Les dades dels telèfons mòbils desaconsellen reobrir bars i restaurants

BarcelonaLes preguntes de què tothom està pendent: quan podran reobrir bars i restaurants? I el sector cultural? I l’oci nocturn? Quan, en definitiva, es podrà tornar a una certa normalitat? Els epidemiòlegs tenen els seus números. Una Rt sostinguda a l’entorn del 0,7, una ocupació d’UCI que no superi els 300 llits i una incidència que no passi del miler de casos diaris. El problema és determinar amb quines mesures aconseguir-ho. Una investigació liderada per les universitats de Stanford i Chicago, a més del centre de recerca de Microsoft a partir de les dades de 98 milions d’usuaris, identifica els principals punts de disseminació del covid-19 i els segments de població més afectats. Bars, restaurants i hotels són els establiments que en surten més malparats, especialment a les zones urbanes de rendes més baixes. Els resultats es publiquen a la revista Nature.

L’estudi combina models estadístics de disseminació del coronavirus i les dades de mobilitat recollides a partir dels telèfons mòbils de 98 milions d’usuaris. Les dades, convenientment anonimitzades, segons que es destaca a la publicació, es van recollir entre l’1 de març i l’1 de maig, període en què la pandèmia es va expressar amb més virulència durant la primera onada. Gràcies a aquest encreuament d’informació, els investigadors han elaborat “hipòtesis” respecte a quins són els llocs on més es transmet el virus i com les diferències racials i econòmiques influeixen en la seva transmissió. Com era d’esperar, les minories racials i les rendes més baixes són els segments de població de més risc. Bàsicament, descriu Sarina Chang, investigadora de la Universitat de Stanford i autora principal de l’estudi, perquè és en aquests grups poblacionals on es fa més difícil implementar mesures de confinament. “Necessiten treballar”, s’exclama.

El que no era tan esperable era que bars, restaurants, botigues, centres comercials, gimnasos o centres de culte com esglésies, punts que intuïtivament es podrien considerar com de risc, quedessin tan assenyalats al centre de la diana almenys durant la primera onada. Tots aquests establiments tenen un paper “desproporcionadament important” en la transmissió de la malaltia, segons que es veu en el model de Chang.

El model elaborat per la investigadora inclou 553.000 ubicacions diferents que s’agrupen en 20 categories. Totes han estat visitades de manera regular, segons el model, amb temps de permanència i densitat d’ocupació ben representades. El model, a més, prediu “amb exactitud” el recompte diari confirmat de casos en deu de les àrees metropolitanes més grans com Chicago, Nova York i San Francisco. Per exemple, a l'àrea metropolitana de Chicago, el model prediu que el 10% dels punts d'interès representen el 85% de les infeccions previstes.

El model també prediu que els grups de població amb ingressos més baixos tenen més probabilitats d’infectar-se perquè no poden reduir la seva mobilitat de manera substancial i perquè els llocs que visiten tendeixen a ser més petits i més concorreguts. Això és el que passaria amb les botigues de queviures, on es detecta que hi ha fins a un 59% més de persones per metre quadrat i els clients s’hi estan un 17% més de mitjana.

El model, explica Chang, cal complementar-lo amb estudis epidemiològics més convencionals tant per validar-ne els resultats com per omplir “forats de dades” com seria la població de més edat o els nens, amb un accés relatiu als telèfons mòbils. De la mateixa manera, permet determinar polítiques de reobertura més ajustades al risc de transmissió. Les dades deixen clar que els llocs tancats, amb poca ventilació i alta ocupació són punts de risc. L’estudi no valora ni escoles ni transport públic.