Societat 09/10/2021

Els primers cent dies del batle Aguiló

Revisat per Jaume Obrador i Soler
2 min
Ramon Aguiló, Jaume Obrador i altres regidors a la balconada de Cort el dia de la constitució del nou Consistori.

PalmaAmb la Transició començava una altra etapa de la història de Palma. Com va passar el 1931, la revolució pacífica i democràtica va emergir amb les eleccions municipals. En aquelles eleccions del 1931, el rei Alfons XIII va abdicar quan va veure l’explosió republicana a les grans ciutats. El 1979 la dialèctica no era entre republicans i monàrquics, era entre una classe social mitjana i treballadora i una classe social empresarial, oportunista, hereva del franquisme.

L’any 1979, Suárez va aguantar fins al cop d’estat de Tejero del febrer del 1981. No va ser fins al 1982 que el canvi arribà a tot l’Estat amb la victòria socialista. A Palma, era la primera vegada en la història que, en un context pacífic i a través d’unes eleccions plenament democràtiques, l’esquerra governaria durant 12 anys. Començava també una altra etapa a la vida del nou batle, Ramon Aguiló. Com ell mateix ens relata: “Era conscient que estava a punt d’iniciar una etapa molt dura, que tot canviaria molt, que la meva vida es complicava molt, que tot canviaria molt per a mi a partir d’aquell moment”.

En pocs dies, Aguiló va presentar a les entitats veïnals al saló de plens les prioritats per als primers cent dies. Entre altres coses, el batle va emfasitzar les inversions importants que s’havien de fer per al parc de la Mar, als barris més degradats del centre històric i també les infraestructures de serveis bàsics de les barriades. Tot un projecte nou per a Palma es faria a través d’una revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ribas Piera del 1973, encara vigent.

Altres temes que afectaven tota la ciutat també preocupaven el nou govern municipal. Per exemple, la sequera que patia Mallorca, la vaga de taxis, la necessitat de crear una mancomunitat de serveis de transports amb els municipis de Calvià i Llucmajor, la saturació de l’aeroport amb vuit milions de passatgers o l’abús de la utilització de la via pública per part d’iniciatives privades. Com es veu, temes que avui tornen a estar damunt la taula del debat ciutadà.

Quedava clar que la memòria històrica s’havia de recuperar, encara que el nou govern municipal sabia que no seria ni fàcil ni ràpid. Jaume Obrador va ser el responsable d’iniciar una normalització dels noms dels carrers: Via Roma es convertí en la Rambla; el passeig del Generalísimo, en el Born; General Goded, en Palau Reial; José Antonio, en el carrer de la Constitució; la plaça Héroes de Baleares, en la Feixina; General Primo de Rivera, en Gabriel Alomar… Continuaria durant molts d’anys la normalització dels noms dels carrers, com es pot comprovar en el llibre de Gabriel Bibiloni Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat.

stats