No és la sang, és la pell: així trien els mosquits les seves víctimes

PalmaPer què els mosquits piquen més unes persones que unes altres? Molta gent pensa que la clau és la sang, però no hi té res a veure: són els compostos químics que tenim sobre la pell els qui atreuen aquests insectes. Els moscards prefereixen les persones que tenen més bacteris, i menys variats, damunt la pell. I en això cada individu és diferent. A més, el CO2 que desprenem quan respirem també és un factor clau: els mosquits el detecten, o sigui que com més n'expirem, més fàcil serà que ens trobin. Així ho explica el biòleg i professor de l'àrea de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Miguel Ángel Miranda.

"A la pell tenim més de 400 compostos susceptibles d'atreure els mosquits", diu Miranda, i explica que no són uns insectes racistes: el color de la pell no evita ni afavoreix que piquin una persona més que una altra. Però sí que es fixen en la roba, i tots se sentren atrets per la que és fosca. Els que són diürns, a més, tenen una percepció sensorial més desenvolupada i també senten atracció pels teixits de colors. Això sí, els moscards se senten més atrets pels bevedors d'alcohol. L'olor de l'alcohol transpira a través de la pell, els atreu i els fa més fàcil detectar la víctima.

Els peus i els bessons són els objectius del cos preferits pels mosquits, perquè, com que acostumen a volar baix, és on els és més fàcil aterrar-hi els segons que els calen per xuclar-nos la sang. "som una font d'alimentació amb cames per als mosquits", explica Miranda.

Cal tenir en compte que no piquen tots els mosquits, només ho fan les femelles, perquè necessiten la sang per poder ovular i pondre els ous. Aquests insectes es reprodueixen en ple vol i, de fet, el molest renou que fan quan dormim, el brunzit que fins i tot ens pot arribar a despertar, està dissenyat per atreure mascles.

D'una altra banda, els mosquits sempre necessiten aigua per poder madurar al cap de pocs dies. Per tant, més val evitar que hi hagi aigua estancada o en algun cubell oblidat dins o a la vora de casa. La seva vida dependrà de la temperatura, però a l'estiu, d'acord amb el professor de l'àrea de Zoologia, poden viure uns 10 dies, mentre que a l'hivern arriben fins als 25 dies. "Si la temperatura baixa massa moren de fred", apunta Miranda.

Amb la crisi climàtica, la capacitat de supervivència d'aquests insectes serà menor, però la temporada començarà abans, segons explica el biòleg Miquel Miranda també assegura que el canvi climàtic afavoreix que el medi sigui més apte per a l’arribada de nous mosquits capaços de transmetre malalties tropicals com el virus dengue, el zika i el chikungunya, que produeixen trastorns al sistema nerviós, encefalitis i, fins i tot, la mort.