La PAC que es cou
La tensió és per saber com resultaran els nombres per a cada comunitat
Continuam immersos dins el debat sobre les característiques de les noves ajudes europees per a l’agricultura. Els eixos mestres ja estan definits, ara la tensió és per saber com resultaran els nombres per a cada comunitat autònoma. El ministre Planas ha demostrat voluntat de diàleg i bones maneres, tant cap als professionals de l’agricultura com cap a la diversitat de plantejaments autonòmics. Sembla que hi ha una disposició a atendre la realitat insular en les ajudes directes per superfícies (pagament bàsic, ecoesquemes, ajudes associades...), en canvi més problemes ofereix l’encaix insular en el desenvolupament rural (les ajudes a les inversions). La consellera Mae de la Concha considera que les ajudes a les inversions són importantíssimes i que no es pot admetre una distribució de fons entre comunitats que no consideri l’especificitat insular.
El Leader Mallorca es mou
Està gestionant diverses línies d’ajuda de caràcter agrari i mediambiental
La bona sintonia entre les institucions (Govern, Consell i ajuntaments) està provocant la remuntada progressiva del Leader Mallorca, fonamentat en la tasca de l’Associació Mallorca Rural. El Leader està gestionant diverses línies d’ajuda de caràcter agrari i mediambiental, amb bona recepció de banda d’agricultors, associacions i ajuntaments. I ara, aquests fons per ajudes s’ampliaran un poc, a més de posar-se en marxa el nou període 2024-2027. Tot això s’ha d’agrair, de manera especial, a l’anterior equip directiu presidit per Jaume Orell, que va aconseguir treure de l’enrocada un projecte que feia anys que marxava poc i estava a prop de la desaparició. Ara, la cosa va llatina i en poc temps se’n podran conèixer els resultats.
La bona patata poblera
La fira dedicada a aquest ingredient no podrà ser presencial a la plaça Major
Som a les portes de la Mostra Gastronòmica de la Patata a sa Pobla, que enguany se celebrarà els dies: 4, 5, 6, 11, 12 i 13 de juny. En aquesta edició hi participaran 12 establiments de restauració de sa Pobla que oferiran al públic uns plats que tindran en les patates pobleres el seu principal ingredient. Seran unes denses jornades de cultura agrícola i gastronòmica i una bona avinentesa per visitar la vila pagesa. Un any més, a causa de les restriccions provocades per la pandèmia, la fira dedicada a la patata no podrà ser presencial a la plaça Major. Els restaurants i bars participants, a més de servir les especialitats gastronòmiques als seus locals, elaboraran menjar per encàrrec i per endur.
Què farem amb la llana?
El 2020 es cotitzà a 0,07 € el quilogram i enguany ja ha passat a no tenir preu
Som en el temps del tondre, que és una labor ramadera imprescindible. Amb la tosa s’obté llana, però la llana, que ja no valia quasi res els anys passats, enguany ha passat a no valer res. I res és res: el 2020 la llana es va cotitzar a 0,07 € el quilogram i enguany ja ha passat a no tenir preu. Amb una paraula, darrere la llana tot són pèrdues. A vegades hi ha coses que semblen dois però que acaben derivant en un gran problema. Els ramaders no poden destruir la llana i tampoc la poden vendre. Idò que se’n pot fer? La Conselleria d’Agricultura ha hagut de contractar un gestor de residus autoritzat perquè dugui a terme la recollida, una vegada acaramullat el producte a quatre punts diferents de l’illa, i el tragini després fins a la incineradora de Son Reus, a través d’un acord amb la cooperativa Es Camp Mallorquí. Els ramaders sols hauran de comprar les saques per guardar la llana. La previsió d’enguany és de recollir i transportar unes 100 tones de llana.
Les pluges arriben tard
Ara els cereals i la garba de civada no n’han pogut rebre el benefici
Les pluges de la setmana passada varen ser prou significatives (entre 40 i 50 litres segons redols). Va ploure bé, però va ser quan tocava. Si hagués plogut dins l’abril, hauria anat molt millor. Ara els cereals i la garba de civada no n’han pogut rebre el benefici. És massa tard. Les pèrdues, arreu de Mallorca, seran d’entre un 60 i un 70% de la producció respecte de l’anyada passada. La sequera agrària es confirma amb insistència. Els cereals de mitja anyada es podran trobar amb el naixement de molta d’herba dins el sementer, fet que en perjudicarà la qualitat i la comercialització. Al llegum tardà (ciurons, llenties, pèsols...) sí que li anirà bé l’aigua, que l’ajudarà a granar. Per les vinyes i arbres en general l’aigua és bona, si és que no s’escampen les típiques malalties provocades per la humitat.
