“El meu plaer secret és el Häagen-Dazs de vainilla a la matinada”

PalmaQuan em despert al matí, encara dins el llit, mir un poc les notícies dels diaris des del mòbil i faig una passada per les xarxes socials. Bec un tassó d’aigua, faig un poc d’entrenament i em dutx. Normalment, solc berenar de cafè o suc de taronja i una llesca torrada de pa amb oli amb formatge, embotits, ous remenats o escaldats. Si som tot sol, som de fer-ho ràpid. Ara bé, amb companyia –i més si és bona– tot es pot allargar més.

Durant els matins, aquests dies tenc trobades importants amb algunes persones que vull que formin part d’un projecte escènic que dirigiré amb vista al 2023. Em fa mal parlar de rutines, perquè canvien totalment amb cada projecte. Quan ja és una hora prudent, faig telefonades i si em trob amb algú per fer un cafè, ho solc fer damunt les 10 h. Si he sortit aprofit per fer alguna gestió i torn a l’oficina, i continuu amb feina de taula per a aquests projectes que prepar.

Ja amb vista al dinar, si som a Manacor alguns dies cuin tot sol. Però també alguns dies aprofit de convidar algú a fer dinar-reunió. També és veritat que bastant sovint din en família, i si vaig enfeinat tenc els meus llocs de menú preferits controlats tant a Manacor com a Palma. Pel que fa als meus gustos, m’agraden molt els tàrtars i marinats, tant de peix com de carn. Però com la coca d’albercoc, l’ensaïmada o els cocarrois de ceba que fa ma mare no hi ha res! Tot i que el meu plaer secret és el Häagen-Dazs de vainilla i Oreo a altes hores de la nit.

Després de dinar continuu una estona més amb la feina, però aprofit la panxa plena per mirar o llegir referències sobre el projecte. Si no he pogut fer esport al matí, em don una segona oportunitat cap al final de la jornada. Hi ha un moment que m’autoimpòs aturar de fer i de pensar. A vegades m’hi he d’obligar perquè la inèrcia del dia és mala d’aturar. Cap al vespre em dutx i faig un sopar senzill. Si ve algú a sopar som de mirar-m’hi, però improvís amb el que tenc.

Ara estic mirant la sèrie Euphoria. Els vespres he de mirar coses que m’enganxin, si no qued sec en 30 segons. També estic llegint Friday Black de Nana Kwame Adjei-Brenyah, una distopia molt propera que parteix del que passa al nostre món d’avui amb relació al racisme, el consumisme desbocat, etc. Aquest cap de setmana vull posar un poc d’ordre a ca nostra, acabar de penjar uns llums, omplir el rebost, fer caiac, una calçotada amb amics, començar una sèrie nova i llegir un poc. També farem una paella a la Uralita, un nou centre rural de creació sonora i musical impulsat per Joana Gomila i Laia Vallès.

De fet, des de fa un temps m’encanta fer caiac i sortit molt prest. Sobretot durant tardor, hivern i primavera, que hi ha poques barques i la mar té dies espectaculars. He descobert que anar a la mar m’equilibra molt. El moment més important del dia és quan surt el sol. Estic més lúcid i tot pot començar de nou.