LA SETMANA QUE M’ESPERA

“Estic pendent de comprar-me una el·líptica, com molts polítics”

La diputada i coordinadora de Cs a les Balears, Patricia Guasp, explica com serà la seva setmana

Som de poc dormir, unes cinc hores diàries. M’aixec, com a màxim, a les 7 h i vaig tard al llit, perquè tenc dos fills -de sis i deu anys- i aprofit el temps que ells dormen per preparar coses i llegir. La meva realitat és com la de totes les mares, per això tenc una preocupació especial pel tema de la conciliació. A més, som mare separada, i això té dificultats afegides.

Durant la setmana, repartesc el temps entre el Parlament i el partit. L’inici de la setmana el dedic més al Parlament. Els dilluns tenc reunions amb el gabinet i els responsables de comunicació per planificar la feina. Els dimarts tenim el ple i intent dedicar l’horabaixa als meus fills, tot i que ara són setmanes complicades amb els pressupostos. De tota manera, intent acompanyar el meu fill gran als entrenaments de futbol i compartir temps amb ells.

Els dimecres horabaixa i els divendres els tenc bloquejats per reunions internes del partit i també amb col·lectius per saber quines necessitats tenen i quina és la seva realitat i poder ajudar-los amb propostes. Els dijous tenc Comissió d’Educació al Parlament i en sortim tard. Però si compareix Martí March es poden arribar a fer les 23 h del vespre, perquè parla molt.

M’agradaria dinar més prest, però amb les reunions és gairebé impossible. Almenys, intent menjar sa. No menj carn des que tenc 17 anys. Des de ben petita no m’agradava. Els meus pares eren carnívors, però jo ni tan sols podia entrar a la carnisseria. El que sí que menj és peix.

Abans anava al gimnàs, però ara fa un parell de mesos que no hi puc anar per manca de temps. Estic pendent de comprar-me una el·líptica, com molts polítics, perquè és molt complicat tenir temps lliure. El poc temps que tenc el dedic a llegir. Ara estic rellegint 1984, de George Orwell. I, amb la realitat que tenim ara, m’ha canviat molt la visió d’aquest llibre des que el vaig llegir per primera vegada. El que no faig és mirar la televisió, ni tan sols sèries, com fa molta gent ara. Això sí, quan vaig estar aïllada per culpa del covid-19, em vaig enganxar a Borgen.

Amb la malaltia vaig tenir algun ensurt, com quan em varen haver d’ingressar perquè vaig tenir pneumònia en un pulmó. La vaig passar tota sola i varen ser 27 dies fins que em varen donar l’alta. Va ser un moment per connectar amb mi mateixa i el meu cos, perquè amb la vida que duim de vegades és difícil aturar.

El cap de setmana intentaré desconnectar. Gairebé sempre és impossible. M’agafaré una estona al capvespre per començar a preparar el ple de dimarts. El que intent fer amb el meus fills és fer ruta per Mallorca i mesclar natura i cultura. De vegades anam a Santanyí, a casa dels padrins. M’agrada escapar de Palma i de la rutina de la ciutat. De petita estava al poble amb els meus padrins i vull que els meus fills visquin aquesta part de la infantesa que vaig tenir jo.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF