La massificació col·loca el turisme de baix poder adquisitiu a la diana

Palma“Palma està massificada, com altres indrets que hem visitat.Ens agrada la vida de ciutat i la gent, però preferim quedar a dormir en un lloc tranquil”. Qui parla són Bill i Cherry, un matrimoni d’Ohio que ha vingut a passar uns dies de vacances a Mallorca i que s’allotja a l’hotel de cinc estrelles Cap Rocat (Cala Blava). A la web de l’establiment s’assegura que és “l’hotel més recòndit i privat de la Mediterrània” i s’explica que està a una reserva natural de 30 hectàrees amb dos quilòmetres de costa protegida. Ara bé, no totes les butxaques es poden permetre aquesta tranquil·litat, lluny dels escenaris habituals de saturació. El preu per nit d’una habitació per a dues persones arriba a costar 3.500 euros el mes de juny –una setmana supera els 24.000 euros.

De fet, l’oferta de qualitat és un dels mantres d’empresaris i polítics quan es parla de lluitar contra la massificació. Sota aquest argument “se sacrifica un sector de la demanda dient que satura, i en realitat se’l sacrifica perquè no gasta”, comenta el catedràtic de Geografia de la UIB, Macià Blázquez, qui remarca que les pràctiques del turisme d’excessos “són menyspreables”. Però la qüestió de fons és que el discurs mediàtic contra el turisme d’excessos i la saturació no ha servit perquè n’hi hagi menys, sinó per “incrementar la taxa de guany” dels hotelers, els quals “han fet aliances amb fons d’inversió” per fer reformes i incrementar els beneficis per habitació. “Hi ha zones saturades que comencen a canviar de color. Als hooligans els comencen a fer fora de Magaluf, que ara és Calvià Beach”, apunta Blázquez, i recorda que els hotelers han donat suport a normatives com la llei contra el turisme d’excessos a la recerca d’incrementar els seus beneficis.

L’increment dels establiments de luxe no tan sols no ha minvat la saturació, sinó que, a més, estén el turisme a llocs i entorns naturals on abans no n’hi havia. “La pandèmia va accentuar aquest sentit de distància física i d’exclusivitat, i ha potenciat la recerca de llocs menys massificats. Però no té tanta força com per canviar la tendència i Palma,Barcelona o Lisboa continuen sent ciutats massificades”, explica el doctor en Antropologia Social i Cultural i professor del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona,Clàudio Milano. L’expert parla d’una “nova bombolla del turisme de qualitat”. “L’àmbit rural es turistitza amb altres pràctiques i productes, com la gastronomia”, afegeix.

L’exconseller de Turisme del Govern Celestí Alomar fa referència a “moviments contradictoris”.“Hi ha una oferta hotelera de qualitat que es dirigeix a un públic exigent, un fenomen que pot entrar en contradicció amb l’allotjament que se centra en sectors més baixos”, assenyala, i remarca que també hi ha touroperadors que cerquen escletxes entre els turistes de baix poder adquisitiu. “Cada vegada es diferencien més els interessos dels allotjaments de qualitat i els que es destinen a elements més marginals. Aquesta contradicció és un fenomen nou que s’ha d’observar per donar-hi una solució”, continua. Però Alomar també és conscient que la victòria de la dreta el 28-M no és favorable per a la regulació del mercat turístic per part de les institucions. “Les eleccions ens han duit a una aliança que no està disposada a intervenir per minvar els efectes nocius d’aquesta contradicció”, afegeix.

La percepció dels turistes és relativa

Segons l’Estudi de posicionament d’Espanya com a destinació turística, que Turespanya i l’Institut Elcano varen publicar el 2020 amb dades anteriors a la pandèmia, un de cada quatre turistes europeus assenyala que la massificació és un problema. Però la sensació de saturació dels turistes és, en bona part, subjectiva. “No hi ha la mateixa percepció a les grans ciutats xineses, on tot està massificat, que a ciutats com Palma o Barcelona, on podem parlar de zones massificades en determinats moments de l’any”, apunta Milano. Per la seva part, Blázquez també considera que la sensació de saturació dels turistes “és relativa”. “Hi ha gent que se sent incòmoda amb la massificació i també n’hi ha que la cerquen, com en el cas del turisme d’excessos”, diu. A més, la percepció també depèn del rol de la persona, i s’accentua entre els residents.

“Sense cap dubte la gent cerca coses menys massificades. Hi ha persones a qui no els importa, perquè passen una setmana en una gandula, però hi ha turistes que cerquen la Serra, els pobles i la gastronomia. Hem de saber conjugar cada classe de turisme”, subratlla el membre de la junta directiva de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears (Aviba), Xisco Mulet, que retreu al Pacte que no hagi estat més valent a l’hora d’aplicar mesures dirigides a la sostenibilitat.

Un riu de turistes indiferent respecte del debat sobre la massificació es desplaça per l’Hort del Rei. No fa sol i molts han deixat de banda la platja per anar a visitar la ciutat. “M’agrada que hi hagi tantíssima de gent, perquè hem vingut a Mallorca cercant precisament això, i la platja”, diu Shawny, una turista belga, que s’allotja a l’hotel Belvedere (Sant Agustí).En el seu cas, serà a l’illa només quatre dies i compartirà la despesa de l’habitació, quasi 200 euros per nit, amb la seva parella.