Només tres de cada 100 alumnes marroquins que acaben l'ESO es graduen a la universitat

PalmaNomés el 3% dels alumnes marroquins que finalitzen l'ESO a les Balears acaba posteriorment els estudis universitaris. Aquesta és una de les xifres de l'estudi Escolarització i abandonament escolar de la població marroquina resident a les Balears que s'ha presentat aquest dimarts i els autors del qual són l'antropòleg Alexandre Miquel, el psicòleg i sociòleg José Luis Reina i el president de l'Associació balear de marroquins, Mustafa Boulharrak. També hi ha col·laborat el Consell per a la comunitat marroquina a l'estranger, presidit per Driss El Yazami.

Malgrat que l'alumnat marroquí que cursa Primària ha augmentat un 95% (de 1.730 a 3.373) entre 2010 i 2023, l'increment a l'ESO se situa en el 21% (de 1.357 a 1.640) per dos motius principals: molts alumnes opten per una FP bàsica i altres han tornat al Marroc per motius econòmics, sobretot durant la pandèmia i els anys posteriors. L'augment d'alumnes a l'FP de grau mitjà ha estat del 169% (de 94 matriculats en 2010 a 253 en 2023), mentre que la taxa d'increment en FP superior ha estat del 653%, un percentatge que s'explica per la menor presència d'alumnes marroquins en aquesta etapa educativa: en 2010 n'hi havia 17 i en 2023 n'eren 128.

D'altra banda, els estudiants marroquins s'han incorporat progressivament al Batxillerat, però les xifres encara són minses: dels 72 inscrits de 2010 es va passar a 149 en 2023 (un 107% més). I, pel que fa als estudis universitaris, la presència d'estudiants d'origen marroquí és residual: de 33.263 matriculats entre 2010 i 2021, només 138 varen ser marroquins (el 0,42% del total).

Quant a les causes de l'abandonament prematur dels estudis dels joves marroquins, l'informe remarca que les actituds racistes i xenòfobes s'han agreujat, i que hi ha un biaix del sistema, que els dirigeix cap a la Formació Professional, una orientació que es percep com a denigrant. A més, bona part de les famílies se centren a millorar la seva economia i condicions de vida, i molts joves que hi han de contribuir no poden continuar endavant amb els seus estudis. "És una qüestió de classe. El primer objectiu de la gent que ve és treballar i els fills es posen a treballar de seguida que poden per contribuir a l'economia familiar", ha assenyalat José Luis Reina. Els autors també assenyalen les mancances del sistema educatiu i de formació del professorat en diversitat.

"Hi ha certa preocupació entre la població estudiant. A més del malestar per la manca d'orientació, està el tema de la convivència, i l'augment de l'exclusió i del racisme a causa de la propaganda de l'extrema dreta els darrers anys. A més, cal treballar la manca d'implicació dels pares", ha explicat Mustafa Boulharrak durant la presentació de l'estudi, que ha remarcat que la majoria d'alumnes d'origen marroquí ja són nascuts a les Balears.

En la mateixa línia, Driss El Yazami ha remarcat que "els estudiants marroquins són espanyols a la vegada". "Tenen dret a la igualtat com qualsevol altre estudiant espanyol", ha continuat. El Yazami també ha considerat que les xifres de l'informe són extrapolables a la situació de la resta de l'Estat espanyol. "Les raons que s'analitzen són clares. Necessitam una vertadera mobilització de totes les parts implicades per respondre a aquesta problemàtica", ha afegit en referència amb "les famílies, les escoles, els actors polítics, els països d'origen i d'acollida i la resta d'institucions".

D'altra banda, Alexandre Miquel ha subratllat que el marcat laboral d'una societat com la balear, "on tot se centra en el sector serveis", no demanda una formació superior. Això entra en contradicció amb el fet que "la immigració extracomunitària està sotmesa cada vegada a una legislació més restrictiva". També ha assenyalat que hi ha "un problema de repartiment dels alumnes" entre centres educatius. "Trobam concentració a determinats centres i es produeix un efecte de 'guetització'. I parlam de gent que és mallorquina de naixement", ha apuntat.