Tocar terra
Societat 16/04/2021

La nefasta dependència alimentària

Mateu Morro
3 min
Durant els mesos d’inici de la pandèmia, el consum de producte local va augmentar a Balears més d’un 20%.

Premi de la dona pagesa

S’ha valorat el lideratge d’Isabel Vicens en la gestió del servei a domicili

Isabel Vicens, gerent d’Agromallorca SAT, ha rebut el premi d’emprenedoria dels III Premios Nacionales Mujer Agro 2021, que reconeixen les iniciatives rellevants en el món agrari que s’hagin destacat per treballar per la igualtat. Se n’ha valorat el lideratge en la gestió durant la pandèmia del servei a domicili de caixes de fruites i verdures, amb el Camp Mallorquí i la Cooperativa de Sóller; la seva aposta per l’economia circular amb les cadenes hoteleres i amb Tirme en el reciclatge de residus per fer compost, a més de la implicació en diverses ONG, al llarg de 40 anys de compromís amb el camp. Isabel Vicens ha estat 12 anys presidenta del Consell Regulador de la Producció Integrada de les Balears, membre de la junta rectora de Cooperatives Agroalimentàries, i impulsora d’Unió de Pagesos de Mallorca.

Consum del producte local

El pes dels supermercats i autoserveis representa el 50% de la distribució

Segons l’estudi presentat per la Conselleria d’Agricultura, durant els mesos d’inici de la pandèmia (de març a juliol del 2020), el consum de producte local va augmentar a Balears més d’un 20% (a Mallorca un 26%, a Menorca un 13% i a Eivissa un 26%). Si consideram que el consum alimentari a les Balears en aquests mesos va caure el 19,96%, amb 108.837 tones menys, el fet que el producte local millori posicions és destacable. El pes dels supermercats i autoserveis a Mallorca representa el 50% de la distribució de producte agroalimentari. La botiga tradicional és important, per damunt la mitjana estatal, especialment en producte fresc, amb un 30% de quota de mercat. Els restaurants suposen el 22% restant. L’estudi ha estat elaborat per l’equip d’Agroassessor, per encàrrec de la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària.

La dependència alimentària

El subministrament alimentari de base local es concentra en el producte fresc 

El treball fa una interessant consideració sobre el grau d’autosuficiència alimentària, que calcula en un 21% a Mallorca el 2019, però amb un retrocés des del 25% del 2017. Si s’hi incorpora el consum turístic, l’autosuficiència es redueix al 15%. El subministrament alimentari de base local es concentra en el producte fresc i, de manera especial, en la patata i l’hortalissa. També hi ha bons percentatges en fruits secs, ous i carn ovina. És significatiu en vi, llet i formatge (si consideram l’escala balear). L’estudi reflecteix la important dependència de les importacions alimentàries, que ocasionen un enorme impacte mediambiental, a causa de la petjada d’emissions de CO2 que generen. En aquest sentit, es remarca el pes de la importació d’aigua envasada en la generació d’emissions contaminants.

Consumim producte local?

Poder distingir l’origen dels aliments és gairebé impossible si no s’és un expert

Un aspecte a destacar d’aquesta interessant anàlisi és com el consumidor local veu el producte local. Els consumidors mallorquins pensen que compren entorn del 50% d’aliments locals. La valoració que fan els consumidors respecte de la qualitat del nostre producte és molt positiva i també el valoren molt des del punt de vista mediambiental i d’elements socials i de cohesió territorial. Les dades ens duen a reflexionar sobre l’accessibilitat dels consumidors als aliments de proximitat i, més encara, sobre com poden identificar-ne la procedència. La conclusió és que, si exceptuam els aliments amb identificacions de qualitat, poder distingir l’origen dels aliments és gairebé impossible si no s’és un expert. És més, el consumidor podrà ser amb molta facilitat víctima d’etiquetatges ambigus d’empreses que han envasat a les Balears productes importats. 

El Palo de Mallorca, per amunt

Les vendes s’incrementaren un 46% i la facturació, un 75%

El Palo de Mallorca és un producte local que, any rere any, baixa les vendes. La connotació social d’aquesta beguda estava lligada a semblar una cosa del passat. L’any 2020 les begudes espirituoses amb identificació d’origen caigueren un 38% (gin de Menorca i herbes de Mallorca i Eivissa), però les vendes de Palo de Mallorca s’incrementaren un 46% i la facturació, un 75%, i arribà a 600.000 €. La pujada no es pot deslligar de la recomanació que va fer Miquel Timoner de consumir Palo per combatre el coronavirus en el programa Salut i Força. El Dr. Timoner va dir, sense proves, que era bo consumir un poc de Palo cada dia per aconseguir un efecte positiu per a la salut i la seva crida va ser efectiva. Els resultats de la campanya en són la demostració.

stats