EL NEGOCI AEROPORTUARI

Aeroport Internacional Ramon Llull: el canvi que no arriba

El procés pel qual s’hauria de canviar el nom de la principal entrada de persones a Mallorca fa dos anys que està en marxa, però sense cap resultat

El procés institucional pel qual s’hauria de canviar el nom de l’aeroport de Son Sant Joan està en marxa des de fa dos anys, però sense resultats. La proposta que va fer el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, de rebatejar-lo com a Aeroport Internacional Ramon Llull no avança, tot i tenir el suport de tots els partits de la cambra. A més, ni AENA ni el mateix Consell tenen cap estimació econòmica del cost que podria suposar.

Aquest dijous passat el conseller popular Mauricio Rovira de Alós va formular una pregunta al president de l’administració insular sobre com estava aquesta situació. Ensenyat respongué que amb el canvi de govern a l’Estat es va haver de tornar a reformular la proposta a la Delegació del govern a les Illes Balears i que ara “estam pendents de la seva resposta”, afirmà. Per la seva banda, Rovira es limità a demanar que “tot d’una que tingueu novetats, esperam que les traslladeu al ple del Consell”. En aquest sentit, el president s’hi mostra predisposat.

Un procés llarg

Quan el Consell va decidir posar en marxa aquesta iniciativa de canvi de nom, ho hagué de comunicar a la Delegació, que en aquell moment estava encapçalada per la popular Maria Salom. Aleshores, segons informen des del Consell de Mallorca, el procés es va paralitzar. L’única resposta que es va obtenir va ser per part d’AENA.

Segons informa l’empresa encarregada de la navegació civil aèria a Espanya, “els canvis de denominació dels aeroports de la xarxa d’AENA són aprovats per ordre ministerial del Ministeri de Foment, prèvia petició per part de l’administració sol·licitant a aquest Ministeri”. A més, subratllen que AENA “no té competències en aquesta matèria”.

Un altre punt que valoren des de l’empresa és que “davant la repercussió que un canvi de denominació té en el conjunt de les institucions i en la societat en general, la proposta ha de ser consensuada entre les diferents institucions territorials afectades”.

D’aquesta manera, el Consell Insular instà l’Ajuntament de Palma, el Parlament i el Govern balear a “assumir i defensar el canvi de nom”, atès que depèn de l’Estat. Les raons esgrimides per l’administració insular en el seu moment varen ser que “el transport aeri és decisiu en el nostre progrés econòmic, ja que el 90% dels visitants arriba per aquesta via” i “la immensitat de la figura de Ramon Llull, com la internacionalitat de la seva obra i la seva vida, ens obliga a complementar la feina feta amb una major projecció exterior”.

Tot i això, els altres organismes interpel·lats no han assumit cap compromís, de manera que aquesta defensa unitària no s’ha donat. Únicament, Cort va presentar el mes de novembre una al·legació genèrica per canviar el nom de l’aeroport i adequar-lo a la modificació de la Llei de capitalitat de l’any 2016, quan Palma deixà de ser ‘de Mallorca’ de manera oficial.

Finalment, des d’AENA informen que, “tal com s’ha fet en sol·licituds prèvies, com en el cas de l’aeroport d’Alacant-Elx i aeroport Seve Ballesteros-Santander, és l’administració que ho proposa qui n’assumeix els costos”, és a dir, en aquest cas, el Consell de Mallorca. Aquest import dependrà en general de les actuacions que s’hagin de dur a terme, com poden ser les modificacions associades a la senyalització de terminals i vials, substitució de rètols, entre d’altres.

Raons per fer-lo efectiu

En l’escrit registrat al Parlament, Ensenyat argumentà que amb el canvi de nom de l’aeroport “rompríem amb la imatge exclusivament turística de la Mallorca de sol i platja” i “mostraríem als qui ens visiten i als qui ho volen fer que tenim una cultura riquíssima”. En aquest sentit, es posaven els exemples de ciutats com Florència, Pisa i Palerm, que ja han rebatejat els seus aeroports amb noms com els d’Amerigo Vespucci, Galileo Galilei i Falcone i Borselino, respectivament.

De Barajas a Adolfo Suárez: el cas de Madrid

Després de la mort a 81 anys del primer president espanyol de la democràcia, Adolfo Suárez, el govern de Mariano Rajoy va proposar el canvi de nom de l’aeroport de Madrid-Barajas per Adolfo Suárez-Madrid Barajas. Segons el president d’AENA, José Manuel Vargas, el cost es calculà entre mig milió i un milió d’euros, i es va preveure que fos un canvi gradual.

La primera passa consistí en la col·locació d’una placa a la instal·lació. “Un aeroport té el nom previst a molts llocs i hi haurà coses que canviaran immediatament i altres que tindran un procés una mica més llarg en funció del que calgui dur a terme per anar adaptant el nom”, va dir en el seu moment Vargas.

En aquest sentit, Foment va aprovar l’ordre ministerial per la qual es baratava el nom oficial de l’aeroport madrileny. Tot i això, AENA va pagar la modificació del nom de Barajas per ordre de Rajoy, segons Foment, mentre que en la resta d’aeroports les institucions i la iniciativa privada han hagut d’assumir el pagament del canvi.

AENA guanyà 282 milions d’euros amb l’aeroport de Palma el 2017

EDICIÓ PAPER 13/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF