El límit de la massificació, a Europa, es troba a Venècia, on fins i tot l’elevat trànsit dels canals fa perillar els fonaments de la ciutat, que es troben sota l’aigua. La membre de l’Osservatorio Civico (OCIO) –un observatori independent sobre l’habitatge–, Maria Fiano, adverteix que “els problemes de turistització de la ciutat són múltiples i similars als que es viuen a moltes altres ciutats, no sols italianes, sinó a Europa”. Davant això, “la junta de govern de la ciutat ha proposat introduir la taxa de contribució d’accés”, és a dir, pagar per entrar dins Venècia, de la mateixa manera que paguen “una taxa d’estada les persones que pernocten en un hotel”, explica. El preu oscil·laria entre els tres i els deu euros diaris, segons el flux turístic. “Però això no posa un límit d’accés. No és una manera de contenir l’arribada de visitants, sinó una altra taxa”, lamenta Fiano. A més, aquesta mesura és aïllada. “No es fa res per limitar l’arribada a Venècia, no es limita el nombre d’hotels. Mentre els vehicles i els turistes augmenten, simplement es demana una taxa”, critica la membre d’OCIO. A diferència de bona part dels països europeus amb més visitants, “a Itàlia el lloguer turístic no està regulat” i, com que és competència de l’Estat, “els ajuntaments no hi poden intervenir”. Ara bé, en aquests moments s’està estudiant incloure a la llei estatal un article que els permeti limitar-ne l’oferta, assenyala Fiano. A banda del lloguer vacacional, un altre dels principals efectes del turisme a Venècia és “el canvi d’ús d’alguns immobles”. “Molts edificis funcionaven com a oficines de correus, tribunals o altres serveis, i ara s’han mogut a la part de terra ferma (no la ciutat d’aigua). Com a conseqüència, aquests immobles s’han covertit en allotjaments turístics i el teixit econòmic de la ciutat s’ha transformat”, denuncia.
Què més poden fer les Illes per pal·liar la massificació turística?
No promocionar, limitar els vols o regular les activitats d’oci són solucions que ja apliquen altres territoris saturats com les Balears
PalmaLes Balears han esdevingut un laboratori de polítiques per regular el turisme a escala estatal, segons els experts. La moratòria de les places turístiques, el setge al lloguer vacacional, limitar l’arribada dels creuers o l’impost turístic han estat intents –en alguns casos, pioners– per evitar la massificació. Així i tot, enguany s’espera haver recuperat la xifra de visitants d’abans de la pandèmia, quan se superaren els 13 milions.
Una prova que aquestes accions han estat insuficients, almenys per a una part dels illencs, és la cadena humana convocada per al dimarts 27 de setembre, a les 19 h, al Consolat de Mar. Sota el lema ‘Prou turistificació’, Palma és una de les ciutats que participen en el Collapse Tourism Day, –coincidint amb el Dia internacional del turisme– com a membre de la xarxa que ho organitza, la SET (Sud d’Europa enfront de la Turistització). Les vuit ciutats participants comparteixen el mateix problema, però les solucions no són del tot homogènies. Així, què poden aprendre encara les Illes d’altres territoris massificats?
![Cartell del Collapse Tourism Day.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1080 608"%3E%3C/svg%3E)
Menys promoció
Holanda va deixar de fer publicitat dels llocs més visitats, com Amsterdam
Una de les estratègies d’Holanda per abordar la sobreocupació de ciutats com Amsterdam va ser deixar de fer promoció del turisme el 2019. Així ho va decidir aleshores l’Oficina de Turisme d’Holanda, que precisament va néixer amb la funció contrària, promoure’l. Es tracta d’un cas paradigmàtic, segons l’investigador de la Universitat de les Illes Balears i membre de l’entitat Alba Sud Ernest Cañada. Davant l’amenaça de passar de 19 milions de visitants anuals a 29, l’oficina va deixar d’atreure turistes per ocupar-se de gestionar els fluxos que ja rebien.
Cañada veu un perill d’“elitització” en mesures com aquesta. “Primer, turistificam la ciutat i, per tant, provocam un desplaçament de població i pèrdua de residents. I, després, deim que hi ha un problema de massificació, i proposam desincentivar-ne l’entrada”, explica. El cas més extrem és Venècia, on volen fer pagar els turistes per entrar, però l’expert avisa que aquestes iniciatives tendeixen a fer més exclusiu l’accés a les ciutats i que, per tant, “privilegia” els qui s’ho poden permetre.
