"Si no la rep el rei, no és ningú", l'opinió d'un pare sobre la seva filla superdotada

Palma"Si no la rep el rei del país, no és ningú". Aquesta frase és la que va dir un pare als docents de la seva filla quan li varen explicar que era una alumna amb altes capacitats i que necessitava ser valorada. La conversa es va produir en un centre educatiu de Mallorca i no se'n va treure res clar. Segons explica la cap d'estudis del centre a l'ARA Balears, es va decidir parlar amb el pare després que la filla, que té 12 anys, mostràs comportaments preocupants, que denotaven un baix estat anímic de la menor, i també ideacions suïcides.

En el marc d'una activitat escolar d'expressió escrita, la jove va redactar una història en la qual la narradora era una psicòloga, que parlava de la seva pacient: una nina de 12 anys que havia generat un vincle molt potent amb la seva terapeuta, per compensar els dèficits afectius de la seva família. La jove del text explicava que a casa seva no hi estava a gust, els pares no li feien cas i que, tan aviat com pogués, marxaria de casa ben lluny i no hi tornaria mai més.

A partir d'aquí, es va decidir activar el Protocol de Risc Autolític, a través de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar, i es va fer una intervenció en l'àmbit familiar de la nina, per entendre què estava passant i actuar en conseqüència. En el marc del protocol, s'han fet diverses visites a l'àmbit familiar. En un primer moment, el procediment va ser infructuós i els progenitors no van mostrar gaire predisposició a entendre què estava passant. El més "poc empàtic" era el pare, que insistia en la seva idea que el valor de la seva filla venia determinat pel nombre de persones importants que la coneguessin i la rebessin.

Finalment, la setmana passada la nina ja va fer uns textos en els quals la protagonista parlava d'una manera evident del suïcidi i es va fer una intervenció més directa, en aquest cas amb la mare. Se la va convocar al centre de manera individual, i se li va explicar quina era la situació, així com els textos que la filla havia presentat i les idees que es desprenien d'aquests. Davant la situació, la dona va reaccionar, i se la va instar que anàs als serveis psicològics de la Unitat de Menors. A la nit, la nina va escriure a la seva tutora, i li va exposar tot el que s'havia fet en el marc de la visita i que, a partir d'ara, hi aniria amb assiduïtat.

Situacions que transcendeixen la tasca pedagògica

La situació descrita és una de les moltes amb què es troben els professionals dels centres educatius. La directora d'un altre centre educatiu explica que és habitual enfrontar-se a situacions que van més enllà de la tasca pedagògica. És el cas de nins i nines que són trets de les seves famílies per situacions de drogues o de negligència, i que després d'un període més o menys llarg en una família d'acollida i en un altre centre educatiu tornen a l'escola original i amb els pares biològics. "En aquest cas, és dur veure com a vegades el nin rebutja els seus pares, perquè ve d'un entorn on ha estat més ben cuidat. En molts casos, els pares biològics estimen els seus fills, i volen fer tot el que saben, però per situacions de drogues o problemes econòmics no saben com afrontar la situació".

En aquest mateix centre, ja fa uns anys, hi va haver una alumna que enviava vídeos als seus companys en els quals parlava d'autolesions i de continguts "que era impossible que hagués après fora de la llar", diu. "El mateix vespre que es va tenir constància d'aquests audiovisuals, tant jo com els companys de l'Equip Directiu vàrem anar a la Guàrdia Civil a posar una denúncia", continua.