Societat 16/05/2021

Les llibreries de Ciutat, fonamentals per a l’expansió de l’univers literari

Revisat per Bàrbara Galmés
3 min
La llibreria Ripoll al carrer de Sant Miquel, l’any 2015 (esquerra) i l’any 2017 (dreta), ja desapareguda i substituïda per una franquícia de sabates i complements.

PalmaA les darreres setmanes hem conegut els protagonistes locals i internacionals de l’univers literari de Ciutat. Per acabar, no podem parlar de la vida cultural dels 60 sense fer menció del paper fonamental que hi exerciren les llibreries. De fet, gran part de la formació literària dels joves de Ciutat dels anys 60 i 70 es deu a les llibreries i els seus magnífics llibreters. Així ho recordà l’escriptora Rosa Planas al seu discurs d’inauguració de la Setmana del Llibre en català de 2016, en què rendí homenatge a les llibreries de la seva joventut que ja no hi són però que resten en la memòria dels palmesans nascuts al voltant dels anys 40 i 50: “Logos, d’en Domingo, situada en el passatge que va dels Oms a la plaça dels Patins, que tenia darrere un quartet amb els llibres que la censura havia prohibit. Allà vaig comprar els poemes de León Felipe i Blas de Otero, també els de César Vallejo, no agradaven al règim i eren tinguts per pamflets revolucionaris. En Domingo els mostrava amb orgull i la seva gran figura era com la d’un mag que treu conills del capell. Hi havia també la llibreria Tous, que ocupava un espai important al carrer de la Unió (…). Allà es congregava una bona collita literària i l’escriptor Toni Serra exercia de mestre de cerimònies.

També vam perdre la llibreria Byblos, primer dirigida per Josep Blanes i posteriorment per Josefina Messeguer. Allà ens reuníem els amants de les tertúlies per realitzar els Paliques de la Rotonda, dirigits pel gran Tòfol Serra en un ambient que trencava la grisor d’una societat abúlica i culturalment apàtica. Quan va començar la transformació de determinades zones de la ciutat, es va carregar la llibreria Ereso, situada en un cantó del carrer de Paraires, amb el carreró del Port Fangós al costat. Era molt agradable, variada i plena de llibres suggeridors. El seu aparador tenia un poder hipnòtic i sempre exhibia llibres interessants que eren un reclam per a la intel·ligència. Va ser una pèrdua dolorosa, però com en altres ocasions, ens hi acostumàrem. També va ser un glop mal de digerir la desaparició de Cavall Verd, la llibreria especialitzada en poesia de la plaça d’en Coll, dirigida pel bibliòfil Rafel Jaume, home singular i de gust exquisit, a qui record perfectament, sempre interessat en els autors i en els poetes mallorquins.

[…] Llibres Mallorca, un vertader oasi per a la producció feta en català i per autors en llengua catalana. Les antigues edicions de Costa i Llobera, de Joan Alcover, de Rosselló-Pòrcel, de Josep Pla, de Víctor Català, de Joan Sales, de Josep Carner, d’Anselm Turmeda, d’Ausiàs March o de Ramon Llull. El seu gran fons era un tresor i un descans per a tots els qui cercàvem aquell llibre descatalogat, que ja no era novetat, però que resultava d’imprescindible consulta i el valor del qual sobrevolava per damunt de les improvisades exegesis. […] Són llibreries que ja no hi són, espais perduts que no es poden substituir, però que viuen en la memòria dels qui vàrem ser clients i cercadors entre les seves prestatgeries. Feien part d’un món que encara no ha desaparegut i que farà part de la nostra història llibresca i sentimental. Per acabar amb aquest recompte també vull recordar la Llibreria FIOL, que li dèiem ‘de lance’ i que, en aquest cas ha deixat un doble buit: l’edifici esbucat del qual només queda un solar enmig del carrer dels Oms. Els qui cercàvem llibres de segona mà, teníem allà un espai de referència. Com ho va ser també la llibreria del Call, regentada pel bibliògraf i editor Lleonard Muntaner. O la llibreria Ripoll de llibres antics en el carrer de Sant Miquel, exemple de gust i exquisidesa”. Entre moltes altres, tampoc no volem oblidar la llibreria Quatre Ulls a la plaça de Santa Eulàlia, la preferida pels estudiants d’esquerres.

stats