Les promeses polítiques atrapades en el temps

La internalització dels informatius d'IB3, l'esbucament de la Feixina o l'aprovació d'un nou REB són algunes de les notícies que fa anys que s'anuncien

Hi ha propostes en bucle, que acaparen titulars però no s'acaben de materialitzar. Acaba el 2018 i el balanç és similar al de l'any passat, i al de l'anterior, i al de l'anterior...

L'aprovació d'un nou Règim Especial de Balears (REB) havia de ser una realitat a principi d'any, com a resultat de les negociacions bilaterals entre la consellera d'Hisenda i el ministeri que llavors dirigia Cristóbal Montoro. Posteriorment s'anuncià per al mes de juny i amb el canvi de govern ja es parlà de final d'any. Allò que sembla segur és que el 2018 acabarà sense un nou REB i sense cap data per a la seva entrada en vigor. 

Tampoc no hi haurà un nou sistema de finançament, un dels pilars de les campanyes electorals de la majoria dels partits polítics que requereix la complicitat del govern de l'Estat, el qual no el té com una prioritat a l'agenda. És qüestió de mesos que es torni a parlar diàriament de la necessitat d'un nou sistema de finançament que posi les Balears dins la mitjana estatal d'inversions. 

Enguany tampoc no s'hauran internalitzat els informatius d'IB3, i el grup parlamentari Podem torna a parlar-ne. És un recurs electoral que sorgeix cada quatre anys quan es parla de la ràdio i la televisió públiques. Així mateix, el mes d'octubre del 2015 el Parlament instà l'ens a fer un estudi de viabilitat per comprovar si era possible la internalització. Segons anuncià el director de l'ens, Andreu Manresa, ja se n'haurien de conèixer els resultats. De moment, ni internalització dels informatius ni estudi presentat. 

Un altre clàssic de campanya és que el metro arribi a Son Espases. De moment, hi ha una promesa per arribar al Parc Bit que data del passat mes de març, allò de l'hospital queda en un estudi. Fa uns dies, de fet, e l ministre de Foment, José Luis Ábalos, prometia que el govern espanyol aportaria 100 milions d’euros en un període de deu anys per cofinançar l’extensió del metro de Palma fins al Parc Bit i Son Espases, un compromís que no va convèncer ni tan sols els socis del Govern del PSIB. Això deia l'exdirector general de Mobilitat, Antoni Verger, per les xarxes socials:

Avui també hauria d'estar, almenys en construcció, la tan anomenada Caixa de Música. L'any 2016 anunciaven que tardarien un any a construir-la. La seu de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears s'havia d'ubicar al polígon de Llevant, però encara l'esperen. 

A escala insular, el Consell de Mallorca encara no ha canviat el nom de l'aeroport de Palma. Son Sant Joan havia de dir-se Aeroport de Ramon Llull, però fins i tot a Catalunya han passat per davant amb El Prat. A la institució insular diuen que fa dos anys que està en marxa la petició tot i que el mes de març el Ministeri de Foment deia que no n'havia rebut cap. El 2019 l'aeroport es continuarà dient Aeroport de Son Sant Joan. 

També hauria d'estar aprovat el pla territorial de Mallorca, que la consellera insular Mercedes Garrido presentà ara fa un any. El pla territorial vigent es va aprovar l'any 2004 i la seva darrera revisió fou l'any 2010.

Palma, per la seva banda, hauria d'haver esbucat la Feixina. Era una de les banderes del Pacte d'esquerres a l'Ajuntament, però va topar amb la burocràcia, Patrimoni i els jutjats. Una de les nombroses rodes de premsa que informaren del procés va donar aquest titular: "Cort trepitja l'accelerador per demolir la Feixina". Era el juliol del 2017. 

A l'Ajuntament de Palma li queden moltes promeses per complir, algunes potser les veurem l'any 2019, ja sigui el canòdrom o un projecte per desembullar la façana marítima, i d'altres com l'anhelat tramvia de Palma sonaran de nou en la campanya electoral per al 26 de maig. 

 

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF