SANITAT

El canvi climàtic empitjorarà la salut d’una població illenca cada pic més envellida

Les onades de calor extrema i la possibilitat que proliferin malalties tropicals a través de noves espècies de moscard amenacen les Balears

El canvi climàtic empitjorarà la salut de la població a les Illes Balears, que el 2030 augmentarà un 18,6%, o sigui, que hi haurà 300.000 persones més que ara. Les onades de calor extrema, que passarien de 10 dies a l’any a 30, i la possibilitat que proliferin malalties tropicals a través de noves espècies de moscard amenacen, especialment, el col·lectiu de la tercera edat i els infants. Així ho asseguren experts en la matèria i alguns dels autors de l’ Estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’horitzó 2030, elaborat pel Consell Econòmic i Social (CES) de la UIB.

“En termes relatius, la població illenca estarà molt més envellida i viurà més temps”, explica el catedràtic d’Economia Aplicada de la UIB Andreu Sansó. D’acord amb les dades que va presentar en l’informe, el nombre de persones de 70 anys o més, que normalment no estan actives laboralment i que sovint requereixen atenció social i sanitària, experimentarà un increment notable del 46,4%. D’altra banda, els majors de 80 anys pujaran amb 73.000 ancians i els de 90 o més passaran d’uns 8.800 el 2017 a 13.600 el 2030.

Vulnerabilitat davant el clima

Ferran Ballester és professor de la Universitat de València i investigador de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica i el Consorci Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública. “Hi ha estudis científics que realitzen projeccions de l’impacte en la mortalitat entre persones de la tercera edat i ho relacionen amb la temperatura”, afirma Ballester. A les regions del sud d’Europa, apunta, hi haurà més morts per onades de calor a mesura que avanci el canvi climàtic. Per part seva, Biel Jordà és doctor en Ciències de la Mar, físic, membre del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic (LICC) de la UIB i l’autor que va participar en l’estudi ja citat. Hi aportà dades sobre els efectes de l’escalfament global a les Illes, entre d’altres. Jordà comenta que “anam cap a una situació pitjor, perquè la temperatura de la Mediterrània pot augmentar un o dos graus”. Si Pollença va arribar als 31 graus durant una setmana, “en qüestió d’unes dècades això podria estendre’s durant tot un estiu, i el mateix passarà amb les nits tropicals i equatorials”, afirma el doctor. Per tots aquests motius, Ferran Ballester defensa que des del sector sanitari cal seguir una sèrie d’actuacions: posar en marxa un sistema d’alerta i prevenció dels efectes de les onades de calor, reforçar els sistemes de vigilància sanitària i millorar els sistemes de protecció de la salut.

Malalties tropicals i al·lèrgies

Miguel Ángel Miranda, biòleg i professor de l’àrea de Zoologia de la universitat balear, assegura que el canvi climàtic afavoreix que el medi sigui més apte per a l’arribada de nous moscards capaços de transmetre malalties tropicals com el virus dengue, el zika i el chikungunya, que produeixen trastorns al sistema nerviós, encefalitis i, fins i tot, la mort. De fet, un 80% de les malalties infeccioses humanes actuals i un 60% de les emergents són transmeses dels animals a les persones. Així i tot, Miranda recorda que no tot és culpa del factor climàtic, atès que la globalització i la facilitat entre les comunicacions humanes també han afavorit que larves d’espècies invasores es distribueixin.

D’acord amb les dades publicades pel biòleg a l’estudi del CES, a les Balears existeix un risc real de brots de malalties introduïdes per viatgers per la composició de la fauna de moscards presents en l’actualitat, com per exemple el mosquit tigre. La novetat, en aquest sentit, és que els casos de transmissió siguin locals. Els episodis de pluges intenses de curta durada poden provocar explosions poblacionals d’aquests insectes. A més a més, en cas que hi hagi més sequeres, es requerirà emmagatzemar més aigua, fet que incrementarà l’abundància de llocs de cria.

Altrament, les malalties respiratòries provocades per la pol·lució domèstica i ambiental també tenen un efecte nociu sobre la població. Segons l’estudi, s’espera que el canvi climàtic pugui fer augmentar els casos d’al·lèrgies per pol·len, ja que se n’anticiparà l’inici de la producció en plantes com ara l’olivera, l’ullastre, les gramínies, els xiprers, les ortigues, els plataners i els pins.

Actuacions del Govern

La directora general de Salut Pública i Participació, María José Ramos Monserrat, declara que “aquesta legislatura s’ha reforçat el servei de vigilància dels cops de calor i s’ha actualitzat qui rebia informació per prevenir-lo i què feia a l’hora d’afrontar el problema”. La Conselleria de Salut disposa també d’un sistema d’alerta i prevenció per combatre les onades de calor, “però calen més recursos i investigació climàtica als serveis sanitaris”, diu. Així mateix, considera necessari fer un seguiment de la contaminació de l’aire i el pol·len.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF