La mata de jonc

Aquesta setmana hem rebut la visita de dues expedicions ben diferents que estan íntimament relacionades amb una part important del sector primari i la gastronomia mallorquina. Això ens pot fer reflexionar sobre una de les dites o frases que més se solen pronunciar, sobretot pels col·lectius i associacions més reivindicatius, però que moltes vegades s’usa com a afegitó sense parar esment al seu profund significat: la unió fa la força o la força de la unió, de què ja ens parlava Ramon Muntaner al segle XIV quan utilitzava la metàfora de la mata de jonc que no es pot arrencar si l’agafam tota sencera, encara que ho intentin deu homes, però si “en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.

Els primers visitants dels quals us vull parlar són els responsables d’una sèrie documental que es titularà I Love Wine que s’emetrà als Estats Units d’Amèrica i que possiblement es vendrà a altres països d’Europa, ja que l’episodi pilot va tenir una gran acollida a l’edició de MIPTV i MIP Doc de Canes. El documental versarà sobre un amant de vins i de la bona gastronomia, anomenat Dan Graovac, que viatja per diverses zones de l’estat espanyol per descobrir els paisatges, la gent, la gastronomia i, sobretot, els vins del lloc. La sèrie documental constarà de 7 capítols de 52 minuts i Mallorca ha estat triada conjuntament amb indrets tan reconeguts com el Priorat, el Bierzo, la Rioja, Ribera de Duero, Rueda, Ribeira Sacra i Rías Baixas.

Ara fa uns mesos la productora de la sèrie, MilOjos producen, ja tenia clar que un dels capítols havia de ser Mallorca, no només pels seus paisatges i perquè és un lloc amb atractiu turístic, sinó també perquè és un gran exemple de gastronomia mediterrània i perquè els vins que surten d’aquí ja es comencen a veure i beure a les taules més exigents.

A l’inici contactaren amb un parell de cellers grans que no foren gaire receptius a la proposta i, això és collita meva, degueren pensar que jo hi vull sortir però no que hi aparegui l’altre. Al poc temps parlaren amb un petit celler que els va plantejar la idea de col·laborar amb l’associació Petits Cellers de Mallorca i així començà a sorgir un concepte més coral perquè hi sortissin uns deu cellers ben diferents, tenint en compte les diverses DO, els distints paisatges on treballen, dels més antics als més moderns, els tipus de vins que elaboren i, d’aquesta manera, poder fer una radiografia del vi a Mallorca sabent que no hi poden aparèixer tots, però que tots s’hi sentiran a gust. Amb aquesta base tan potent fou molt fàcil aconseguir la col·laboració i el suport de l’Agència Balear de Turisme –parlar de Mallorca, els seus vins, la gastronomia i amb l’aval de més de 35 cellers que aposten pel documental independentment de si hi apareixen o no. Aquests dies estan rodant per casa nostra i no sabem si serà del grat del públic, però la realitat és que el 2018 serà visualitzada a les cadenes del país que consumeix més vi embotellat i probablement en altres països d’Europa, tot demostrant que amb accions d’unitat tots els cellers de Mallorca en poden sortir beneficiats.

Uns altres visitants que s’han passejat per les Illes Balears són els homes de bata blanca de la Comissió Europea que han vingut a inspeccionar les zones afectades per la Xylella fastidiosa per determinar si les actuacions que han duit a terme les autoritats locals són les correctes. Aquesta visita és de vital importància, ja que poden assenyalar que les mesures de contenció són correctes o decidir que s’han de prendre mesures d’erradicació que implicarien l’eliminació de tots els arbres que es trobin a un radi de 100 m del focus afectat. En aquest tema sí que podem dir que tot el sector fa pinya i que tant Administració com associacions agràries, consells reguladors i partits polítics fan el mateix plantejament de considerar que l’actual estratègia de contenció és l’adient. Aquesta unió segurament serà ben valorada tant pels tècnics de bata blanca de la Unió Europea com pels polítics de Brussel·les que hi tenen la darrera paraula. I, si decideixen arrencar arbres, el més probable és que el sector es cohesioni una mica més per impedir una mesura tan inútil com suïcida.

Vi recomanat Juxte Mare 2016 Celler Son Vives (Banyalbufar)

Un dels llocs on han filmat i que no es podien perdre eren les marjades plenes de malvasia de Banyalbufar, un indret de la serra de Tramuntana on fa un bon grapat d’anys han recuperat un vi que era molt apreciat per l’arxiduc Lluís Salvador i que ens pot refrescar un estiu que ha començat ben calorós. Toni Darder és el fundador i alma mater del celler Son Vives, un petit projecte que començà ja fa més de 15 anys i que treballa per cultivar i elaborar vins de qualitat en una zona ben accidentada. La malvasia és la varietat en majúscules quan parlam de Banyalbufar: fruita fresca al nas, amb sensacions de mel i cítrics, en boca gustós, pas agradable i amb una notable acidesa que aporta frescor i vida.