LA CIUTAT ENVAÏDA

La repressió planificada

L’eliminació planificada va afectar nombroses persones, entre les quals hi havia alguns dels líders més populars i destacats dels darrers mesos de govern de la II República

REVISAT PER BARTOMEU GARÍ SALLERAS

Amb el triomf de la conspiració, els colpistes posaren en marxa una terrible repressió que va ocasionar nombroses detencions i assassinats. Les mesures repressives havien estat minuciosament planificades mesos abans pel general Emilio Mola Vidal. L’onada repressiva a Mallorca començà el mateix 19 de juliol i es va allargar fins a principis de setembre de 1936, quan l’expedició catalana dirigida per Bayo deixa Mallorca sense haver assolit el seu objectiu: restablir la legalitat republicana. Segons l’historiador Bartomeu Garí, la repressió perseguia l’exemplaritat. El mètode més utilitzat foren els segrests, que acabaren amb desenes d’assassinats. Les víctimes es deixaven unes hores, fins i tot dies, “exposades al públic”, amb la intenció de crear un clima de terror. Les zones principals on es dugueren a terme aquestes accions foren Palma i Manacor. A Palma, un dels centres repressors més destacats fou l’antiga seu obrera de la Casa del Poble, que fou assaltada per falangistes i rebatejada amb el nom de Casa de Primo de Rivera.

Aquesta onada de repressió a Mallorca es pot dividir en tres subetapes. La primera es refereix als primers quinze dies de guerra, en els quals es registren alguns assassinats i nombroses detencions. És destacable l’obertura de nous centres penitenciaris provisionals, com la presó de Can Mir a les Avingudes de Palma, el castell de Bellver i el vaixell Jaume I, ancorat al moll de Palma. La segona arribaria fins al 15 d’agost. En aquests dies, els assassinats per segrest augmenten considerablement. També apareixen els primers cadàvers a les carreteres de l’illa. Un dels més representatius fou l’assassinat de Mateu Martí Miquel, més conegut com a Ateu Martí. El seu cos fou trobat en un descampat a prop del coll de la Grava, a Gènova (Palma). La tercera i darrera etapa de la primera onada repressiva coincidirà amb l’expedició catalana a Mallorca, entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936. És en aquest moment quan la repressió es desferma. Es compten centenars de persones assassinades als cementeris del Pla i de Son Coletes, a Manacor. La ràpida reembarcada de les tropes que dirigia Bayo va suposar que desenes de milicians quedassin a l’illa, on dies després foren brutalment assassinats. El cas més representatiu fou l’execució de cinc sanitàries de la Creu Roja.

L’eliminació planificada va afectar nombroses persones, entre les quals hi havia alguns dels líders més populars i destacats dels darrers mesos de govern de la II República, com la dirigent comunista Aurora Picornell Femenies; el batle de Palma, Emili Darder i Cànaves; el diputat socialista Alexandre Jaume Rosselló i els dirigents socialistes, els germans Miquel i Joan Montserrat Parets, entre d’altres. Abans de ser assassinats, la major part d’aquestes persones foren detingudes i tancades en presons de la capital com la Provincial, el castell de Bellver o Can Mir. Com a testimoni, reproduïm la nota que li va fer arribar Aurora Picornell a Alexandre Jaume el dilluns 20 de juliol de 1936; llavors tots dos estaven tancats a la Presó Provincial de Palma:

“Estimat camarada: He rebut els bombons que em va enviar, quina sorpresa més alegre. Així que ens trobam sota el mateix sostre? Ho ignorava, no sabia qui era aquí, i, no obstant això, tenia uns desitjos bojos de saber-ho. El que m’empipa és no saber res de res. Moltes gràcies pels bombons i, més que pels bombons, per haver-se comunicat amb mi. Ja em sent tan optimista com sempre. Salut! Aurora Picornell. (Soc aquí des de diumenge a les 11 h del matí).”

Tot i que la repressió es va aplicar des del primer moment, els dies després del cop d’estat són realment molt confusos. El nou governador civil García Ruiz utilitza les al·locucions a la ràdio i la premsa per declarar que el seu antecessor, Goded, havia triomfat a Barcelona, que l’alçament era una realitat a quasi tot Espanya i que en poc temps es tornaria a la normalitat. Sens dubte, volia transmetre un missatge tranquil·litzador i que desdibuixava la realitat del conflicte.

Els mitjans de comunicació es transformaren en eines cabdals des dels primers moments de la guerra. Conscients de la seva importància, el nou règim imposat per les armes va exercir un control absolut sobre ells. En aquest sentit, podem dir que continuaren els mateixos equips directius i no varià la seva propietat privada, tot i que algunes persones foren apartades. El cop d’estat va provocar una ruptura amb la premsa liberal i la desaparició de la premsa obrera, com també de l’ús del català als mitjans.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF