Societat 18/02/2021

El president de l'IMAS entre 2007 i 2011 defensa que no va saber de cap cas d'explotació sexual infantil

Dos càrrecs de Menors descarreguen responsabilitats en els tècnics durant la comissió política per l'escàndol dels abusos

4 min
Seu de l'IMAS

PalmaEl president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) durant la legislatura 2007-2011, Jaume Garau, ha declarat aquest dijous durant la comissió política per l'escàndol de l'explotació sexual de menors tutelats que no va saber de cap d'aquests casos durant el seu mandat. "Si existien, nosaltres no ho sabíem. Honestament, diria que durant quatre anys no me'n vaig trobar cap", ha afirmat.

No només ha negat que hagués tingut constància de cap situació d'explotació sexual, sinó que ha mantingut que d'això "no se'n xerrava enlloc". "El tema era un fenomen que existia a altres països, i no d'una manera tan potent com ara a Espanya i Europa. Per tant, no havia pensat d'anar a cercar casos d'explotació sexual", ha defensat Garau. No obstant això, "els educadors dels centres socials, de les escoles, dels centres de salut i dels departaments de Menors estaven activats", ha afegit.

Ara bé, cal recordar que entre el 2008 i el 2020 l'Oficina Balear de la Infància i Adolescència va obrir 45 expedients sobre menors que haurien estat explotades sexualment mentre estaven sota la tutela de les administracions o sota la tutela dels seus pares. El primer expedient que el Defensor del Menor de les Illes Balears va obrir per aquest motiu va ser el 2008, segons va declarar el Defensor del Menor, Serafin Carballo, arran de l'escàndol de les 15 al·lotes i un al·lot que van ser víctimes d'explotació sexual sota la tutela de l'IMAS a principi del 2020.

Arran d'això –i gràcies a la pressió de l'oposició i, en part, de Podem i MÉS – ,el Consell de Mallorca va acordar engegar una comissió d'experts per avaluar els fets i una comissió política per depurar responsabilitats. Aquesta darrera es va constituir el 13 de gener i ara que han acabat les compareixences dels tècnics han començat les dels polítics.

Responsabilitats tècniques

Aquest dijous ha estat el torn de Jaume Garau i de tres càrrecs més de l'IMAS: la vicepresidenta de la institució entre el 2007 i el 2010, Josefina Ramis; el director executiu de Protecció al Menor i Atenció a la Família també entre el 2007 i el 2010, Gregori Estarellas; i el director executiu que va prendre el relleu d'aquest darrer el 2010 fins a final de la legislatura, Antonio Muñoz. Tots tres han descarregat responsabilitats en els tècnics de l'IMAS amb l'argument que ells no rebien informació concreta dels expedients dels menors.

Per part seva, Josefina Ramis ha explicat que "els tècnics posaven les denúncies" en cas que els menors fossin víctimes de qualsevol delicte. Posar en coneixement dels cossos policials i la Fiscalia aquests casos "era una decisió totalment tècnica, els polítics no hi entraven per res", ha indicat Ramis. "Jo crec que com a responsables polítics no hem de ser coneixedors de casos d'infants amb expedients oberts, però sí que hem de fer generalitats i posar recursos per resoldre les mancances que pugui haver-hi en la detecció o intervenció", ha apuntat. En definitiva, per l'exvicepresidenta no és una tasca política "anar a mirar un expedient i saber si ha acabat a la Fiscalia".

No obstant això, preguntada pel representant de Ciutadans a la comissió, Osvaldo Cifre, sobre quin és "el darrer responsable dels casos d'explotació sexual infantil", Ramis ha admès que són "els polítics". "L'obligació dels polítics és escoltar els tècnics, que són els que millor detecten com millorar els protocols", ha matisat.

Els protocols com a detonant

Si bé qui va ser vicepresidenta de l'IMAS considera que precisament els protocols –com el que es va posar en marxa el 2018 – "han fet aflorar una sèrie de casos", descarta que "qualsevol d'aquests invalidi la feina de detecció que podien fer els tècnics abans". Quant al problema de les fugides de menors, Ramis ha assenyalat que "qui conegui una miqueta els centres de protecció sap que és un fenomen molt habitual" i que "indica que al jove li passa alguna cosa".

En la mateixa línia que Ramis, l'exdirector executiu de Protecció al Menor i Atenció a la Família Gregori Estarellas ha exposat que no li arribaven els expedients dels menors. "El director de Menors no es mira els expedients dels menors", ha declarat. El que sí que rebia eren "problemàtiques" concretes, com la de l'únic cas d'explotació sexual d'un menor tutelat que recorda, el qual van haver d'enviar a la Península.

Antonio Muñoz, que va prendre el relleu d'Estarellas al capdavant de Menors, ha estat més categòric: "No crec ni que posàs com a tipus de maltractament infantil l'abús sexual". Durant la compareixença, ha insistit en el fet que aleshores no es tenia la mateixa "mirada" que hi ha ara per catalogar els casos d'explotació sexual infantil com a tal. "Ara hi ha una capacitat de detectar aquestes situacions. En l'àmbit social han canviat moltes coses des del 2010", ha subratllat. Per ell, aleshores "hi havia casos, però no tants com ara"; tanmateix, no ho ha pogut precisar.

Els alts càrrecs recorden un cas d'explotació sexual

A banda d'això, gairebé tots han coincidit en les seves declaracions. Els tres han mantingut que un 80% dels abusos sexuals a menors dels quals tenien constància tenien lloc dins l'àmbit familiar, però que els casos d'explotació sexual eren residuals. De tota la legislatura només en recorden un, en què la persona va ser víctima d'una xarxa d'explotació sexual i que, perquè es recuperàs, se la va enviar a la Península.

També han destacat l'esforç que van fer per dotar de més pressupost l'IMAS, que va passar de 12 milions a l'inici del mandat a 25 al final. Una mostra d'això, i a la qual tots tres també han fet referència, és que el preu de les places dels centres de menors propis van passar de 70 euros a 110, fet que va millorar la qualitat de l'atenció.

stats