PalmaEl teatre va rebre una empenta extraordinària els anys 80 amb el Festival Internacional de Teatre amb actuacions de companyies de renom internacional com la de Lindsay Kemp, Els Comediants, la companya de Flotats, Els Joglars, el Ballet d’Antonio Gades o grups teatrals locals com Estudi Zero. El vincle sentimental entre Barcelona i Palma tornava a funcionar, i desplegava un munt de col·laboracions econòmiques, socials i culturals.
Segurament, va ser el Festival Internacional de Jazz el que va tenir un impacte més gran i el que es recorda més. Va començar el 1981 i acabà el 1991. Hem hagut d’esperar molts anys per tornar a recuperar-lo dins la programació municipal. Palma sempre havia tingut una certa vocació jazzística amagada, vocació que va fer emergir l’activitat cultural d’aquells anys. La quantitat d’artistes de primer nivell que varen passar aquells deu anys pel festival seria massa llarga per reproduir aquí, però com a mostra podem citar Miles Davis, Tete Montoliu, Leonard Cohen o Joan Bibiloni.
L’activitat musical es completava amb moltes altres iniciatives, com el Concurs de Pop Rock per als artistes més joves de Ciutat, el programa de concerts que feia cada any l’Orquestra Ciutat de Palma, el Festival de Música Clàssica, amb autors tan atractius com Ivo Pogorelich i les Cançons de la Mediterrània al parc de la Mar, amb la nostra sempre estimada Maria del Mar Bonet, que estrenà ‘Gavines i dragons’, amb una cançó dedicada a la Dragonera, definitivament salvada de la urbanització.
En el terreny del pensament passaren per Ciutat en aquells anys, en el marc del cicle anomenat Cultura Fi de Segle, intel·lectuals tan atractius com Fernando Cardenal, Fèlix Pons, Petra Kelly, Javier Sábada, Jose Luis Aranguren, Josep Ramoneda, Mario Gaviria, Adolfo Pérez Esquivel, Camilo José Cela, Gabriel Jackson o Damià Ferrà-Pons, entre molts altres.
Totes aquestes actuacions gaudien de la col·laboració entusiasta de l’Auditòrium de Palma, empresa quixotesca de Marcos Ferragut. Amb motiu de l’homenatge que se li va fer l’any 1983, el mestre de periodisme Andreu Ferret deia encertadament: “Em referesc, naturalment, a aquell Auditòrium que volgué aixecar a Mallorca i que constitueix el seu llegat espiritual a un poble que necessita equilibrar la seva elevada renda amb una ‘cultura per càpita’ a vegades sota mínims”. Durant la dècada dels 80, l’Auditòrium va ser escenari de grans artistes com Miles Davis, Linsay Kemp, Josep M. Flotats, Leonard Cohen, Els Comediants i tants altres.
El món gira i a les persones que construeixen la idea d’una ciutat també els arriba el moment de deixar pas a uns altres. En aquella dècada ens varen deixar tres grans mites de la cultura de Ciutat i de tot Mallorca. Tres personatges que la varen estimar, protegir i donar a conèixer arreu del món: Llorenç Villalonga (1980), Joan Miró ( 1983) i Robert Graves (1985), que va viure uns quants anys al número 70 del carrer de Guillem Massot, a l’Eixample. Dues dones de primera rebrien alguns dels premis més estimats del nostre país: Aina Moll, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1988, i Carme Riera, el 1989, el premi de novel·la Ramon Llull per l’obra Joc de miralls.
