La productivitat dels ametlers "depèn del comportament de l’arbre, no de la seva procedència"

Els ametlers de secà ja no colonitzen els paisatges de les Balears com ho feien anys enrere. El cultiu estàndard de les Illes, que antigament se sembrava perquè resistia la sequera, el clima mediterrani i no tenia un cost gaire alt de manteniment, desapareix a causa del canvi climàtic i de la Xylella. Davant d'aquesta situació, els agricultors de les Illes opten per sembrar ametlers de regadiu i també s’introdueixen varietats foranes híbrides i que tenen més estabilitat en la producció. Tot i això, el doctorand en Biologia Jaume Fornés considera que la productivitat "no és una qüestió de la procedència, sinó del comportament que els arbres puguin tenir davant els nous escenaris que es presenten".

En aquest sentit, detalla que a les Balears "tenim varietats tradicionals com la Guarin, la d’en Joan Toni, la Martona i la Cacauet, que són força antigues i que, fins avui dia, tenen un bon comportament en determinades condicions". En canvi, aclareix que "n'hi ha d'altres com la Vivot, la Verdereta, la Pou i d’en Manento, que són molt sensibles i no n'és possible el cultiu ".

Pel que fa a les varietats foranes, especifica que "n'hi ha que provenen de centres de millora genètica com la Masbovera i la Glorieta, amb una afectació que no és tan greu en el context actual i ja fa més de 30 anys que són a Mallorca". N'hi ha d'altres "amb una gran capacitat productiva, com la Vairo, molt afectada per patologies de tipus fúngic i que es va implementar de forma important fa uns anys i ara es troba en retrocés, i algunes altres procedents d’altres països, com la Cristomorto, d’origen italià, que és força tolerant i mitjanament productiva", afegeix.

Canvis accelerats

Malgrat això, Fornés recorda que els canvis que es produeixen tant en el clima com en altres aspectes "són tan accelerats que el que avui pot semblar una bona varietat, el dia de demà pot ser que no en sigui possible el cultiu". Per això, remarca que "calen estudis per avaluar el comportament i el potencial de les diferents varietats locals i que el pagès en pugui treure profit per poder-les cultivar amb unes certes garanties". En el mateix sentit, pensa que "és important que s’escolti el pagès que té experiència i pot aportar dades que siguin d’interès per cercar solucions a un cultiu que es troba en retrocés".