“Si no s’haguessin sembrat ametlers de regadiu, no hi hauria cap ametla”

PalmaEls ametlers de secà ja no colonitzen els paisatges de les Balears, com ho feien anys enrere. El cultiu estàndard de les Illes desapareix: “Els ametlers de secà que produïen el 99,9% de l’ametla de Mallorca ja no existeixen”, lamenta el president de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual. Aquest arbre se sembrava a les Balears perquè resistia la sequera, el clima mediterrani i no tenia un cost molt alt de manteniment.

Això s’ha revertit d’ençà que el canvi climàtic ha afavorit la manca de plogudes i d’hores de fred al camp, la qual cosa fa que s’hagi de treballar i cuidar més la terra per obtenir-ne resultats. Tot plegat s’hi afegeix la Xylella, un bacteri que obstrueix els vasos per on circula la saba. Això impedeix que l’aigua i els nutrients arribin a les fulles i comporta una pèrdua de producció i fins i tot la mort de l’arbre. Segons va determinar un estudi de la UIB el 2020, el 80% dels ametlers de Mallorca patien aquesta malaltia. Els investigadors varen calcular que els arbres infectats viuen al voltant de 14 anys de mitjana.

Un ametler “comença a produir a cinc anys i a partir dels 25 s’ha d’arrabassar”, considera el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. Aquest fet implica que en haver passat aquest període o bé fins a un màxim de 14 anys, si s’infecten de Xylella, s’han d’arrabassar. Una feina més per a l’agricultor. A més, si vol mantenir-ne la plantació n’haurà de tornar a sembrar i intentar que no agafin la malaltia, dues feines que requereixen temps i doblers: introduir pràctiques de maneig per retardar l’aparició de la Xylella, entre d’altres. Avui dia, el mercat de l’ametla “és molt volàtil i està molt influenciat per les importacions massives de tercers països”, afegeix el director general.

Aquesta suma d’inconvenients fa que els pagesos perdin la confiança en aquest sector i l’abandonin. “La gent gran es desanima quan veu tots els ametlers de ca seva morts”, diu el director tècnic de l’Associació de la Producció Agrària i Ecològica de Mallorca (Apaema), Nofre Fullana. De fet, segons les dades d’Agricultura, actualment en el Registre Interinsular Agrari (RIA) hi ha 22.600 hectàrees d’ametlerars inscrites. Del total, “9.640 són productives, aproximadament 3.600 estan totalment abandonades i la resta són superfícies que no són comercials, que estan malaltes i que no es consideren de producció”, apunta Fernández.

Introducció del regadiu

En els darrers quatre anys ha augmentat un 45% la superfície d’ametlers en regadiu a les Balears, segons dades de la Conselleria d’Agricultura. Aquest increment es deu a la resistència d’aquest cultiu davant la Xylella, encara que “avui dia és molt difícil assegurar que un ametler mai no en tindrà”, recorda Fernández. Malgrat això, la seva resistència al bacteri i el fet que té les anyades més regulars que el de secà fan que els agricultors apostin per aquesta modalitat de cultiu. El director tècnic d’Apaema celebra que s’hagin sembrat hectàrees d’ametlerar en regadiu. “Si no, no hi hauria cap ametla de Mallorca. Enguany a la Cooperatova només ha entrat un 5% d’ametla de secà”, considera.

Per altra banda, també s’introdueixen varietats foranes que són híbrides. Són “més estables i tenen estabilitat en la producció”, explica el director general. Tot i això, recorda que els països que sempre han valorat i consumit l’ametla de Mallorca pel seu gust intens “no ens han de treure els colors perquè no quedin varietats locals”.

Conservar els ametlers d’aquí

El director general recorda que el Banc de Germoplasma de les Balears té 80 varietats locals d’ametlers amb les quals es fan tasques de prospecció i s’estudien quines poden ser les més productives. En aquest sentit, el president de Camp Mallorquí exposa que la Cooperativa estableix contractes de lloguer de 25 anys amb propietaris de terres per sembrar-hi ametlers. “Ens feim càrrec de totes les despeses, i els propietaris se’n queden una part i nosaltres, una altra”, detalla.

Però lamenta que no troben terrenys perquè “no hi ha terra”. Al camp s’apliquen normatives que promouen activitats que no són agrícoles, com la nova llei agrària –en període d’exposició pública–, que permetrà 10 places turístiques a les explotacions professionals. “Estam abocats a la desaparició de l’activitat agrícola. Foravila s’ha convertit en un solar. Tindrem més xalets, gespa i piscines, però no menjarem ametles”, denuncia.