir itineraris en català, potenciar el valor de la recerca feta en català, fer que els estudiants que vinguin de fora puguin tenir informació de la realitat lingüística de Catalunya i promoure la divulgació de material científic en llengua catalana. I això és absolutament compatible amb la internacionalització. El pla pot traspassar les fronteres de Catalunya i, de retruc, pot beneficiar territoris com les Illes Balears.

Temeu que hi pugui haver problemes amb els tribunals en la pròxima selectivitat pel tema de llengua tal com va passar en la convocatòria anterior?

— Des del setembre faig molt silenci en aquest tema per intel·ligència. No sé com es pot posar pressió amb uns exàmens que d’unes dècimes depèn si entraràs en una carrera o una altra. 

Què esperau del nou ministre, Joan Subirats?

— Que sigui receptiu amb el sistema universitari català, perquè tenim peculiaritats diferents. Si fas una llei d’universitats, t’ha de permetre reconèixer la diversitat del sistema, que cadascun es pugui desenvolupar, créixer, mirar cap a Europa.

Esperau canvis en la nova llei d’universitats? La dissenyada per l’exministre Manuel Castells no va ser ben rebuda per la comunitat universitària.

— La llei Castells és uniforme i excessivament reguladora. No ha aconseguit cap mena de simpatia ni dels rectors, ni dels consellers, ni dels estudiants. I resulta que teníem a Barcelona manifestacions contra un ministre de Podem. Demano refer la llei, no fer nyaps. I demano que la llei de ciència espanyola sigui moderna. La de Catalunya és molt més moderna, i és cosina germana de la de les Balears, perquè els directors generals l’han treballada conjuntament.

Les universitats arrosseguen un problema d’infrafinançament, que el mateix ministre Castells reconeixia. Per què no es reverteix aquesta situació?

— Ja, però Castells no va posar ni un euro per finançar universitats. Parlen de finançament des de Madrid, però qui finança les universitats som nosaltres. Parlen de finançament, però qui té dèficit fiscal som nosaltres. Parlen de finançament, però no ens deixen votar de quin país volem formar part. Nosaltres el que hem fet és augmentar amb 21 milions el pressupost per a les universitats catalanes, i treballem un nou model de finançament. Estem recuperant allò que uns anys havia estat aturat.