FESTES

Sant Joan a Ciutadella: un malson per a la seguretat

La massificació posa en perill unes celebracions que tripliquen la població de la ciutat

Ciutadella, per Sant Joan, multiplica per tres la seva població habitual. Si durant l’any hi viuen 29.000 persones, arran de les festes patronals s’estima que enguany n’hi arribaran a haver al voltant de 100.000, més que els habitants de tot Menorca, on hi ha empadronades prop de 92.000 persones, segons l’Ibestat. Sant Joan s’ha convertit en un acte multitudinari que desborda les institucions, duu problemes de seguretat i fins i tot complica i posa en perill la conservació de la peculiar tradició que atreu les masses.

La massificació ha arribat a tal punt que en alguns moments clau, com el Primer Toc de Flabiol, s’han hagut de posar filtres per limitar-hi la quantitat de gent que hi pot accedir. Algun any hi havia arribat a haver petites allaus humanes que fins i tot impedien que el flabioler arribàs a la casa del Caixer Senyor, una passa imprescindible del ritual de les festes. Al Caragol del Born els equips d’emergències han tingut dificultats per passar entre la multitud per atendre ferits. L’accident de l’any 2014 durant les competicions dels Jocs del Pla, en què la catalana Núria Balcells va morir per l’envestida d’un cavall desbocat, va ser un punt d’inflexió i va dur l’Ajuntament de Ciutadella a fer un pla director de seguretat.

Arran de l’accident, el Consistori controla i limita els accessos als escenaris més concorreguts de les festes, com el Primer Toc de Flabiol, el Caragol del Born i els Jocs del Pla. A més, el Pla de seguretat estableix un dispositiu mínim amb 30 efectius de la Unitat de Prevenció i Reacció, 70 membres de la Creu Roja, 62 voluntaris de Protecció Civil, 40 policies locals, 3 treballadors d’Emergències, 7 bombers, 35 policies nacionals (que es duen expressament des de Mallorca i als quals el cos n’afegeix 65 de menorquins), 30 guàrdies civils, 44 vigilants privats, 40 informadors, un coordinador i un supervisor. Només als Jocs del Pla -un dels punts més calents de Sant Joan i on els caixers participen en una competició a cavall hereva directa de les justes medievals- s’hi concentren devers 300 efectius per garantir-hi la seguretat dels assistents.

Tot i el dispositiu extraordinari de Sant Joan, enguany la seguretat ha tornat a causar incertesa. Ho demostra l’acord in extremis tancat dijous al vespre entre l’Agrupació Sindical de Policies Locals de Menorca i l’Ajuntament de Ciutadella amb l’ajuda del director general d’Emergències del Govern, Pere Perelló. Els reforços policials d’altres pobles són necessaris per garantir la solidesa del dispositiu i l’acord no garanteix la participació de més agents. Al tancament d’aquesta edició, el nombre de policies locals que havien demanat treballar a les festes de Ciutadella era una incògnita. Fonts de l’Agrupació han assegurat a l’ARA Balears que el problema no és la quantitat que els paguen, sinó el que tarden a fer-ho. “Hi ha companys de Mallorca que han tardat 19 mesos a cobrar”, assenyalen les fonts sindicals. La batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, manté que “la seguretat hi està garantida” i el Consistori confirma que els torns estaran coberts en un 56%. Però els policies locals han avisat la Delegació del govern i Emergències de la manca d’efectius. Segons el sindicat, dels 65 agents que calen per a cada torn, només n’hi ha 12 d’assegurats.

Preocupació a l’hostaleria

El president de l’Associació d’Hostaleria i Restauració de Menorca, José Bosch, admet que estan preocupats. “Sembla que tothom se’n desentén”, diu, i afegeix que si l’Ajuntament és incapaç de complir amb el dispositiu que estableix el Pla de seguretat, ho hauria de fer la Delegació del govern espanyol. “La policia és prioritària per garantir la seguretat en un Sant Joan amb milers de persones que venen de fora de l’illa”, remata. Bosch admet que també tenen altres maldecaps durant les festes, com la venda ambulant d’alcohol. Sobre aquest negoci, alerta: “Perjudica el sector, l’activitat econòmica i cal estar-hi atents. En els darrers anys s’ha reduït aquesta pràctica, però amb menys efectius policials pensam que pot ressorgir”. Bosch demana que es vigili la venda d’alcohol a grans superfícies i als supermercats de les urbanitzacions, perquè sovint hi compren menors d’edat. “Només exigim que es faci complir la normativa”, remarca; “som un col·lectiu demonitzat, no som els únics que venem alcohol, però això és intolerable”.

