Resurrecció vitícola
EnòlegLa vitis vinifera, o més coneguda com a vinya, és una planta originària de l’Orient Mitjà que a mesura que passava el temps s’anà expandint primer per tota la Mediterrània, després cap a l’Europa interior i finalment arribà a llocs tan llunyans com Nova Zelanda, Xile o fins i tot Tanzània. Aquesta és l’única espècie de vitis apta per fer vi i necessita les condicions climàtiques del Mediterrani, o similars, per poder donar els millors fruits. És per això que vivim en unes illes afortunades, ja que, si es treballa bé, es poden aconseguir uns vins extraordinaris. L’illa de Menorca és un d’aquests llocs idonis i podem trobar molta documentació històrica sobre la importància que tenia aquest sector a l’illa, però durant el segle XIX s’inicià un procés de recessió de la producció segurament a causa del final de l’ocupació britànica que determinà l’emigració d’un nombre important de persones i la reducció del comerç marítim pel port de Maó. També hi afectà molt negativament l’arribada de diverses malalties americanes que varen desembarcar a tot Europa, i també a les nostres illes, plagues com els fongs oídium i el míldiu i en particular el devastador insecte anomenat fil·loxera que va ser un autèntic trasbals a tot Europa. Durant bona part del segle XX varen desaparèixer els cellers a Menorca, encara que mai es va perdre del tot la cultura vitícola, ja que molts pagesos de la zona varen conservar la vinya i feien vi per a consum propi.
Segons el Nou Testament, Jesús després de ser crucificat, mort i enterrat va ressuscitar al tercer dia; en canvi, l’activitat vitícola a l’illa de Menorca, entesa com la reaparició de cellers que cultiven, elaboren i venen vi, va tardar desenes i desenes d’anys, però a final dels anys 80 un menorquí, Crispin Mariano Vadell, va reprendre la tradició vinícola que s’havia perdut a l’illa, va començar a elaborar i embotellar el seu vi que, a l’inici de la seva aventura, el podíem degustar al restaurant familiar de Can Agadet del Mercadal. Crispin recorda com el varen ajudar desinteressadament Luis Armero, enòleg i propietari del celler Armero i Adrover de Felanitx, i també Raimundo Alabern, enginyer agrícola que va fer una gran feina en els camps d’experimentació de la Caixa.
A partir del segle XXI han anat apareixent molts més cellers a l’illa, actualment treballen bàsicament amb varietats d’origen forà com Cabernet sauvignon, Merlot, Ull de llebre, Syrah, Chardonnay, Macabeu, Malvasia i Moscatell. Segurament a les vinyes més velles d’algun pagès encara podem trobar les autòctones Calop, Picapoll o Montona, però no són gaire utilitzades pels vuit cellers emparats sota la indicació geogràfica de vins de qualitat illa de Menorca. Els cellers són Bodegues Menorquines Crispin Mariano, Bodegues Binifadet, Celler Solano de Menorca, Hort de Sant Patrici, Sa Marjaleta, vi de s’illa, vinya sa Cudia i vinyes Bini Tord de Menorca. Aquestes noves empreses han hagut de fer un gran esforç, no només per recuperar i tirar endavant una activitat que es va perdre durant tants anys, sinó també per vèncer les reticències de molts illencs. Durant desenes d’anys, els menorquins només podien comprar i beure vins fets a fora i això crea uns hàbits i costums difícils de canviar, per això els primers grans clients del vi local són els milers de visitants que descansen durant l’estiu a l’illa i, com em contava el distribuïdor menorquí Curro de l’empresa De Vins Menorca, des de fa uns 5 o 6 anys la gent de l’illa ha començat a consumir d’una manera important el vi fet a ca seva. Les dades que podem consultar a la Conselleria d’Agricultura també ens demostren que la vinya està en un clar augment. L’any 2005 hi havia 17,20 hectàrees amb una producció de raïm de 61.355 kg. Aquesta darrera verema s’han produït 196.058 kg de raïm a les 37,95 hectàrees que hi ha. El 2005 el vi negre era el vi que s’elaborava més: un 63 % respecte d’un 5% del rosat i un 32 % del vi blanc. Al cap de 10 anys podem observar un gran canvi: el 2015 el vi de més producció ja no és el negre, sinó que el vi blanc té un 52 %, el negre 34 % i el rosat un 14%. Aquestes dades demostren que el client estranger és la base del negoci, els visitants vénen durant l’època estival i solen preferir beure vi blanc i vi rosat. Segurament els lectors menorquins coneixen aquesta història, però els habitants de les altres illes desconeixem aquesta realitat i sobretot els vins. Esper que la resurrecció vitícola menorquina arribi amb més força a totes les Balears i Pitiüses.
Vi recomanat
Sa Forana 2012, celler Solano de Menorca
Petit celler familiar b en jove que va començar l’any 2003 plantant la vinya, però no fou fins fa uns 8 anys que varen començar a comercialitzar els seus vins. El celler i la vinya es troben a Sant Climent i treballen amb varietats de raïms negres d’origen francès, com el Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah i també amb la peninsular Ull de llebre. El vi Sa Forana és una mescla principalment de Cabernet sauvignon i Merlot criat dins bótes de roure, bona coloració granatosa, en nas es presenten les típiques aromes de cabernet, espècies, fruites negres madures i amb aparició de la fusta amb notes de vainilla i el coco. Càlid en boca, presència de torrefactes, amb una bona potència i llarg.