Jorge Cardona: “La nova Llei del Menor prioritza l'acolliment familiar dels infants de 0 a 3 anys"

Palma“Anam per bon camí per avançar en el concepte de l'infant com a subjecte de dret”, un dels elements clau i fonamentals que introdueix la reforma de la Llei ordinària del menor 26/2015. Així ho ha assegurat a l'ARA Balears el catedràtic de Dret Internacional i membre del Comitè de Drets de l'Infant de les Nacions Unides, Jorge Cardona, qui ha participat a Palma en l'acte 'Drets de la infància: Noves aportacions a la legislació espanyola', del Comitè d'Unicef a les Balears i la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears, que s'ha duit a terme aquest dimarts al Col·legi d'Advocats de les Illes.

A partir d'ara, “tota llei o reglament haurà de tenir un estudi en impacte a la infància”, ha apuntat Cardona. Així, “de la mateixa manera que hi ha un estudi d'impacte de gènere, l'impacte en la infància no es considerava”. Hi ha moltes lleis “que no són referents a la infància però que hi impacten”, per això, segons l'expert en drets dels infants, aquesta modificació “és una gran passa endavant d'aquesta reforma”.

Cardona ha destacat el dret de l'infant “que el seu interès sigui una consideració primordial dins la decisió que l'afecti” com un altre dels conceptes fonamentals de la reforma de la Llei del menor. En aquest sentit, ha apuntat a l'ARA Balears que aquest concepte, el de l'interès superior del menor, que ja era a l'antiga llei, com que no estava ben regulat, permetia que hagués d'adoptar la decisió (ja fos un jutge o el director d'una escola o els pares) del que era l'interès superior de l'infant el que a ell li semblava que ho era, sense que fos el respecte dels seus drets”. Ens trobam, afegeix Cardona, que molt sovint “xoquen molts d'interesos amb el de l'infant”; per exemple, “en el cas d'un divorci, hi ha l'interès del pare, l'interès de la mare i el de l'infant”, els dos primers “defensats per dos advocats i el del nin per ningú, com si ell no es divorciàs, quan es divorcia igual que la resta i els seus drets no eren contemplats com tocava”, ha explicat.

La reforma d'aquesta llei de 2015 desenvolupa un nou article molt més extens, concretament el dos, seguint orientacions del Comitè de Drets del Nin, “que preveu un procediment d'avaluació i determinació cas per cas de l'interés superior del nin basat en criteris objectius en els seus drets i la seva ponderació cas a cas amb els altres interesos amb els que pugui col·lisionar, marcant criteris clars per a poder-ho fer”.

Una gran passa endavant perquè fins ara baix el concepte de l'interès superior de l'infant un jutge deia una cosa i un altre, en el mateix cas, podia dir la contrària, perquè era el que ells pensaven, no el que realment era el respecte dels drets del nin o la nina. Cardona ha qualificat aquest canvi de “substancial”, si bé ha puntualitzat que necessita ser desenvolupat i ser aplicat en la pràctica de forma correcta”. En aquest sentit, Jorge Cardona ha instat les comunitats autònomes, les quals tenen el 80 per cent de les competències en matèria de infància, a revisar la seva legislació per a adaptar-la a la nova regulació estatal en tots els àmbits.

El Govern debatrà l'esborrany de la nova llei abans de l'estiu

En el cas de Balears, ha assegurat que ja s'ha conclós l'esborrany de la nova llei integral d'infància i adolescència, una llei que inclou més de 200 articles i que sortirà a exposició pública en els propers dies i que el Govern espera dur al Parlament abans del proper estiu”, segons li ha assegurat aquest mateix dimarts la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago.

Amb tot, Cardona ha dit que les Balears es troben “a un nivell mitjà” quant a l'agilització de l'aplicació d'aquesta nova reforma de llei, front a comunitats que ja tenen la nova llei als parlaments autonòmics, i ha citat el cas de la Comunitat valenciana o la de Madrid com a líders en aquesta matèria.

La nova normativa inclou tota una reforma en el marc del sistema de protecció que és de competència autonòmica. Mentre abans “aquest sistema es basava en la institucionalització i quan un infant quedava baix la tutela de l'Estat el derivaven a una institució baix la tutela de l'Administració autonòmica, la nova llei ha apostat per acabar amb aquest sistema i que l'acolliment familiar predomini damunt les solucions institucionals”. “Un nin o una nina per a poder desenvolupar-se d'acord al respecte dels seus drets ha de viure en un entorn familiar, per la qual cosa es fomenta l'acollida en família àmplia o l'acollida en família externa (professionals o voluntàries) amb una assistència de l'Administració. Així, la Llei estatal ha prohibit que un nin menor de 3 anys pugui estar a una institució, ja que no té sentit.

La polèmica d'Oxfam, una oportunitat per a ser transparents

Jorge Cardona considera que el cas d'Oxfam s'ha de veure des de les organitzacions “com a una oportunitat per a que totes elles revisin els seus protocols per a evitar que es puguin donar situacios com a aquesta”. “Tenim moltes organitzacions molts importants amb moltes desenes de milers de treballadors i el més important és prevenir i actuar ràpidament. No obstant l'escàndol d'Oxfam, insisteix que “hem de ser conscients que moltes organitzacions estan fent molt bona feina i una feina necessària”, per això “ho hem de veure des del punt de vista positiu: el que s'ha fet malament s'ha de corregir, s'ha de sancionar, i després s'han de revisar tots els protocols que tenim per a corregir i per sancionar i actuar amb la major de les transparències”. Cardona afirma que no s'ha d'amagar “en absolut” la situació: “S'han de pujar les cortines i que se vegi bé el que hi ha darrera i revisar organitzacions com Oxfam, Save the children o com Unicef...Totes han de mostrar quins protocols tenen i aprofitar situacions com aquesta per ser més exigents i evitar que aquestes es puguin tornar a repetir”.