El 45% de les persones sense llar a les Balears té feina

PalmaGairebé la meitat de les persones entrevistades en el primer cens autonòmic de sensellarisme de les Balears té alguna activitat remunerada. De fet, entre les que viuen en vehicles, casetes o edificis abandonats, el percentatge puja al 55%. Les dades mostren que tenir feina no basta per accedir a un habitatge: el 95% de les persones assenyalen que voldrien viure en un altre lloc, i apunten a les dificultats econòmiques com a principal barrera.

Així ho reflecteix el primer cens de sensellarisme elaborat a les Illes Balears, un recompte impulsat per l’Observatori Social de les Illes Balears de la UIB i l'EAPN, que estima que la nit del 30 de setembre hi havia 3.152 persones en situació de sensellarisme o d’exclusió residencial. D’aquestes, 1.095 dormien al carrer, en matalassos, tendes o barraques, i 580 eren en albergs, centres o pisos per a persones sense llar.

De les 346 persones que varen respondre l’enquesta elaborada per 400 voluntaris, 88 estaven donades d’alta a la Seguretat Social i 69 feien feina sense estar-hi inscrites. A més, quatre de cada deu persones que dormen en un vehicle tenen feina amb contracte. Les respostes dibuixen una realitat que va més enllà de les persones que dormen al carrer: el cens estima que 1.477 persones viuen en vehicles, casetes o edificis i naus abandonats, el 47% del total comptabilitzat.

Els equips varen recórrer 389 punts de Palma, Alcúdia, Calvià, Inca, Llucmajor, Manacor, Maó, Ciutadella, Eivissa, Santa Eulària des Riu i Sant Antoni de Portmany. Hi varen participar 404 persones col·laboradores, que varen observar els llocs i entrevistar voluntàriament les persones que estaven despertes i varen voler respondre.

La majoria ja vivia a les Illes

El 72% de les persones entrevistades es va quedar sense llar quan ja vivia a l’illa. La mitjana de residència a les Balears és de vuit anys i la del temps que fa que són sense llar, de dos anys. Una de cada quatre persones entrevistades no està empadronada.

El coordinador del projecte, David Abril, destaca que les dades apunten a una realitat d’exclusió residencial més àmplia que la que es veu al carrer. "El que creix és l’exclusió residencial", assenyala. També explica que els desallotjaments recents a Palma i Eivissa varen fer que algunes persones rebessin els equips amb por i desconfiassin que la informació recollida no s’utilitzàs per desallotjar-les. "La gent cada vegada s’amaga més", afegeix.

El cens és una primera fotografia i no inclou totes les situacions d’exclusió residencial. En una segona fase, els responsables volen estudiar casos d’habitatge insegur, com famílies que viuen en habitacions, en pisos amuntegats o en habitatges sense serveis bàsics. També proposen incorporar recursos per a dones víctimes de violència, persones refugiades i joves en programes d’emancipació. En 22 punts del recompte ja varen localitzar famílies amb fills.

Cada illa, una realitat diferent

Mallorca concentra 2.495 de les persones identificades; Menorca, 178, i Eivissa, 479. A Mallorca, la meitat de les persones comptabilitzades dormia al carrer i l’altra meitat, en vehicles o edificis. A Menorca predominen els vehicles i els edificis abandonats, mentre que a Eivissa són més freqüents el carrer, les tendes i les barraques.

Abril explica que durant el novembre es presentaran els resultats específics de Menorca i Eivissa. També defensa que el cens es repeteixi periòdicament a totes les illes i municipis, amb una base de dades comuna, ja que actualment cada ajuntament recull la informació de manera diferent i no hi ha una base de dades única que permeti tenir una radiografia real de la situació d'emergència habitacional a les Illes Balears. La previsió és que la segona fase pugui aportar noves dades abans de l’estiu.