Les Balears sumen 20.000 alumnes en una dècada i marquen un nou rècord d'estrangers

PalmaEl sistema educatiu balear ha experimentat un augment de més 20.000 alumnes en la darrera dècada, en passar de 178.055 el curs 2015-2016 a 198.140 el 2024-2025, segons les dades incorporades a l’Anuari de l’Educació, que disposa de 29 ponències de 78 col·laboradors. L’informe, elaborat pel Grup de Recerca i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb la col·laboració de la Fundació Guillem Cifre de Colonya, destaca que els centres públics concentren la major part de l’alumnat: 127.445 alumnes davant 70.695 en els centres privats, amb una diferència de 56.750 estudiants. El que també ha pujat i ha marcat un nou record històric és el nombre d’alumnes estrangers. En el mateix període, s’ha passat del 13,7% al 19%, xifres per sobre de la mitjana estatal.

La ponència marc d’enguany, signada pel catedràtic Antoni Verger, analitza les zones educatives com a espais de cogovernança entre centres i col·laboració docent. La seva proposta aborda les desigualtats i els reptes socials i tecnològics, reclama estructures estables, coordinació efectiva, recursos suficients i un compromís compartit de corresponsabilitat educativa. “Els reptes a què s’enfronten les escoles són molt complexos: atendre gran diversitat d’alumnes, acollir persones nouvingudes, fer front a aspectes acadèmics, digitalització i pobresa infantil. L’èmfasi en l’autonomia dels centres ha derivat en aïllament, especialment en aquells que treballen amb població vulnerable. El consens acadèmic i polític indica que les escoles no poden afrontar aquests reptes totes soles i necessiten estructures més estables”, ha exposat Verger.

Les zones educatives creen una unitat de governança intermèdia entre escola i Administració. Això permet: apropar la realitat educativa de les escoles a la Conselleria.. Assumir tasques de coordinació i serveis que abans feien les escoles, alliberar-les per centrar-se en l’atenció directa a l’alumnat. Aquestes zones corresponen a barris o districtes i incorporen no només les escoles, sinó també altres agents educatius que poden contribuir-ne a la millora. Hi ha un fort èmfasi en l’acompanyament i el suport psicopedagògic a docents i altres professionals per ajudar-los a implementar una educació més inclusiva. L’informe subratlla la importància de generar vincles i aliances entre centres per compartir coneixements i experiències innovadores. També defensa reforçar la formació i la innovació docent, amb participació activa del professorat i foment de la col·laboració contínua.

L’increment d’alumnes assenyalat prèviament ha anat acompanyat d’un augment del professorat, fet que ha fet abaixar la ràtio mitjana d’alumnes per docent. Concretament, el curs 2024-2025 disposa de 4.967 docents més que el 2015-2016, amb ràtios generalment per sota de la mitjana estatal. Pel que fa a la repetició escolar, els percentatges del 2024-2025 es mantenen similars als del curs anterior. L’únic augment destacat es registra a sisè de Primària (del 1,2% al 1,7%), mentre que el descens més important es dona a tercer d’ESO (del 7,9% al 7,3%). En tots els nivells, els homes presenten els índexs més alts de repetició, i els centres privats no concertats i Menorca en mostren els percentatges més baixos.

Quant a la promoció dins els estudis obligatoris, els percentatges autonòmics es mantenen alineats amb els estatals. Els indicadors de l’ESO assenyalen una estabilitat des del curs 2019-2020, any marcat per un repunt de promocions arran de la pandèmia. Tot i això, la taxa de finalització de l’ESO a les Illes Balears és lleugerament inferior a la mitjana estatal (87,5% davant 87,9% el 2022-2023).

Sistema universitari

L’anuari inclou també una anàlisi del sistema universitari, a càrrec de Juan José Montaño. La Universitat de les Illes Balears ha mantingut una relativa estabilitat en el nombre total d’alumnes matriculats, malgrat l’increment demogràfic dels joves, cosa que redueix lleugerament el pes relatiu dels estudiants universitaris. Els centres adscrits a la UIB mostren evolucions desiguals: l’Escola Universitària ADEMA i l’Escola d’Hostaleria han crescut, mentre que l’Escola Universitària de Turisme del Consell Insular d’Eivissa presenta una davallada que requereix una reflexió estratègica sobre la seva oferta.

L’informe destaca un augment significatiu de professorat i personal tècnic i administratiu, com també una millora de la ràtio alumnat/professor, indicador clau de qualitat docent. Tot això s’ha produït mentre la UIB manté una posició estable en els rànquings internacionals, dins la mitjana del sistema universitari espanyol. La inserció laboral dels graduats és un altre punt fort: un 83% està afiliat a la Seguretat Social quatre anys després de titular-se, per sobre de la mitjana estatal.