Societat 24/09/2021

La reforma interminable de la carretera general de Menorca

Les obres del tram Maó-Alaior acumulen sis anys de paralització i el Consell proposa a l’Estat ampliar tres milions d’euros el conveni de carreteres

Ivan Martín
4 min
La construcció de les rotondes de l’Argentina i Rafal Rubí al tram de la carretera general de Menorca està aturada des del 2015.

MaóLa reforma de la carretera general de Menorca la inicià l’any 2014 l’equip de govern del Consell de Menorca del PP liderat per Santi Tadeo. Ho va fer quan faltava mig any per a unes eleccions que acabà perdent a favor dels partits d’esquerres, que s’havien oposat al projecte en considerar que, especialment el tram de la discòrdia entre Maó i Alaior, suposava un important impacte paisatgístic i greus conseqüències econòmiques. Sis anys més tard, les obres d’aquest tram continuen paralitzades, cosa que esgota la paciència dels menorquins i ofereix una imatge de deixadesa als turistes.

La consellera insular de Mobilitat, Francesca Gomis, considera que el PP no hauria d’haver començat la reforma de la principal xarxa viària menorquina: “Quan falten pocs mesos per a unes eleccions, deixa-ho encarrilat i que comencin les obres els que arriben”, i afegeix: “Van començar la reforma pels dos ponts del tram Maó-Alaior, les infraestructures que sabien que la gent no volia”. De fet, el posicionament dels partits d’esquerres era clar: respecte pel medi ambient i sense infraestructures innecessàries i d’impacte a l’entorn.

A més, Gomis recorda que amb el 20% de l’obra executada pel PP hi havia un 38% de desviació del pressupost, l’equivalent a 2,9 milions d’euros. Amb el canvi d’equip de govern l’any 2015 es va arribar a un acord de rescissió amb les empreses que construïen amb l’argument que no era el model que volia l’equip polític entrant i per donar resposta a la demanda ciutadana.

Les obres es van aturar en aquest punt i es començà a treballar en els trams Maó-Alaior i Ferreries-Ciutadella. En aquests sis anys s’ha reformat aquest segon tram i s’ha analitzat la possibilitat de traslladar el que s’ha fet en el de Ferreries-Ciutadella al de Maó-Alaior. El problema, segons Gomis, són les dues infraestructures que es van començar a construir: “Quan tu tens una carretera sense res, hi pots fer un pont, un túnel, una rotonda o un canvi de sentit, el que vulguis”. Però adverteix: “Si tens dues construccions començades, intentes revertir-les sense infringir la legalitat, i això és el que s’està treballant”.

Per si no fos prou, el tram Maó-Alaior presenta problemàtiques diferenciades. Per exemple, l’edificació de l’Argentina “no tenim prou cobertura legal per esfondrar-la”, assegura la consellera, i continua detallant: “De l’Argentina fins a Rafal Rubí hem trobat l’encaix legal per poder tirar el pont a terra, mentre que la resta de tram fins a Maó està verge i hi podem fer el que vulguem”. En gairebé 12 quilòmetres es donen diferents casuístiques.

El pont de Rafal Rubí

D’altra banda, el Consell, per poder dividir el projecte en tres parts i treballar damunt el terreny, va haver de trobar la via tècnica i administrativa. Cal tenir en compte que fins que el Pla Territorial Insular (PTI) no s’aprovi a mitjan any que ve no hi haurà la cobertura legal per esbucar el pont de Rafal Rubí.

El segon projecte de l’Argentina està en tramitació administrativa per part de la Comissió balear de Medi Ambient i la previsió és rebre el dictamen en menys d’un mes per començar les obres del tram abans de final d’any: “Aquí es farà el pont com estava previst, però reduint la superfície afectada i sense fer cap expropiació nova”, assenyala Gomis. Finalment, el tercer és el tram de Rafal Rubí a Maó, un projecte que ja està encarregat i la previsió és rebre’l a l’octubre perquè els tècnics hi donin el vistiplau i comenci la tramitació, per tal que l’aprovació del PTI serveixi d’empenta per a la licitació.

El Consell té vigent el conveni de carreteres amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Dels 68 milions d’euros inicials, en queden 19,1, fet pel qual la institució renegocia un possible increment: “D’acord amb l’Estat, creim que el millor seria liquidar aquest conveni i, de fet, ja ens han enviat un nou esborrany”, explica la consellera de Mobilitat. I argumenta la petició: “L’any del document data del 2007 i des de llavors els costos han augmentat. Necessitam poc més de 22 milions d’euros i un conveni de set anys”.

Lentitud administrativa i procedimental

El PP lamenta que l’equip de govern sigui “incapaç” de donar una sortida “a un tram d’11 quilòmetres”. Consideren que el Consell s’excusa en la lentitud administrativa i procedimental i avisen que ni tan sols s’ha signat el conveni de carreteres amb l’Estat, governat pels mateixos partits que la institució menorquina.

El conseller dels populars Adolfo Vilafranca assenyala el Consell: “Estan a punt d’aconseguir que la millora de la xarxa viària sigui inviable”, i denuncia que no tenen en consideració l’opinió dels professionals: “Existeix un informe tècnic intern que aconsella executar el projecte de pas elevat a Rafal Rubí i Mobilitat l’amaga i l’ignora per motius ideològics”.

Vilafranca recorda que la demolició del pont representa un sobrecost considerable i que els arguments inicials dels partits d’esquerres sobre el consum de territori ja no es tenen en compte quan es tracta de construir nous trams de vies accessòries per crear un canvi de sentit. Però aquest no és l’únic malbaratament de doblers: “Han gastat molts d’euros en projectes i estudis”.

El PP continua pensant que la solució passa per un sistema de rotonda a doble nivell: “És el més eficient i segur, com s’ha demostrat a altres punts com Son Bou, Cala en Porter o la variant de Ferreries”. L’aposta del grup conservador és contundent: “Una carretera ha de ser segura i sembla que, com que ja no els entrarà l’obra al mandat actual, volen assegurar que el seu model prevaldrà governi qui governi”.

Així, Adolfo Vilafranca conclou: “Es demostra que van fer una causa electoral d’una carretera i mai més els ha interessat. És el seu gran fracàs, que dura una legislatura i mitja”.

stats