Producte local als supermercats
Un estudi mostra l’origen dels productes agraris a les grans superfícies
Un estudi mostra l’origen dels productes agraris a les grans superfícies Unió de Pagesos de Mallorca ha duit a terme un interessant estudi de l’origen dels productes agraris a les grans superfícies de Mallorca. Segurament a punts concrets del treball s’hi podran fer objeccions, de mètode o de contingut, però no en els resultats finals, que són contundents. Hi ha dos grups de cadenes: unes que no tenen gens de producte local o aquest hi té un pes molt reduït (Aldi, Lidl, Mercadona, Dia) i un altre grup en què el producte local no sols hi és present, sinó que hi té un tractament favorable (Hipercentro, Grup IFA, Eroski, Alcampo i Carrefour). L’altra conclusió és l’enorme avantatge a favor d’Eroski en tots els productes analitzats, sense cap excepció, i a uns nivells molt importants de presència local en hortalissa, carn, ous, llet i formatge.
Les causes
Les bones dades no ens han de fer oblidar el caràcter estructural del problema
La creixent onada de simpatia cap a les produccions locals no ens ha de fer oblidar el caràcter estructural del problema. La destrucció de l’agricultura, vinculada a l’abandonament de les terres i a la impossibilitat de continuar l’activitat per als joves, és el resultat de polítiques econòmiques inspirades a desregular els mercats sota la direcció de les grans corporacions. Polítiques que tenen gran predicament a la cúpula de la Unió Europea i que es concreten en decisions i tractats bilaterals que afavoreixen la deslocalització i la destrucció de la capacitat productiva local. Per això mateix, no podem fer mascaretes de protecció o bates per al personal sanitari. Si la lògica del mercat és produir allà on els costos salarials i mediambientals són menors, i això no es corregeix, hi haurà poques oportunitats per a la diversificació econòmica.
Contra els tòpics
Disposam (encara) d’un teixit empresarial agroalimentari viu
La crisi del coronavirus ha deixat clar el caràcter essencial del subministrament alimentari a la població i ha fet visibles temes que abans es veien enterbolits. Els temes de l’estudi d’Unió de Pagesos són clars, però n’hi ha d’altres a considerar: la importància que té (encara) la producció local en el consum alimentari balear, especialment en producte fresc, i el valor de preservar aquestes produccions; la importància de la restauració en l’absorció d’una part de les produccions locals, sobretot les de més qualitat; la importància, per a les nostres produccions, del consum a l’hostaleria, ja que els hotels són un darrer recurs per absorbir aliments que no tenen mercat a altres canals. Un altre tema: disposam (encara) d’un teixit empresarial agroalimentari viu i, per tant, la relocalització alimentària és factible.
Les subvencions
No basten si volem basar l’alimentació en les produccions de proximitat
Si acceptam l’ortodòxia econòmica comunitària no és possible dur a terme iniciatives públiques que alterin la lliure competència en el mercat interior. Aquesta doctrina du al sacrifici de milers d’explotacions agràries. El problema apareix quan es constata que la terra és una realitat que no es pot deslocalitzar (si es destrueix l’activitat agrària, serà sols el valor del mercat immobiliari el que determinarà el futur dels espais rurals). I si es destrueix la capacitat productiva d’aliments es condemna la societat a una dependència alimentària inviable. És la consciència d’això el que determina de banda dels estats l’adopció de polítiques subvencionadores, que allarguen en el temps la desintegració de l’agricultura, evitant-ne la implosió immediata. Són mesures que són necessàries, però no basten si volem basar l’alimentació de la població en les produccions de proximitat.
Polítiques de qualitat i de futur
S’ha d’insistir en la identificació, l’etiquetatge i la promoció
La mateixa ortodòxia econòmica que condemna a la desaparició tot allò que no pugui competir amb preu amb la producció més barata que es pugui produir a qualsevol lloc del món du a la necessitat d’establir excepcions per a les produccions singulars que es volen mantenir. Per això es varen inventar les denominacions d’origen i de qualitat. Aquests mecanismes han funcionat bé, però no tant com per cobrir el gruix de les produccions alimentàries locals. És lògic que sigui així, ja que no sols la qualitat i l’origen determinen les decisions de compra dels consumidors. S’ha d’insistir en la identificació, l’etiquetatge i la promoció dels productes de qualitat, però anar a l’arrel implica replantejar les mateixes pautes de la globalització econòmica.