L’Ajuntament de Ciutadella és l’administració pública més implicada en l’organització de les festes, que costen uns 400.000 euros als comptes públics i impliquen un important esforç al Consistori. La regidora de Festes, Laura Anglada, apunta que la càrrega que ha de suportar el municipi és “desproporcionada”, perquè s’han de cobrir tots els serveis, des dels sanitaris fins als taxis, en uns dies en què es triplica la població. “Logísticament és un volum d’exigència que requereix molts mesos de previsió”, manifesta la regidora, qui afegeix: “Podríem dir que l’endemà d’acabar un Sant Joan ja pensem a millorar el pròxim. A més, disposam dels mateixos recursos humans que a l’hivern”.

Abans de diumenge, en què es va celebrar el Dia del Be -el tret de sortida de les festes-, 23.000 persones ja havien arribat per mar a Menorca: 8.000 ho havien fet des de Mallorca, amb Baleària, i 15.000 les havia desembarcades Trasmediterránea tant des de Mallorca com des de Barcelona. 20.000 persones més havien volat a l’illa des dels aeroports de Son Sant Joan i del Prat. Gairebé tots aquests visitants són a l’illa per les festes de Ciutadella. I encara cal sumar-hi els turistes que ja fa més dies o setmanes que hi han arribat, i els residents dels altres municipis de Menorca que també s’apunten a la bauxa. Els darrers anys la sensibilització sobre la situació que pateix Sant Joan ha despertat un corrent proteccionista que pretén mantenir el simbolisme de les festes i el paper que representen en la societat ciutadellenca.

Viure al nucli antic de Ciutadella es considera un privilegi aquests dies, perquè permet viure els principals actes de les festes des de la primera línia. Però el president de l’Associació de Veïns de Ciutadella Vella, Toni Català, explica que no tothom ho veu igual: “Com a entitat no tenim un posicionament comú, hi ha veïns que ho pateixen i d’altres que ho desitgen; cadascú viu el Sant Joan a la seva manera i nosaltres hem triat viure aquí”. Català reconeix les dificultats que causen les festes als carrers del nucli antic. “Tot està massificat, alguns decideixen partir de viatge aquests dies per estalviar-se el renou i la brutícia. Estàs al saló de casa teva i sembla que estiguis enmig del Pla”, lamenta. La manca de civisme és un dels aspectes dels quals més es queixen a l’entitat. “Sant Joan és brutícia pertot, envasos de tota classe, arena a l’interior dels habitatges, males olors i gent orinant a la porta de les cases”, explica el president. Tot i això, assegura que també hi ha veïns “que esperen aquest moment durant tot l’any i es converteixen en ambaixadors de l’amabilitat ciutadellenca”.

Impacte econòmic

Les festes de Sant Joan també tenen un impacte econòmic que, segons Laura Anglada, “és impossible desxifrar, perquè s’estén des dels allotjaments fins a les botigues que venen ventalls amb motius santjoaners”. Entre els més afavorits hi ha els restauradors, segons reconeix Bosch. “A partir de la setmana abans de Sant Joan doblem la facturació amb relació a un dia fort d’agost”, diu, “un bar situat al nucli antic de Ciutadella pot ingressar el 23 de juny uns 10.000 euros”. Els restaurants ofereixen menús que oscil·len entre els 25 i els 35 euros per comensal i a vegades cal reservar-hi amb setmanes d’antelació. Però el negoci no es fa només venent menjar i gin amb llimonada. Els lloguers de cases al nucli antic es disparen per festes, i de mitjana costen entre els 3.000 i 6.000 euros per setmana. Els negocis de venda d’articles de record quadrupliquen la caixa habitual durant la temporada alta turística.

Malgrat que Ciutadella triplica la població durant les festes, l’Associació Hotelera de Menorca indica que per Sant Joan “no hi ha massificació”. La gerent de la patronal, Azucena Jiménez, ho argumenta dient que encara hi ha allotjament disponible, això sí, a fora del nucli. “Mentre que els hotels del centre de la ciutat estan pràcticament plens, encara podem trobar places a hotels d’urbanitzacions turístiques”, subratlla. Jiménez explica que, com que Menorca és petita, és fàcil allotjar-se a municipis propers a Ciutadella, com Ferreries o es Mercadal. I ho recomana com una bona opció per gaudir de les festes. “Tenim una xarxa de transport públic fiable i que garanteix la seguretat”, afirma. “Les urbanitzacions i la resta de municipis queden perfectament connectats amb Ciutadella i des de l’associació recomanam els autobusos perquè cada any milloren notablement”. També destaca que per Sant Joan es troben una pràctica que només passa en altres festivitats multitudinàries, com el Santfermí de Pamplona i les Falles de València: “Molts clients que parteixen d’un hotel després de viure el Sant Joan ja reserven per a l’any que ve”.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF