Per la prohibició immediata de les danes a Eivissa

PalmaS’han de prohibir les danes a Eivissa. Trob que no ens convenen poc ni mica. Deixen aigua, sí. L’aigua fa falta? Segurament –amb xampany només ja no m’arriba per omplir la banyera: s’ha posat caríssim. Però, si falta aigua, que facin més dessaladores. Les danes són de tot punt inoportunes: l’any passat ja varen posar en risc els closings de les discoteques i enguany quasi ho tornen a fer. Ha anat de poc. No podrien passar al febrer, que no hi ha ni Déu? És obvi que les danes són contràries al progrés, a l’oci i a qualsevol intent d’ordenació. A mi m’agafen sense paraigua cada octubre –un dia d’aquests vaig a un ‘xino’ i me’n compr tres o quatre. Així estan les coses. Adam –així es deia la dana en qüestió– va deixar diumenge 18 a l’aeroport d’Eivissa 173,8 litres per metre quadrat. En un sol dia. Rècord absolut. Un cas palmari d’intrusisme en l’activitat de les dessaladores. Per què ningú no hi fa res? De qui és la culpa?

No m’agrada assenyalar, però el govern il·legal de Perro Sanxe hi podria estar darrere. No saps mai per on et poden sortir. Hi ha avions que passen fumigant. Antenes en forma de colador que ves a saber quina radiació propaguen. El clima està fora de control, i quina és la reacció del govern? Cap. Parar la mà per cobrar. Sort que Vox ha trobat una candidata a les Balears a l’altura de les circumstàncies: es diu Maribel Cerezo, és investigadora i professora. Fa uns mesos va participar en una xerrada que es titulava Canvi global: la realitat científica enfront del mite de l’emergència climàtica. L’organitzava el mateix partit. Efectivament, no n’hi ha cap, d’emergència climàtica. Si plou més que abans i de manera més violenta no és per l’escalfament global; si, any rere any, es baten rècords de temperatura, és perquè al clima li passa pels co**ons d’anar a fotre’ns, per fotre i per tocar els co**ons i per res més. (Segur que aquests de l’ARA Balears em censuren l’article. No crec pas que em deixin escriure ‘fotre’ amb totes les lletres. Ja no hi ha llibertat ni hi ha res).

Planificar a llarg termini

Així que la prohibició és la millor opció si no l’única. Aconseguir que Eivissa sobrevisqui a les danes és pràcticament impossible. I caríssim. S’haurien de fer obres de desguàs a la carretera de l’aeroport, que fa vint anys que s’inunda quan cauen quatre gotes; acabar la xarxa de pluvials de Vila, perquè és clar que amb el tanc de tempestes no basta; el mateix ha passat amb el tanc que s’ha inaugurat a Platja d’en Bossa i que també ha quedat curt; revisar els nous edificis i els vells; netejar rieres i torrents; reforçar tots els serveis d’emergències, contractar nou personal i vehicles i un extens escampall d’obres més petites o més grosses. Una factura que no podem pagar. I el que és encara més difícil: s’hauria de pensar a llarg termini, planificar inversions més enllà d’una legislatura, tot assumint que el canvi climàtic –imaginem per un segon que aquesta fal·làcia fos real– els costarà als ciutadans milions i milions d’euros. Nah. Impossible. A veure qui és el guapo que els diu que han de pagar més impostos.

Per això m’agrada la posició de Vox. És la més intel·ligent. A un polític li costa moltíssim pensar més enllà dels quatre anys: qui pot dir si mantindrà la cadira en acabar la legislatura? Per això ells ni ho intenten. Al document 100 mesures per a l’Espanya Viva (passa per ser el programa electoral de Vox; no l’he trobat en català, però els he traduït el títol gratuïtament) el medi ambient o el clima no apareixen mencionats ni una sola vegada. Ni una. Deu ser que Espanya no ocupa un espai físic; els espanyols no estam inclosos en el medi, sinó que habitam en alguna cosa pareguda al metavers. La veritat és que això simplifica molt les coses, tot són avantatges. Si no hi ha medi per protegir ni regular, hi ha un munt de problemes que desapareixen d’una volada, inclòs el canvi climàtic –que ja sé que no, “però i si sí”, com diria José Mota.

Per tant, no queda més que la prohibició immediata i a tots els efectes de les danes, una realitat inapropiada i virulenta –i invasora de la sobirania nacional–, i la seva regulació i ordenació en forma de plogudes escasses, ruixim o fins i tot una lleu rosada. Ordenar la humitat: aquest ha de ser l’objectiu. Perquè, planificar i fer les inversions necessàries per fer front al canvi climàtic –que nooo, però i si sí–, pareix que queda fora del nostre abast. Més encara quan la tendència que marca l’agenda política, a Europa, a Espanya o a les Balears, ni tan sols reconeix la terra que trepitja, l’aire que respira o l’aigua que beu. És un fenomen que està passant sobretot amb la política migratòria però també amb el medi ambient: l’extrema dreta marca la passa i condiciona els programes, no només en el seu propi àmbit ideològic, sinó també dins de l’esquerra, que organitza el seu discurs des del frontisme i no des de les idees constructives. Condicionar la política de medi ambient sense ni tan sols mencionar-lo. Els de Vox són gent hàbil. Per això estan en les millors condicions per governar Espanya a partir del 29-N. Tal vegada és que a l’esquerra els han pres massa temps per bàmbols.