‘Fer Pasqua abans del Ram’ o ‘casar-se de penal’? Tot és estantís!

PalmaDel Ram a Pasqua una setmana exacta hi ha. Amb independència que una part important de la societat d’ara seguesqui poc aquestes festes, el període de temps que separa un dia de l’altre és inamovible. Sempre ha estat així i sempre ho serà, perquè, segons la tradició, el Bon Jesús va ressuscitar al cap d’una setmana d’haver entrat a la ciutat de Jerusalem i la multitud el rebés de manera triomfal amb brots d’olivera i palmes de fasser. Entremig, el torturaren i el crucificaren. Com que aquesta és la seqüència dels fets, dir ‘fer Pasqua abans del Ram’ vol dir alterar l’ordre suposadament natural de les coses.

Multitud de situacions. L’expressió seria semblant a aquella altra, per ventura més coneguda, que diu que ‘no hem d’haver de passar l’arada davant el bou’. És a dir, que s’ha de respectar l’ordre de les coses, que convé ser prudents i no avançar-se de manera precipitada als esdeveniments. Ara bé, si un temps se sentia a dir “aquests dos han fet Pasqua abans del Ram”, amb un determinat to burleta, volia dir que dues persones determinades havien tingut relacions sexuals abans del matrimoni, i n’era mostra l’embaràs abans d’hora i no desitjat.

Matrimoni a la força. Davant aquest situació, en època de fortes convencions socials i a la Mallorca de fins a la dècada dels anys setanta o vuitanta, la cosa solia acabar en matrimoni. “Com que feren Pasqua abans del Ram, s’hagueren de casar”. De fet, és en aquest sentit, i no amb cap altre, que el DCVB recull aquesta expressió. El projecte en línia dites.cat equipara aquesta expressió amb una altra de més recent i influïda pel llenguatge futbolístic, ‘casar-se de penal’. A aquest web es fa el següent comentari encertat, segurament a parer de moltes de persones: “Casar-se de penal’. Una expressió més contemporània, però també amb aire resclosit. Sinònim: ‘fer Pasqua abans de Rams”. En determinats contextos, fins i tot, es podria dir que aquestes expressions traspuen misogínia, perquè els comentaris solien fer més referència a la dona que no a l’home: “La casaren de penal”.

Relacions afectives. En l’actualitat les famílies són diverses i, en general, les persones que mantenen una relació afectiva i comencen un projecte de vida en comú no ho solen fer sota pressions. Per tant, parlar de fer Pasqua abans del Ram poc sentit té ara. Tot i els canvis socials, però, ‘fer Pasqua abans del Ram’ és una expressió que pot ser utilitzada en el sentit de variació de l’ordre establert. Per exemple: “Son pare li va regalar un cotxe abans d’examinar-se del carnet de conduir. Això és fer Pasqua abans del Ram!” o “Ha fet Pasqua abans del Ram: ha fet un pagament de 1.000 euros amb la targeta de crèdit abans de cobrar la nòmina del mes”.

Diumenge del Ram o de Rams? Amb la manera d’anomenar aquesta festa d’arrel cristiana, succeeix el mateix que el dia dels Reis o dia de Reis. En un i altre cas, a Mallorca la tendència és de fer acompanyar el nom de l’article. És a dir, se sol dir els Reis i el Ram i, en canvi, no se sol dir Reis i Ram. En el cas del dia que enceta la Setmana Santa, però, hi ha encara una particularitat més: el Ram es diu en singular. A altres parts del domini lingüístic, però, és habitual dir-ho en plural, Diumenge de Rams. I aquesta és també la forma que s’utilitza en castellà, ja que solen dir Domingo de Ramos. Per influència de l’estandarització i, sobretot, de la castellanització, molts de mitjans de comunicació en català de les Illes Balears ara solen optar per aquestes altres formes, cosa que fa enfora el mitjà en qüestió d’una part dels lectors, oients o espectadors.

Blai Bonet i el Ram. Sobre si el nom de la festa s’ha de dir en plural o en singular, Blai Bonet hi va dedicar una atenció especial a un dels seus textos més poc coneguts: Memorial de Setmana Santa. Es tracta del pregó de les festes de Pasqua que l’aleshores rector de Santanyí, Jaume Serra, li encarregà l’any 1980. En aquest text, que AdiA Edicions va recuperar el 2018, Bonet diu: “Anomenam Diumenge del Ram, el Ram, en singular. La llengua espanyola, castellana, d’aquest dia, en diumenge, en diuen Domingo de Ramos. Tants de caps, tants de barrets. (...) I és perquè realment al territori espanyol peninsular, tantes persones, tants de rams. No hi ha una unitat, com a poble únic i massís. No hi ha un poble tot d’una peça. (...) A Mallorca, a Catalunya, molt concretament, a Barcelona, a Vic, diuen Diumenge del Ram, el Diumenge del Ram, el mercat del Ram. Santanyí, Mallorca, Catalunya són realment un poble, perquè de tots els rams d’olivera i d’ullastrell en fan un sol ram”.

Fira del Ram. Bé, Blai Bonet va escriure el text el 1980, quan a Mallorca era majoritari dir-ho en singular. A Barcelona, és probable que ja fes anys que s’hi digués, en plural, com continua sent ara la forma més comuna. Les coses canvien, però si qualcú té qualque dubte de si és d’una manera o l’altra, basta que pensi en la fira del Ram, nom que de moment no s’ha alterat i conserva el nom originari fossilitzat. Tot i això, els taxis de Palma, cada any per aquest temps, solen incorporar una publicitat encarregada per la Unión de Empresarios Atracciones Diversas en Baleares. L’anunci absurd inclou la il·lustració d’un adolescent boiet que colca damunt un cavallet de fira, amb lletres que diuen “Feria de Ramos El Ram”. Tan residuals són la cultura i la llengua pròpies de les Illes Balears que han de fer necessària una bajanada com aquesta?