Perfilar places per als docents, a debat entre la comunitat educativa
Els equips directius, les famílies i l’Administració aposten per reservar places per raons pedagògiques, però la mesura topa amb l’oposició dels sindicats
Palma“Cada juny el nostre projecte educatiu queda en standby”, diu la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Educació Infantil i Primària, Joana Maria Mas. Queda en pause perquè bona part del professorat del centre, que és interí, marxarà i no saben si el nou que vindrà apostarà per la línia pedagògica que té el centre. “Cada any formam el professorat i el setembre és començar de zero”, assenyala Mas, tot remarcant la inversió de temps i diners públics que suposen aquestes formacions.
Per tal d’evitar aquesta incertesa i que els centres puguin tirar endavant i consolidar els seus projectes educatius, la Conselleria d’Educació proposa en el nou Reglament Orgànic de Centres (ROC) –que entrarà en vigor el curs 2023-2024– l’opció de perfilar algunes places docents per motius pedagògics. Això vol dir que els equips directius puguin proposar algunes places amb requisits de formació o titulació específics. Ara bé, està bastant limitat: només als professionals que ja tenen la plaça fixa i poden entrar en comissió de serveis temporal a un centre per aquest motiu. La mesura genera debat entre la comunitat educativa: mentre que els equips directius, l’associació de professionals docents i les famílies hi estan d’acord, els sindicats s’hi oposen rotundament.
La resolució que ha de concretar les condicions per perfilar places encara està en fase d’esborrany. Aquest diu que tots els centres sostinguts amb fons públics poden proposar places amb perfil educatiu en un màxim d’un 20% del professorat del centre, sempre que tinguin places vacants a jornada completa que puguin ser cobertes en règim de comissió de servei. “Es tracta d’intentar que el professorat s’adeqüi millor al projecte dels centres i a les necessitats dels alumnes”, sosté el director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antoni Morante. Un exemple seria que l’equip directiu proposàs una plaça “amb una determinada formació en treballs per projectes”. Morante nega que això obri la porta a col·locar a dit, que és el principal argument dels sindicats per oposar-s’hi. “L’únic que pot fer la direcció és proposar, i ha d’estar aprovat pel consell escolar”, argumenta. “I no són places, són comissions de servei”, insisteix.
El portaveu de l’STEI, Lluís Segura, considera que aquest sistema “posa en dubte la professionalitat dels docents” i obre la porta “que hi hagi un nombre important de docents triats a dit”. “Partim de la base que tots els docents són bons i hem d’aconseguir que se sentin identificats i apostin pel projecte educatiu dels centres”, afegeix. Per la seva banda, el portaveu del sindicat ANPE, Víctor Villatoro, defensa que perfilar “suposa alterar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”. A més, creu que es limita la mobilitat dels docents funcionaris perquè no s’assegura que “es pugui accedir de manera igualitària a un centre”. Matisa que “en certs casos es pot parlar”, però afegeix que “ens fa por que s’obri la porta a un perfilament abusiu i que els directors acabin triant el professorat que vulguin”.
Cohesió entre l’equip docent
“Innovació és perfilació”, rebat Mas, que no veu possible que es pugui escollir a dit perquè la direcció fa la proposta, que passa per l’aprovació del claustre i pel consell escolar, on hi ha representades les famílies. De fet, creu que la proposta de la Conselleria es queda curta, perquè no solucionarà la mobilitat dels interins. En aquest sentit, Morante puntualitza que amb el pla d’estabilització aquesta mobilitat s’hauria de reduir dràsticament perquè es davallarà la taxa d’interins a menys del 8%.
El portaveu de l’Associació Professionals de Docents d’Eivissa, Joan Amorós, també veu necessària la perfilació i recorda que el document d’Illes per un Pacte ja instava a prendre mesures d’aquest estil. “És una lluita que desespera molt, perquè els projectes educatius no es poden dur a terme realment i molts d’interessants se’n van en orris per cansament”, afirma. Per ell, s’ha de reformular tot el sistema de provisió de places perquè l’actual, basat en les llistes, “no assegura que els que entren a treballar siguin els que estan més preparats per al lloc. És fals que s’asseguri el criteri de mèrit i capacitat, i ho veim cada dia a les nostres aules”. Així mateix, assegura que –dins Europa– Espanya “és una anomalia”, ja que “la gran majoria de països tenen un sistema de contractació obert, inclòs Finlàndia, on el 97% de l’ensenyament és públic”.
El degà de la Facultat d’Educació de la UIB, Miquel Oliver, explica que “la recerca educativa demostra que una variable clau perquè l’escola funcioni és que els equips docents estiguin cohesionats”, i la perfilació de places contribueix a aquest fet. Malgrat que la proposta d’Educació “no ho acaba d’arreglar” considera que ha estat “valenta” amb aquesta passa. “És una cosa tímida, però és necessària”, valora. I assegura que el projecte pedagògic de la UIB s’està centrant a fomentar que “tots els mestres formin part del projecte; que tinguin una visió i una metodologia que vagi en la mateixa línia”, així com “un lideratge horitzontal i col·laboratiu”.
“Cada vegada més els nostres centres presenten característiques més úniques i tenen projectes educatius diferenciats, que necessiten a vegades una formació específica o capacitats diferenciades per poder fer-ho de la millor manera possible”, reflexiona el portaveu de la Federació de Famílies d’Alumnes de Mallorca (FAPA), Albert Lobo. “El fet de poder perfilar serveix perquè l’escola pugui desenvolupar millor el projecte i els infants en surtin beneficiats”, continua. Això sí, remarca que s’ha de fer “amb un mecanisme objectiu, transparent i garantista”, tanca.
