La construcció, motor d’economia
Aquest sector s’hauria de repensar perquè just faci servir el territori indispensable
Els constructors diuen que poden ser el motor de l’economia balear en un moment en què el turisme té un horitzó incert. Sens dubte, la construcció i també el turisme han de ser motors de l’economia balear. El problema és com aconseguir que aquests sectors siguin motors i, a la vegada, altres sectors prenguin volada per tal de sortir de la dependència exclusiva del ciment i el turisme de masses, i que tot plegat no dugui a fer unes illes més deteriorades ambientalment, de cada cop més injustes i amb una pèrdua incessant de qualitat de vida. De la mateixa manera que ha de ser possible un altre model turístic, també ha de ser possible un altre model en la construcció, que no consumeixi més territori del que és imprescindible i es redimensioni en funció de les necessitats generals del conjunt de la població.
Els plàstics de Mercadona
L’empresa vol que els envasos de plàstic dels seus establiments siguin reciclables
Mercadona ha fet pública una ambiciosa estratègia per arraconar els plàstics de les seves botigues, amb el compromís d’eliminar el 2020 els envasos de plàstic d’un sol ús i reduir per al 2025 un 25% la utilització de plàstic en els envasos, a fi de generalitzar que tots els envasos de plàstic siguin reciclables. L’empresa, en la difusió del seu compromís mediambiental, afirma que vol tenir cura del planeta. La notícia tan sols es pot interpretar en positiu i de manera esperançada, amb la confiança que això durà a una nova política de l’empresa davant les produccions locals. Amb la important quota de mercat de què disposa i la seva provada eficiència comercial, és imprescindible que Mercadona continuï actuant contra el canvi climàtic i faci passes per fer més presents els productes de proximitat en els seus mostradors.
Coll de botella del producte local
El paper dels grans distribuïdors és cabdal per afavorir un model alimentari sostenible
La desaparició del mercat de les produccions locals, en un procés de destrucció de l’activitat pagesa i de creixent dependència d’aliments transportats des de llargues distàncies, és un model alimentari insostenible que perjudica la salut del planeta i la de les persones preses individualment. Corregir el desastre depèn de les nostres actituds personals i col·lectives. Si les produccions locals no són accessibles als consumidors, perquè han estat expulsades dels mostradors, poca cosa es pot fer. Cadascú ha de ser conscient de la responsabilitat que té en la generació de residus, en la tudadissa d’aliments i en el canvi climàtic provocat per un sistema alimentari irracional. Els grups distribuïdors d’aliments tenen una gran responsabilitat en la correcció d’aquestes situacions: haurien d’introduir criteris de compra que compensin els costos de producció i valorar els aliments produïts a cada territori.
Produccions locals
L’enginy i l’empenta han fet surar moltes de les empreses del sector
No hi ha cap crisi que no reporti oportunitats. Hi ha sectors agrícoles i ramaders que estan reaccionant molt bé davant les dificultats provocades pel contagi. Les empreses i explotacions que aconsegueixen suportar millor els enormes problemes provocats pel covid-19 són les que no resten mans plegades davant els obstacles, les que introdueixen canvis en els seus plans de comercialització i les que innoven en tècniques i sistemes de producció. Tot i això, la situació, en perdre’s el consum turístic i el de part de la restauració, és complicada en tots els àmbits. El millor de tot és el corrent de simpatia dels ciutadans cap als aliments i els productors alimentaris que tenim més a prop.
Produir xampinyons a Mallorca
El sector del bolet cobreix quasi tot el consum d’aquest producte a l’illa
Un sector en el qual Mallorca és quasi autosuficient és el de la producció de bolets. Dues empreses, una a Sineu i l’altra a Llucmajor, Xampinyons Mallorquins i Son Fullana, produeixen xampinyons i gírgoles a bastament per fer front a una part majoritària del consum insular. Es mereix un esment a part Llorenç Cerdà, de Porreres, que va començar en els bolets el 1992 i ara té un catàleg de més de 6.000 referències alimentàries de tota casta, entre les quals hi ha bolets congelats, bolets deshidratats, bolets en conserva i bolets frescos de les Balears i de totes les procedències, que distribueix arreu de les Illes amb una eficiència màxima i una immillorable qualitat del servei. Si quantificam la generació d’ocupació d’aquestes tres empreses, ens adonarem de la importància de relocalitzar la producció d’aliments.