Límits d’entrada
L’aeroport de Gatwick, a Londres, va reduir un 10% les operacions
L’aeroport de Gatwick és el segon més concorregut de Londres i aquest agost va reduir un 10% els vols diaris –fins als 850 per dia– per fer front a la saturació. El volum d’operacions, juntament amb la manca de mà d’obra, va obligar el Ministeri de Transports a assegurar-se que els plans de vol fossin “viables”, davant una onada de cancel·lacions. L’aeroport de Palma ha viscut una situació similar aquest estiu. El 31 d’agost va ser l’aeroport més afectat per les aturades dels treballadors de Ryanar, amb més de 200 retards en un dia.
No obstant això, reduir el trànsit aeri a les Illes es limita, encara, a un reclam dels activistes. La Plataforma contra l’Ampliació de l’Aeroport va denunciar el 26 d’agost que el setembre s’esperen més de 3,7 milions de passatgers, xifra amb què el 2022 assolirà un màxim històric. Aquest creixement farà que les emissions de CO2 augmentin un 15%, segons Aena. En aquest sentit, el mateix portaveu del Govern, Iago Negueruela, s’ha mostrat a favor de “mesures de limitació”, però la manca de competències ho fa impossible. Per això, tots els partits del Pacte han demanat la cogestió aeroportuària a l’Estat, sense rebre cap resposta favorable encara.
L’antropòleg José Mansilla, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la Universitat de Barcelona (UB), reconeix que “s’ha de donar una mena d’alineació còsmica perquè es puguin fer coses poderoses”, tenint en compte aquest repartiment. Insisteix que es tracta d’una qüestió global: “Prendre mesures en un món com el nostre afecta una estructura social econòmica capitanejada pel capitalisme, on s’afavoreix la lliure circulació d’inversions. Aquí el Govern poc hi pot fer”.
Mesures ambientals
Les Medes van limitar les immensions de busseig segons els hàbitats marins
L’oci i les activitats turístiques són un altre àmbit per explorar quant a limitació. I les illes Medes (Girona) en són un bon exemple. Aquesta reserva natural acull una de les densitats de submarinistes més altes del món i per això el 2017 es varen modificar els requisits d’accés, segons explica el geògraf Albert Llausas, investigador a la Universitat de Girona. “El 2015 es va proposar un nou model de gestió, que substituïa el sistema de quotes diàries vigent fins aleshores per un model adaptatiu. Aquest permetia més o menys immersions en funció de com evolucionàs l’estat dels hàbitats naturals any rere any. La reforma es va aprovar el 2017 i va ser prou polèmica”, recorda l’expert. Ara, afegeix, “després que l’estat del medi ha evolucionat negativament, les empreses d’immersió reclamen canvis per poder dur més submarinistes a les illes”.
Les Balears també pateixen el creixent interès pel busseig. L’Arxipèlag ha passat de tenir 12.735 immersions el 2005 a 69.200 el 2021, la qual cosa suposa un increment d’un 443%. Per a aquest 2022, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació preveu que es tornin a superar les 60.000 immersions. Malgrat això, de moment el Goverm no té pensat aplicar limitacions en el nombre de persones que poden submergir-se en cap de les 11 reserves marines de les Illes.
Tancar espais
Barcelona va regular l’entrada a una part del Park Güell per la massificació
Si bé el Park Güell està obert i és d’accés lliure a la ciutadania de Barcelona, l’entrada a una part de la zona monumental –declarada Patrimoni de la Humanitat– es va regular el 2013 per evitar la massificació turística. Des d’aleshores, per accedir a aquesta zona cal pagar una entrada i l’aforament màxim és de 1.400 visitants per hora. Així mateix, des de les 7 h a les 9.30 h i des de les 20 h a les 22 h el parc està obert només a la ciutadania, de manera que els turistes no hi poden entrar.
Aquesta és una conseqüència del que el professor del Centre de Turisme, Hoteleria i Gastrononia adscrit a la UB Oscar Casasnovas anomena overtourism. “Les democratitzacions comporten aquests problemes: els models low cost permeten que tothom accedeixi als serveis”, indica Casasnovas, qui considera el Park Güell l’exemple perfecte. “Si no s’hi hagués limitat l’accés, serien runes”, manté. De fet, el professor recorda que, fins i tot, hi ha tota una tesi al voltant del cas, La Tragèdia del Park Güell. Una aproximació relacional a la política del turisme, d’Albert Arias Sans. El seu treball, però, planteja un debat: el de la restricció dels “béns comuns” vers “la regulació d’accés com a única solució possible al problema de la massificació turística”.
