PalmaLa primera legislatura de Joan Fageda va consistir, entre altres coses, a donar continuïtat als projectes urbanístics de la zona de l’Eixample i del centre que venien de l’etapa anterior, ampliant urbanitzables de les zones perifèriques de la Ciutat. Es parlava del cosido urbano per enllaçar aquests nuclis. Va continuar projectes com els de l’arquitecte Elies Torres a les Voltes i a la Murada, i retrobà la idea de l’enderrocament de l’edifici d’habitatges militars al Baluard del Príncep.
Els ciutadans de Palma, fins als anys 90, feien una vida residencial, un poc apartats del turisme, que es concentrava en zones bastant delimitades. La zona més dedicada a barrejar-se amb persones estrangeres era el Terreno, que ja a principi dels 90 entrava en decadència. Així ho veia el columnista més llegit d’aquells anys, Andreu Ferret, a Diario de Mallorca: “La combinació de miopia urbanitzadora amb cobdícia especulativa va desplaçant les bones clienteles, substituïdes por altres de capacitat inferior en tots els ordres. Primer tanquen el hotels de luxe –grans aprovisionadors de la zona– i se’n van anant els millors residents cansats de pagar per pitjors serveis i en un ambient progressivament insegur. Després la desaparició dels empresaris pioners –per mort o per fugida lògica– coincideix amb l’establiment de cada vegada menys negocis que fan dels voltants de Gomila un barri xinès a penes dissimulat”.
Com hem vist en un capítol anterior, Joan Fageda, des de l’oposició, presentava un projecte de cobrir la Riera per fer-hi aparcaments que, com sabem, no es va fer mai. En canvi, podríem citar una de les accions urbanístiques del seu període de govern, l’enjardinament del torrent de la Riera, del tram de les Avingudes fins a la mar. La innovació consistent crear una làmina d’aigua, després dels primers anys de fracassos, finalment va acabar funcionant. Juntament amb l’arbreda es va anar creant un dels conjunts enjardinats més interessants de Ciutat.
Durant aquells anys i fins al nou PGOU del 1998, els grans edificis començaven a configurar una ciutat diferent, preparada per rebre milions de persones i donar protagonisme a la globalització i a les grans empreses estatals i multinacionals. Un exemple va ser el nou edifici d’El Corte Inglés, a les Avingudes, que es va inaugurar el 1995 i que va crear una gran resistència en tot el teixit del petit comerç de Palma.
Però el més important i més rellevant dels grans edificis va ser la nova terminal de l’aeroport de Son Sant Joan, construïda per Aena sobre un projecte de l’arquitecte palmesà Pere Nicolau. La nova terminal és, segurament, l’edifici més important dels darrers 30 anys i marca la nova època de Ciutat. L’obra causà una polèmica ciutadana, sobretot per les seves dimensions, molt grans pel que era l’economia d’aquells anys, en què el nombre de passatgers estava entorn dels 16 milions. El projecte estava planificat per a 24 milions, segons el que explicava l’arquitecte Pere Nicolau en el dossier de Diario de Mallorca, publicat el dia de la inauguració. Les previsions, que en aquell moment semblaven ficció, es veieren desbordades per la realitat, ja que el 2019 es va arribar a 29 milions de passatgers.
Veient tot el que ha passat després, entenem millor les declaracions del Govern sobre la nova terminal: “Posar fi a l’aïllament de les Illes Balears és una de les principals preocupacions del Govern Balear”. Per al Govern de Jaume Matas, posar fi a l’aïllament volia dir passar de 16 milions de passatgers a 24. L’ambient era d’eufòria i de grans expectatives econòmiques, un nou motor de tot el creixement que va venir després. En aquells anys de despropòsits, la veu irònica de Matías Vallés deia coses com: “Mai no hauria pensat que en la modesta Mallorca hi cabia una obra tan gran” o “Aquestes coses només passen cada 30 anys i s’haurien d’explicar al cap de 30 anys”.
