Aerolínies
Societat 04/11/2022

Un coet xinès sense control obliga a aturar el trànsit aeri i provoca nombrosos retards als aeroports illencs

Més de 50 vols s'han vist afectats a l'aeroport de Palma, on les demores es podrien allargar durant tot el dia

2 min
Usuaris de l'Aeroport davant els cartells d'informació d'Aena sobre els retards en els vols d'aquest divendres

BarcelonaDematí d'alteracions als aeroports de les Balears i també en altres punts de l'Estat. Un coet espacial xinès que volava sense control en el seu retorn a l'atmosfera ha obligat a aturar completament tot l'espai aeri durant 40 minuts, entre les 9:38 h i les 10:18 h. Segons ha informat Enaire, l'aeroport illenc més afectat ha estat Son Sant Joan, amb més d'una cinquantena de retards.

Durant el seu viatge erràtic fins a l'oceà Pacífic -on finalment ha caigut al mar, tal com estava previst- cap avió ha pogut sobrevolar, ni tampoc enlairar-se o aterrar, per qüestions de seguretat. La restricció també ha afectat altres punts d'Espanya i el sud de França, com a Marsella. Durant el temps que ha durat el tancament, l'aeroport d'Eivissa ha suspès tota la seva operativa, tant sortides com aterratges. La suspensió de les operacions aèries també ha afectat Madrid, Castella i Lleó, l'Aragó, Navarra i La Rioja.

Enaire ha informat que s'han aixecat les restriccions establertes, que han implicat una franja d'exclusió aèria de 100 quilòmetres a banda i banda de l'òrbita del coet, després d'haver monitoritzat "en tot moment" la seva trajectòria a través de diferents organismes i institucions nacionals i internacionals.

No és el primer cop que la Xina encén les alarmes després de deixar caure sense control part d'un coet, el Llarga Marxa-5B, en el marc del seu programa per posar en òrbita la seva estació espacial. Quan llança alguna nau a l'espai, l'agència espacial xinesa deixa sempre que els seus coets caiguin sobre la Terra un cop han impulsat la nau i se n'han desenganxat. Una estratègia diferent de la que fan servir altres agències espacials, que intencionadament fan caure els seus coets sobre zones de l'oceà.

La previsió aquest cop, com en anteriors ocasions, era que en la seva entrada a l'atmosfera topés amb aire dens i que la fricció que es generaria l'acabés desintegrant. No obstant això, els científics han alertat altres vegades que, per les dimensions i pes del coet, era molt possible que no quedés destruït del tot sinó que es desfés en peces petites i alguna caigués sobre algun punt del planeta, un fet que la NASA ha titllat d'irresponsable.

stats