Faust, en versió original

El Teatre Principal de Palma ha donat el sus a la 41a Temporada d’Òpera amb un Faust, de Charles Gounod, que recupera la versió original, és a dir, la que es va representar per primer cop al parisenc Théâtre Lyrique, en versió d’òpera còmica, amb diàlegs parlats. Quan va fer el salt a l'Opéra de Paris, no hi admetien aquesta circumstància, amb la qual cosa Gounod va fer retallar alguns diàlegs i d’altres els va convertir en recitatius. Segurament, poca gent del públic havia vist la versió que ens ocupa i alguna sorpresa hi degué haver. En qualsevol cas, queda clar que és valor afegit. Igualment, es tracta d’una coproducció entre l’Opéra de Lille, l’Opéra-Comique de Paris i el Palazetto Bru Zane-Centre de musique romantique française, de Venècia. La procedència torna a ser un encert pel que fa a la qualitat. I així va ser. Estilosa i amb molta classe, la posada en escena de Denss Podalydès presentava una il·luminació acurada que realça totes les situacions que genera la història, amb els corresponents canvis d’ubicació, que sorgeixen amb fluïdesa i sense interrupció, tot i que si n'hi hagués algun entre els tres primers actes, de dues hores de durada, tampoc no estaria malament. És clar, però, que es perdria part de la màgia escenogràfica. Tot té un preu.

Pel que fa a la coreografia, que signa Cécile Bon i ballen Louise Carriére i Elsa Tagawa, val a dir que va ser d’una gràcia i eficàcia majúscules amb sorpresa final inclosa. Com també la varen tenir Joan Miquel Muñoz com a Wagner i Begoña Gómez com a Siebel, en els diàlegs parlats. Superaren el repte amb escreix quan varen haver de cantar, amb més protagonisme de la soprano interpretant un personatge masculí, de manera impecable.

Els protagonistes tampoc no varen decebre. El Faust de SunnyBoy Dladla, de veu una mica metàl·lica, va tenir volum, fiato i extensió, i va arriscar en alguns moments. Veronica Granatero com a Marguerite va complir amb el seu rol i va resoldre les diferents situacions que transcorren al llarg de l’obra i transformen el personatge amb prou eficàcia, mentre que Méphistopheles, interpretat per Nicolas Cavalier, potser necessitava una mica més de vis còmica i crueltat manifesta, tot i que el va cantar també sense problemes ni tampoc gaire risc. Compliren Yiorgo Ioannou com a Valentin, sense poder cantar la coneguda Avant le quitter, i encara menys, per la importància vocal del personatge, Laura Vila com a Dame Marthe. Potser va mancar polifonia al bell Quartet del jardí i algun moment sublim, d’aquests que regiren l’ànima de l’espectador.

Dirigí l’orquestra, la Simfònica, Alejandro Cantalapiedra, que va mantenir el control de la situació en tot moment amb la delicadesa idònia per no soterrar en cap moment els cantants. El cor va estar a l’altura de les circumstàncies, davant un públic que omplia de gom a gom el recinte.