Can Coric d’Inca
El propietari, Gabriel Payeras, va morir divendres dia 22 a Can Ripoll
Divendres de la setmana passada, dia 22 d’abril, va morir a Can Ripoll, a la carretera entre Inca i Binissalem, Gabriel Payeras, de 76 anys, ramader i propietari del supermercat de Can Coric a Inca. La mort va ser produïda per les cornades d’un bou quan donava menjar als animals. Fa uns anys em vaig aturar a Can Ripoll i vaig saludar en Gabriel. Can Ripoll va ser un hort de la possessió del Rafal Garcès. De fet, encara hi ha el rotlo de la sitja i les restes de la paret on s’amagaren els algutzirs, una nit del 1719, quan intentaven capturar en Rotget, el bandejat alaroner. En aquest lloc en Gabriel hi tenia una explotació ramadera capaç de garantir un producte de la màxima qualitat per al seu supermercat, Can Coric d’Inca, amb carns de producció pròpia.
Un model que s’ha de reconèixer
Can Coric aposta pel producte local i s’abasteix, en part, amb producció pròpia
Can Coric fa exactament el contrari del que fan les cadenes com Lidl o Mercadona, que no volen veure les produccions locals ni de prop ni d’enfora i, simplement, les exclouen. Tant és així que s’abasteix, en part, amb producció feta per ells mateixos. És clar que això implica un esforç de treball, feixuc i dur, que té, lamentablement, un cert component de perill que ha acabat jugant una mala passada. No hi ha dubte que aquesta activitat sols es pot mantenir sobre la base d’una actitud vocacional, perquè en Biel ho duia dins la sang i ho sabia fer. Can Coric ha tingut i té un producte fresc d’una qualitat excepcional. Ningú com ells ha estat capaç de dur a terme amb tanta eficàcia un model de negoci completament circular. Això s’ha de reconèixer a en Biel Payeras, encara que sigui a títol pòstum, perquè s’ho mereix.
La transició agroecològica
El model agrari balear té avantatges que poden facilitar la conversió
La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, en un debat organitzat en el marc del Congrés Internacional de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, que s’ha fet a la Universitat de les Illes Balears, va destacar que el model agrari de les Balears facilita la transformació dels cultius a ecològics. La consellera va dir que tenim avantatges, com ara un model d’agricultura familiar, molt extensiu i vinculat al territori, que poden facilitar la conversió. A més, a les Illes hi ha una elevada consciència medioambiental. La consellera va esmentar la inclusió dels aliments ecològics, en un mínim d’un 16%, als plecs de contractació de la compra alimentària feta des de l’Administració pública. L’agricultura ecològica creix cada any, en hectàrees de cultius, en joves i en profesionals que s’hi dediquen. A l’actualitat, un 16,4% de la superfície agrària útil es cultiva en ecològic a les Illes Balears.
Unió de Pagesos
S’ha signat la cessió de dos locals a l’associació, com ja s’havia fet amb Asaja
Aquesta setmana s’ha signat la cessió a la Unió de Pagesos de Mallorca de dos locals procedents del patrimoni de les Cambres Agràries. Abans s’havia fet el mateix amb Asaja. Ara ja sols queda cedir els locals que corresponen a UPA-AIA i amb això s’haurà acabat de resoldre una situació injusta que perpetuava la manca de recursos de les organitzacions representatives del sector primari, mentre que hi havia una patrimoni sindical agrari que s’anava esvaint de mica en mica, sense poder repercutir en una millora dels serveis als agricultors. A la fi, després de tota casta d’anades i vingudes, la Llei agrària aprovada la passada legislatura, i l’adaptació consensuada que se n’ha aconseguit fer a l’actual, haurà estat una eina essencial per resoldre aquesta situació de la millor manera possible.
Ajudes als productors de llet
Beneficiaran 140 explotacions de vacum, oví i caprí, 120 de les quals són de Menorca
Les ajudes per als productors de llet dins el pla de lluita contra els efectes de la guerra d’Ucraïna, finançat amb fons de la UE i de l’Estat, beneficiaran més de 140 explotacions de vacum, oví i caprí de llet de les Balears, amb un import de prop d’1.560.000 euros. D’aquestes explotacions, unes 120 són menorquines. L’import fixat pel Ministeri és de 204,9 euros per als primers 40 animals, de 136,6 euros per als animals compresos entres els 41 i els 180, i de 97,6 euros per als que passin dels 180. S’estableixen 14,6 euros per ovella de producció de llet i 8,2 euros per cabra. Les ajudes volen compensar l’increment dels costos de producció provocats per l’increment del preu de l’electricitat, dels pinsos i dels combustibles i es preveu que es paguin el mes de maig.
