Armengol anuncia que el REB entrarà en vigor el 2019 però no el concreta

La presidenta s'ha reunit amb Sànchez, amb el qual ha acordat també inversions per a la recuperació de zones turístiques madures

CARLES TUDURÍ / JAUME RIBAS

El nou REB entrarà en vigor el 2019 i el president Sánchez s’ha compromès a fer-lo possible, si cal amb la figura del decret llei, segons ha explicat aquest dimecres la presidenta de la comunitat, Francina Armengol. Entre d’altres, aquesta normativa garantirà que les Illes Balears estaran sempre com a mínim en la mitjana de la inversió territorialitzada. El que “és un avanç importantíssim” per a Armengol és una "decepció" per al PP i Ciutadans.

"Hem avançat molt també en la fiscalitat per fomentar la inversió de les empreses a les Illes mitjançant deduccions. Així mateix, el nou REB inclourà mesures de transport com blindar el 75% de descompte als viatges amb la península", explica la presidenta en el seu Twitter. Tanmateix, tot i l'anunci de la presidenta, l'oposició no ha quedat satisfeta i li demana més concreció. "Ha estat incapaç de concretar cap inversió o cap quantitat", ha denunciat la vicepresidenta del PP, Marga Prohens.

L'executiu de les Illes ha assegurat en les darreres setmanes que l'acord es tancarà durant el mes de novembre, per a la qual cosa la presidenta tractarà d'implicar Sánchez en  les negociacions, que amb  la ministra  d'Hisenda, María Jesús  Montero , estan resultant complexes.

Per això, Ciutadans ha centrat les seves crítiques en la manca de concreció i en l'incompliment dels terminis. La presidenta s'havia compromès a tancar un acord per el REB aquest novembre i, a falta de quinze dies per acabar el mes, encara no n'ha anunciat un de definitiu. Abans que això, el Govern assegurava que la nova llei estaria en vigor abans de l'1 de gener, un objectiu que ara s'ha estès a tot l'any 2019. "No es poden fer promeses tan importants sense tenir-les fermades", ha asseverat el president de Ciutadans, Xavier Pericay.  

En la roda de premsa posterior a la seva reunió amb Sánchez, que s'ha perllongat gairebé dues hores, ha assenyalat que aquest règim especial pal·liarà els "efectes negatius de la insularitat", pels sobrecostos, i garantirà "la competitivitat i igualtat", segons informa l'agència Efe.

La presidenta Francina Armengol i el president Pedro Sánchez han acordat també fer tres convenis per a la recuperació de zones turístiques madures, cicle de l'aigua i matèria ferroviària. Així mateix, la mobilitat de la ciutadania i el transport públic de qualitat són qüestions prioritàries per al Govern de les Illes.

La resta de partits han estat menys beligerants que el PP i Ciutadans, però també han plantejat les seves exigències. Jaume Font, d'El Pi, ha demanat a tots els partits estatals que s'impliquin en aquesta qüestió i ha exigit concreció per "donar esperances" que es desfarà el bloqueig en les negociacions. Els socis de Govern d'Armengol, MÉS per Mallorca, han lamentat que ja no quedi marge per complir l'objectiu inicial, l'entrada en vigor del REB abans de l'1 de gener i ha insistit que, passi el que passi amb el Règim Especial, és important anar avançant la reforma del sistema de finançament autonòmic i assegurar inversions estatals en els propers Pressupostos Generals de l'Estat. 

El portaveu de la formació ecosobiranista, Guillem Balboa, ha asegurat que "no s'entén que es fixi una data tal laxa com el 2019, quan estàvem parlant d'aprovar-lo el novembre de 2018 per a què entràs en vigor l'1 de gener següent". Balboa ha advertit que no consentiran que es doni llargues a Balears per a no perjudicar el resultat de Susana Díaz a les eleccions andaluses; "podem donar marge de negociació, però amb una data d'aprovació concreta", ha concretat Balboa.

Podem, per part seva, creu que l'acord "pot ser beneficiós" i ha assegurat que el REB entrarà en vigor aquesta legislatura, un element que Armengol no ha precisat. Així mateix, el portaveu del partit morat, Alberto Jarabo, és conscient que falta "una darrera negociació" però ha exhibit "un punt d'optimisme" després de la reunió d'aquest dimecres.

Subministrament elèctric de Menorca

La presidenta ha precisat que en la reunió també havien abordat la situació dels municipis afectats per les recents inundacions al Llevant de Mallorca, on varen morir 13 persones, i les dificultats del subministrament energètic a les illes, especialment a Menorca, que va sofrir una apagada de 56 hores.

Armengol ha explicat que Sánchez "s'ha compromès" a garantir aquest subministrament, a accelerar l'arribada del cable elèctric entre Mallorca i Menorca i a promoure subhastes d'energies renovables encaminades a arribar a la transició energètica.

Altres inversions

Un altre dels assumptes tractats en l'entrevista ha estat la millora de l'accés a l'habitatge a les illes, qüestió sobre la qual la presidenta balear ha informat Pedro Sánchez del Pla que preveu construir 511 habitatges protegits, amb el qual el president s'ha compromès a col·laborar.

Ha posat l'exemple de la negociació perquè els terrenys de l'antiga caserna de Son Busquets, propietat del Ministeri de Defensa, es posin a la disposició de la creació d'oferta pública d'habitatge.

La presidenta balear ha desvelat que hi haurà inversions de l'Estat lligades a la insularitat, una partida pressupostària que situaria la comunitat en la mitjana d'inversió per càpita   territorialit zada  del conjunt de l'Estat, ja que en els darrers deu anys ha estat per sota de la mitjana. Aquestes inversions específiques, ha explicat, es definirien en una comissió bilateral, "la qual cosa és un avanç importantíssim".

S'ha referit, d'altra banda, al fet que el   Govern balear negocia amb els ministeris inversions per al transport ferroviari, per la via del conveni, ja que és una competència transferida, així com per millorar el sanejament de l'aigua, amb inversions de fins al 50% per part de l'Estat, especialment a les "zones turístiques madures".

Contestant una pregunta pels resultats de l'enquesta del CIS para Andalusia, que dona la victòria al PSOE, ha reconegut que és "una alegria" per al seu partit ser la força més votada i que Susana Díaz pugui continuar al capdavant de la Junta, a més d'augmentar les expectatives per a tots els socialistes.

En la reunió no han parlat d'una propera conferència de presidents, però Armengol s'ha mostrat segura que Sánchez "creu en els mecanismes federals i que aquest instrument és important", per la qual cosa creu que la convocarà i que "serà molt útil".

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF