Terres ermes, terres d’Epicur

Els preus dels pinsos

El marge econòmic disminueix i l’agricultor ha de reduir totes les despeses

La nostra agricultura és sensible a qualsevol pujada dels costos de producció. En primer lloc perquè, a causa de la insularitat, el cost ens arriba sempre ampliat. En segon lloc, per la impossibilitat de compensar els majors costos amb un major preu, ja que els preus percebuts pels agricultors no tan sols no pugen, sinó que sovint davallen, i a les Balears de vegades són menors que a la Península. Si al pagès illenc produir li costa més i pel que produeix li paguen més poc, el resultat és que el marge econòmic disminueix –i sovint es transforma en negatiu–, de manera que l’agricultor ha de reduir al màxim totes les despeses –perdent productivitat– i incrementar el treball no remunerat –en una situació “d’autoexplotació”–, al límit de l’abandonament de l’activitat.

Les terres ermes

La repercussió en el preu del menjar pels animals es calcula en un 20%

Des de fa quasi un any el preu dels pinsos d’alimentació animal s’ha disparat com a resultat de l’increment del preu de matèries primeres com el blat, l’ordi, el blat de les Índies o la soja, que són un 30 % més cares que l’any passat. El fenomen és mundial i entre les causes hi ha l’especulació dels mercats, la major demanda xinesa, les tensions polítiques i les menors collites als Estats Units, el Brasil i l’Argentina. La repercussió en el preu del menjar per als animals, de juliol de 2020 a juliol de 2021, es calcula en un 20%. Vet ací el que és la globalització: moviments en els mercats de valors, sota impulsos poc coneguts, acaben sempre safalcant els de baix de la cadena alimentària i engreixant les butxaques de les corporacions que controlen aquests mercats. 

La Mallorca d’Epicur

Cattelain-Le Dû dedica un article a la Mallorca, agrícola i gastronòmica

El rotatiu francès Le Figaro ha dedicat un interessant article a la Mallorca, agrícola i gastronòmica. El començament no pot ser millor: “Productes de qualitat, botigues gormandes, mercats amb parades desbordants, saboroses taules, Mallorca omple els gurmets de plaer”. El repàs del panorama gastronòmic mallorquí el comença per la DO Oli de Mallorca, on s’atura a dos huiles d’exception: Oli Solivelles, d’Es Ginyent a Alcúdia, i Olivera Son Catiu, a Inca. Anne-Marie Cattelain-Le Dû, l’autora, s’adona que Mallorca no és terra de pernil, “a causa de la humitat insular”, però que la sobrassada és una especialitat xarcutera genuïna i que la millor és la feta amb porc negre. Entre els vins li interessen els elaborats dins l’agricultura biodinàmica a Porreres, de la mà de Bàrbara Mesquida. I no lluny, repara en el celler de Can Feliu. En el seu cop d’ull panoràmic parla de les ensaïmades, de les coques de patata i dels crespells.

Tradició ben arrelada, els mercats! 

La seva visita és una manera de descobrir vilatges a redós dels fluxos turístics

Després de remarcar que els mercats mallorquins s’aprovisionen de productes dels pagesos de més a prop, diu que la seva visita és una manera de descobrir vilatges a redós dels fluxos turístics. Cattelain-Le Dû en fa una selecció, per dies, i destaca els de Caimari (dilluns), Porreres (dimarts), Andratx (dimecres), Calonge (dijous), Llucmajor (divendres), Portocolom (dissabte) i Pollença (diumenge). A Palma confessa l’encís del mercat de Santa Catalina. L’article es detura en la proposta d’alguns bons restaurants i parla de “Les cellers, si majorquins”, diferenciació que li serveix per referir-se als cellers de Gènova, al Celler de Randa o a establiments com Sa Societat de Ca na Fornera a Andratx, Sa Mata de Valldemossa, per acabar amb Es Mercat des Peix de Palma i Kingfishers del Port de Sóller. 

No hem après res!

Com deia la gent d’Slow Food, els aliments han de ser “bons, nets i justs”

La visió de Le Figaro és sorprenent pel coneixement que mostra l’autora, que ha disposat d’informació contrastada. És clar el que valora, tant pels productes de qualitat com pels mercats i restaurants: la frescor i sabor dels aliments, la qualitat, la proximitat dels productors, tot allò que és genuí i pot aportar al viatger l’oportunitat de conèixer un país més enllà de la massificació del turisme. Som de ple a la Mallorca d’Epicur. Per sota es mou una realitat menys idíl·lica: la d’una pagesia aguantant uns costos que no cessen de pujar i obligada a vendre a preus de misèria. Com deia la gent d’Slow Food, els aliments han de ser “bons, nets i justs”. Les pràctiques agrícoles més sostenibles (nets) i els sabors més plaents (bons) no són res quan no tenen un fonament de justícia.